Remoure fantasmes nacionals

El Partit Popular ha estat històricament la força que més ha utilitzat la seva oposició al catalanisme amb l'objectiu de guanyar vots a la resta d'Espanya. Amb les bateries encara fumejants, ha estat capaç de verbalitzar que va ser un error la seva campanya contra l’Estatut català, amb recollida de signatures al llarg de la geografia espanyola. Ho va reconèixer el 19 de setembre de l'any passat Xavier García Albiol, cap de files del PP al Parlament, en vista, esclar, del tsunami independentista. Han hagut de passar gairebé 10 anys i estar en plena campanya de les eleccions catalanes perquè es produís aquest exercici públic de contrició en declaracions a aquest diari. Per a bona part de l'opinió pública catalana l'acció política dels populars en defensa de "la igualtat entre espanyols" va constituir un greuge, sobretot quan el PP havia donat suport a reformes estatutàries que l’articulat copiava literalment apartats de l’Estatut català, els quals la mateixa formació havia recorregut en contra al Tribunal Constitucional.

La tempesta ja havia començat, com van evidenciar les successives manifestacions a favor de la independència, que massivament s'han reiterat en cada Diada des de la sentència del Tribunal Constitucional. Ara el PP segueix la política de l'immobilisme respecte a Catalunya. Combat en tots els fronts contra el Govern independentista de Puigdemont, en nom del gastat igualitarisme, però sense oferir alternatives a l’statu quo. Sempre hi ha hagut una legió d'experts a mantenir el vulgar mantra anticatalanista, que comparteix generalitzacions amb l’"Espanya ens roba", instal·lat en l'imaginari del nacionalisme català més ranci. Les dues tendències es retroalimenten i tenen com a objectiu obtenir vots i fidelitzar el ciutadà-client, fins i tot a costa d'enfrontar territoris.

No hauria de ser aquest el cas del PSOE. Els socialistes asseguren que tenen un projecte federal tan atractiu que seduirà la majoria de ciutadans que viuen a Catalunya, fins i tot bona part dels independentistes. No obstant això, hi ha alguna cosa que grinyola en aquesta campanya. Històricament, Alfonso Guerra, exsubsecretari general del PSOE, era l'especialista en missions de traç fi que executava en nom dels sans-culottes i de l'igualitarisme entre espanyols, exclosos, esclar, els de dues comunitats forals que escapen al règim comú. El líder socialista es va erigir en el gran hermeneuta constitucional en encunyar la cèlebre frase d'haver "passat el ribot" a l’Estatut català a les Corts. El 2013 va sentenciar que el PSC "havia deixat de ser socialista", perquè portava una deriva sospitosament nacionalista en demanar un referèndum pactat. I, actualment, segur que a Miquel Iceta li xiulen les orelles per participar amb independentistes i podemites —"comunistes, bolxevics i chavistes", segons Guerra— en la manifestació del 29 de maig contra els recursos del Govern central al Constitucional, cosa que ha paralitzat solucions als desnonaments o la pobresa energètica a Catalunya.

Però en aquesta campanya hi ha elements molt més preocupants que els habituals de Guerra en el discurs de la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz. Bàsicament perquè és una política en actiu que lidera la comunitat més poblada d'Espanya i que, pot ser, segons dictamini el 26-J, que estigui cridada a ocupar altes responsabilitats en el PSOE. Per això no han passat desapercebudes afirmacions com les que va fer l’11 de juny passat a Vélez-Málaga: "Que tinguin clar a Podem que els vots dels andalusos no serviran per pagar els privilegis de Colau". Díaz no va concretar el tipus de privilegis a què es referia, però no va dubtar a utilitzar munició pesant.

I dimecres passat va reiterar a Mairena del Aljarafe (Sevilla): "Podem no és de fiar; què estan dient amb el fet que defensen una Hisenda catalana? Doncs que volen trossejar la riquesa d'aquest país. Aquí, a Andalusia, la primera entitat financera és La Caixa. Què estan dient als andalusos; que paguin els seus préstecs, les seves hipoteques, els seus interessos i que cotitzin a la Hisenda catalana?", va subratllar la presidenta andalusa.

Al marge de si Podem ve de la costella d’Adam o de la de Kautsky, cap partit responsable, d'aquests que aspiren a representar tot Espanya, ha de permetre's la lleugeresa de remoure fantasmes nacionals, anticatalanistes i fer servir pirotècnia tan barata per recollir vots. És una manera d'alimentar i augmentar l'independentisme i donar la raó al "tots són iguals". I és que alguns semblen obstinats que sigui així.