Podem traurà el referèndum de la negociació per formar govern

Podem està disposat a desvincular el referèndum català de la negociació per formar Govern després de les eleccions del 26 de juny. La formació que lidera Pablo Iglesias defensa la celebració d'una consulta pactada, però la seva intenció és que el diàleg sobre l'encaix territorial de Catalunya es desenvolupi "en paral·lel", en una taula que prossegueixi el seu treball si finalment hi ha Govern, segons han assenyalat fonts del partit. A més, la direcció de Podem ja ha manifestat la seva voluntat que els interlocutors siguin En Comú Podem —l'aliança catalana impulsada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau— i el PSC.

Iglesias vol pactar amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. L'oferta d'un Govern de coalició i l'intent que el dirigent socialista es pronunciï abans del 26 de juny s'han convertit en una constant de la campanya electoral. Però les aspiracions del líder de Podem xoquen amb els plantejaments de Sánchez sobre Catalunya. Va passar després de les eleccions del 20 de desembre i, encara que el referèndum mai va ser prioritari en les negociacions, la situació no ha canviat de forma substancial. Per aquesta raó, el partit emergent està disposat a treure'l de la negociació.

El mateix Iglesias ha reptat aquest dimarts Sánchez a buscar una altra solució. "La proposta del PSOE és un anacronisme. Plantejar a la societat catalana el mateix que fa vuit anys no és assenyat", ha afirmat el dirigent de Podem en una entrevista a la Cadena SER. Iglesias rebutja parlar de "línies vermelles", també acceptar el programa de Sánchez. "Si hi ha voluntat política, hi ha fórmules. El que plantegem no és gens original ni modern. És el que plantejava el PSC. Però, més enllà de les fórmules jurídiques, és qüestió de voluntat política", ha mantingut.

Iglesias ha assegurat a la SER que "la sentència 42/2014 del Tribunal Constitucional emplaçava el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats a pactar una consulta". La sentència citada no deia això. Anul·lava la declaració de sobirania aprovada un any abans pel Parlament i emplaçava els defensors del "dret a decidir" a promoure una reforma de la Constitució per intentar convertir aquesta "aspiració política" en un concepte legal. Emplaçava, per tant, a defensar el "dret a decidir" mitjançant "un procés ajustat a la legalitat constitucional" i no per la via dels fets consumats.

La mateixa nit del 20-D, Iglesias va fixar la solució de l'encaix territorial de Catalunya com a condició per aconseguir un acord amb el PSOE. Encara que el líder de Podem assegura que la seva formació planteja propostes en lloc d'exigències, aquesta qüestió es va convertir potser en el principal motiu de bloqueig del diàleg entre tots dos partits. Quan a finals de gener, després de la consulta amb el Rei, va proposar formar un Govern de coalició, va incloure un Ministeri de la Plurinacionalitat. Aquesta proposta no aparcava el referèndum.

Finalment, a l'abril, en els últims intents de negociació, la direcció de Podem va enviar al comitè negociador dels socialistes un document que plantejava delegar la recerca d'una solució al PSC i En Comú Podem. "A causa del bloqueig de les posicions en relació amb aquesta matèria, desplacem l'àmbit de negociació per a la resolució de l'encaix de Catalunya a Espanya a l'àmbit d'una taula de negociació integrada per En Comú Podem i el PSC, comprometent-nos a assumir com a propi l'acord que ambdues forces aconsegueixin", proposava aquest text.