Units Podem consolida el segon lloc mentre que el PP s’estanca

La irrupció en escena d’Units Podem, la coalició electoral pactada entre Pablo Iglesias i el líder d’IU, Alberto Garzón, pot tenir efectes més enllà d'alterar l'equilibri de forces entre l'esquerra. La massa crítica de vots que acumula, un 26% segons el sondeig preelectoral de Metroscopia fet per EL PAÍS, li permet rapinyar restes en moltes circumscripcions i augmentar considerablement els escons. No només supera el PSOE com a segona força. Afebleix el PP i Ciutadans, que amb percentatges similars o superiors als del 20-D perden diputats. El bloc d'esquerres, en unes eleccions marcades per la polarització, en surt reforçat: Units Podem i els socialistes voregen junts la majoria absoluta.

L’estratègia del desempat, impulsada pel PP i Units Podem en menysprear el PSOE i Ciutadans i presentar aquestes eleccions com una batalla entre dos extrems, només sembla haver beneficiat la formació de Pablo Iglesias. El Partit Popular segueix sent la força més votada segons el sondeig de Metroscopia (29%), però amb un percentatge de vots pràcticament idèntic al del 20-D (28,7%). Una victòria pírrica, si es té en compte l'estimació d'escons que se li atribueix: 114, nou menys que els que va obtenir al desembre.

La coalició formada per Podem i Esquerra Unida, no obstant això, ha consolidat la segona posició i fins i tot ha augmentat unes dècimes, segons el sondeig. Units Podem aconsegueix prendre al PSOE el lideratge de l'esquerra i pot aconseguir una cosa més: traslladar als socialistes la mateixa nit del 26-J, si es confirmen aquests resultats, una pressió notable per la possibilitat real que les forces d'esquerra sumades s'apropin a la majoria absoluta. Metroscopia atribueix a Units Podem una estimació de 93 escons, 22 més que els que van obtenir entre els dos per separat, el 20-D. Juntament amb els 82 escons que el mateix sondeig atorga al PSOE (vuit menys que al desembre), sumen 175 diputats. Això vol dir que poden estar a un escó de la majoria absoluta, i sense cap necessitat d'haver de dependre de les formacions independentistes.

El PSOE ha fet una campanya a la defensiva que no li ha permès avançar en l’expectativa de vot. Pedro Sánchez ha vist desdibuixat el seu paper ja que ha hagut de respondre a tres estratègies en contra seva: la polarització creada pel PP i Podem, que l’arraconava; l’apropiació sense complexos d’Iglesias de l'etiqueta de la socialdemocràcia, i les acusacions d'indefinició per la resistència a revelar quins pactes prefereix després del 26-J. Com a conseqüència, amb prou feines ha variat la seva estimació de vot en els successius sondejos i, amb un suport del 20,5%, perd fins i tot un punt i mig respecte del resultat que va obtenir al desembre.

Paradoxalment, més enllà de les conseqüències internes en el partit que un resultat així puguin provocar, els socialistes es poden convertir, des de la tercera posició, en la força central de la qual depengui qualsevol opció de formar un govern.

Ciutadans suma menys

Albert Rivera ha protagonitzat una campanya ofensiva, per mantenir la rellevància de Ciutadans i no perdre, al seu torn, l'espai de la centralitat que els seus votants tant aprecien. No li ha anat malament en aquest sentit. Metroscopia li atribueix una estimació de vot del 14,5%, unes dècimes més que al desembre. I segueix sent el líder més valorat, després del propi, entre els votants del Partit Popular i del Partit Socialista. No obstant això, Rivera sofreix com el PP els efectes que Units Podem provoca en el repartiment d'escons: amb un resultat més bo, el sondeig li atribueix un diputat menys que al desembre. I, sobretot, la pèrdua de pes parlamentari del PP i del PSOE que l'enquesta vaticina fa que la influència de Ciutadans a l'hora d'intentar tirar endavant una investidura pugui ser, en aquesta ocasió, molt més petita.