Un aprenent anomenat Zidane

A Zinédine Zidane se'l veu igual de feliç i il·lusionat que el primer dia que va arribar a la banqueta del Reial Madrid, el mes de gener. Conservar l'alegria i l'entusiasme en un càrrec que, normalment, triplica els cabells blancs i fa envellir en un any com set anys en la vida normal, té mèrit. El tècnic francès va arribar com un aprenent. No tenia experiència (excepte l'any i mig al Castella i el seu passat de jugador), ha anat aprenent pel camí el que és la pressió i com suportar-la.

Com a aprenent i contra tot pronòstic s'ha plantat a la final de la Champions. S'enfrontarà a l'Atlètic de Simeone, l'últim equip contra el qual va perdre a la Lliga (finals de febrer). Quan a Zidane li van preguntar ahir per les virtuts de l'entrenador argentí va dir que les tenia totes i que a ell, en canvi, n'hi faltaven unes quantes.

“Simeone té tot el que ha de tenir un entrenador, coneix molt bé el seu equip i els seus jugadors i això és el més important. Forma part dels grans entrenadors d'Europa i del món”, el va elogiar. I vostè que va arribar, va debutar i ha aconseguit classificar-se per a la final, també ho té tot?, li van preguntar a Zidane. “Em falta moltíssim per aprendre, però la il·lusió que tinc per aprendre és immensa i això em farà millorar. Tot i així, em queda molt camí per ser un entrenador important”, va respondre.

Al francès se'l veu a gust. Còmode i conscient que el treball, incloent-hi els errors, sempre té premi. Ha anat donant forma a l'equip a poc a poc; va prescindir de Casemiro fins que es va adonar que era important per a l'equilibri de l'equip i per alliberar Kroos. Va elogiar James i Isco per ser uns virtuosos de la pilota, però els va deixar fora quan va considerar que no estaven al nivell que exigia l'equip. Va alliberar Modric dels milers de lligams tàctics de Benítez. Va tenir gestos afectuosos públicament, però tocs d'atenció a l'hora de fer les alineacions.

Els jugadors veuen en Zidane coses de Carlo Ancelotti, de qui va ser segon entrenador, i celebren el canvi de marxa que va suposar la seva arribada. “Malgrat el poc temps que fa que hi és, Zizou [ningú s'hi refereix com el míster] té un gran futur per davant. Va ser jugador i es nota perquè té una manera diferent d'enfocar les coses. Per això se'l veu com si fes 30 anys que entrena”, el va elogiar Sergio Ramos. “Jo amb ell ja tenia bona relació quan compartíem vestidor i quan era el segon d'Ancelotti. Ens coneixia a tots quan va arribar i això facilita les coses a l'hora de tenir feeling i de crear un ambient de treball alegre. Va aprendre molt d'Ancelotti i té coses de Carletto”, va afegir el capità del Reial Madrid. “Tothom sent que l'alegria va tornar quan ell va arribar al gener. Com a equip hem millorat, era necessari per arribar a la final. Zidane ens ha donat confiança”, va afegir Toni Kroos amb xancletes i mitjons tacats de verd.

Tranquil·litat i paciència

Zidane va jugar tres finals com a jugador (dues amb la Juve, el 1997 i el 1998, i una amb el Madrid, el 2002) i en va viure una com a ajudant d'Ancelotti. En va perdre dues, totes amb l'equip italià, i en va guanyar dues. La pressió és diferent. “Les sensacions ja les conec perquè les vaig viure. Afrontaré aquesta final amb tranquil·litat, determinació i paciència. Cal tenir una mica de tot”, va explicar. Això de la paciència és el que li costa més.

Ahir va dir que li agradaria que ja fos dissabte. “A tots ens agradaria jugar, tot i que jo no jugaré”, va deixar anar enmig dels riures de l'atapeïda sala de premsa de la Ciudad Esportiva. Va entrar-hi amb cara d'espantat en veure tants periodistes i es va dedicar a escrutar-ho tot mentre Pepe contestava les preguntes. Quan va arribar el seu torn, va recuperar el somriure de sempre.

L'últim partit que va perdre el Madrid de Zidane a la Lliga va ser contra l'Atlètic a finals de febrer. Què ha canviat?, li van preguntar al tècnic. “Que han passat uns mesos”, va contestar. Segons ell, no hi ha favorit i el fet que el Madrid arribi en un bon moment físic no vol dir res. “Quan xiuli l'àrbitre estarem 50-50 i haurem de patir fins al final”, va analitzar. El dia de la seva presentació va insistir en la importància de tenir la pilota. Ho va repetir abans de la remuntada contra el Wolfsburg. És aquest el camí per guanyar la Champions?, li van preguntar. “No és suficient, hi ha altres coses. Passarà de tot en el partit, el rival no només defensa bé, sinó que crea dificultats”, va matisar.

La seva última final de jugador la va viure com a protagonista –la foto de la seva volea en la Novena ocupa una paret sencera de la residència dels jugadors del planter–, ara espera guanyar-la d'aprenent.