La foscor de la llum

Fa molts anys, Borja de Riquer ens va prometre una biografia completa de Francesc Cambó, personatge central del primer noucents català. Aquella biografia no ha aparegut mai amb aquest format, però certament ens n’ha anat oferint diferents tastos, dels quals potser L’últim Cambó: 1936-1947 (Eumo, 1996) va ser el que va impactar més en l’opinió pública. Ara, amb Cambó en Argentina, hi torna amb un relat on un dels protagonistes —no pas l’únic— és un Cambó perfectament relligat en cercles empresarials europeus de primer nivell que van veure en l’Argentina un lloc on expandir-se i estalviar-se uns bons diners. Ho van fer a través d’una companyia elèctrica, que es va dir alternativament CATE-CHADE-CADE. Una companyia que va viure sempre pendent de les turbulències polítiques, raó per la qual, després de la Gran Guerra, es va transmutar d’empresa alemanya en espanyola, procés que va tornar a experimentar amb l’inici de la Guerra Civil, quan per por d’una intervenció per part del govern de la República l’empresa es va convertir en argentina.

És una història en què economia i política es donaven la mà ordint xarxes d’interessos amb les formes més variades i amb els protagonistes més diversos. El gran tema del llibre és la corrupció i la gestió opaca d’uns interessos empresarials, una temàtica que rarament és tractada pels historiadors, sobretot perquè és molt difícil de documentar. En el cas que ens ocupa, es vehicula a través del seguiment de la CHADE, que subministrava electricitat a Buenos Aires, i que necessitava la complicitat de les institucions per aconseguir els màxims beneficis. Durant 30 anys, aquesta companyia va fer i desfer, aconseguint tarifes desorbitades i estalviant-se impostos, fent negoci amb una concessió pública gràcies a una relació molt especial amb les autoritats. Com és fàcil d’imaginar, els interessos econòmics van estar sempre per sobre de la política, encara que per a Cambó i els seus col·laboradors el més intel·ligent era dissimular-ho. Dues mostres: el 1936 la companyia i la majoria radical a l’ajuntament de Buenos Aires havien pactat una pròrroga de la concessió elèctrica amb condicions favorables a la companyia. Naturalment, entremig hi havien suborns i favors, però no s’havia de notar. Per això, Cambó es queixava d’uns polítics maldestres que no sabien aparentar que les propostes inicials de l’ajuntament i la companyia eren molt diferents, tot i que ja haguessin pactat el resultat final: “La solución debería aparecer como que se nos ha impuesto, nunca como surgida de nosotros”.

Una altra del mateix tipus: en iniciar-se la Guerra Civil espanyola, van témer que la companyia fos controlada pel govern de la República, i la van convertir en una empresa argentina. Ho van fer per salvaguardar els seus interessos, però van excusar-se davant Franco assegurant que es tractava d’una exigència argentina. D’una manera o l’altra, l’empresa sempre se’n va sortir. La CHADE arribava a tot arreu, i podia corrompre polítics de totes les tendències, per no parlar de la seva incidència en els diaris. La capacitat d’influència es va notar fins i tot en el moment més difícil, quan una comissió investigadora oficial (1943-1945) va posar al descobert les formes d’actuar de l’aleshores CADE, que tot i això va ser salvada per Perón.

Naturalment, aquest relat no es pot construir sense unes fonts que permetin sostenir-lo amb garanties. I aquest és el gran actiu del llibre, que presenta nombrosos informes confidencials de la mateixa empresa, cartes creuades entre els principals protagonistes, documents de les comissions d’investigació oficials... I en aquesta riquesa documental sobresurten uns secundaris de luxe, com Andreu Bausili, Rafael Vehils (de qui ja ens havia parlat la professora Gabriela della Corte), Josep Maria Casabó, tots ells executius catalans de confiança de Cambó que van tenir un paper fonamental i pràctic; eren els qui es reunien amb polítics i funcionaris, o que deixaven oblidat un maletí ple de diners en sortir d’un despatx oficial.

L’esforç documental fet per Borja de Riquer és tan notable, tant en arxius catalans com argentins, que sap greu que no s’hagi sistematitzat al final del llibre una relació dels materials utilitzats. Finalment, el volum és un bon exemple de les interrelacions entre economia i política, ens recorda l’origen ja llunyà d’empreses multinacionals on malgrat els canvis de denominació hi havia capitals alemanys, belgues i d’altres nacionalitats, i dóna força pistes sobre la vida política argentina d’uns anys molt convulsos.

Cambó en Argentina

Borja de Riquer

Edhasa

512 pàgines. 29 euros