L’atacant va comprar de manera legal dues armes, segons l’FBI

Almenys 50 persones han mort i mig centenar en quedat ferides en el tiroteig en un local gai a la ciutat nord-americana d'Orlando, segons la policia, que ha declarat l'estat d'emergència. L’atacant, Omar Saddiqui Mateen, un ciutadà nord-americà de 29 anys, que no amagava el seu odi cap a la comunitat gai, va comprar de manera legal dues armes, segons l’FBI. L'agressor, fitxat per l'FBI per la seva  "possible connexió amb l'ISIS", ha mort en l'assalt. Després de l'atac, l'ISIS ha assumit l'autoria de l'atemptat.

Omar Mateen va cometre la matança d'aquest diumenge a Orlando amb una pistola i un AR-15, un fusell d'assalt semiautomàtic, lleuger i fet de plàstic i alumini. El mateix rifle ha estat utilitzat en altres massacres recents com les perpetrades per Adam Lanza en una escola de Newtown (Connecticut), per Syed Farook i la seva esposa, Tashfeen Malik, en una reunió amb els companys de feina d'ell a San Bernardino (Califòrnia), o per Anders Behring Breivik en un campament juvenil a Utoya (Noruega) entre altres. Mateen va comprar legalment les dues armes, uns dies abans de l'atemptat, segons fonts de l'FBI citades per la BBC.

A Espanya és impossible adquirir la versió militar d'aquest rifle. A Florida és molt senzill. A partir de 500 dòlars (445 euros) es pot comprar, tant a través d'Internet com en una armeria. Els requisits per adquirir aquest fusell militar es limiten a ser major d'edat, no tenir antecedents penals, i un certificat—modificació introduïda el 2013— que indiqui que el comprador no pateix cap malaltia mental ni ha estat acusat de violència de gènere. Massachussets i Nova York són els únics Estats que prohibeixen la venda d'alguns models del AR-15.

La matança del Pulse, una discoteca molt popular entre la comunitat gai d'aquesta ciutat turística, torna a col·locar els EUA davant el pànic al gihadisme i a la violència armada. I condicionarà les eleccions presidencials de novembre i els set mesos que resten de mandat de Barack Obama.

En cas de confirmar-se els motius gihadistes, es tractaria del pitjor atac després dels atemptats de l'11-S del 2001, en què van morir prop de 3.000 persones. El tiroteig arriba sis mesos després que una parella de simpatitzants islamistes radicals matés més d'una desena de persones a San Bernardino (Califòrnia).

L'atac entra en campanya

Donald Trump va reaccionar a la matança celebrant que aquesta li donés la raó en les seves diatribes contra els musulmans, i demanant la dimissió del president Barack Obama i de Hillary Clinton, el seu rival demòcrata al novembre. Clinton va suspendre un míting que tenia previst amb Obama i va evitar entrar en la baralla. La campanya electoral entra en una nova fase. L'amenaça terrorista i la regulació de les armes de foc passaran a ser els temes centrals en els propers dies i mesos. La posició de cada candidat sobre Orlando el definirà en un moment en què els votants comencen a fer-se una idea sobre a qui prefereixen, o qui els disgusta menys.