Grècia inicia l’evacuació del camp de refugiats d’Idomeni

Dos dies després de superar l'última prova del Parlament, que va validar l'enèsim paquet d'ajustos per obtenir el vistiplau de l'Eurogrup a la revisió del tercer rescat, el Govern grec ha iniciat el desallotjament del campament informal de refugiats d'Idomeni, a la frontera grega amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, en les seves sigles en anglès) i convertit des de finals de febrer en un aparcament d'éssers humans després del tancament de la ruta balcànica.

Nou unitats dels MAT, les forces antidisturbis de la policia, s'han traslladat des de la seva base, als afores d'Atenes, fins a Kilkís, la localitat més gran que hi ha a prop d'Idomeni, per procedir a desallotjar els 8.500 migrants concentrats al camp, i traslladar-los a altres campaments oficials, habilitats en les últimes setmanes per l'Exèrcit i gestionats per ONG, la majoria al nord de Grècia. Dels més de 54.000 refugiats i immigrants econòmics que hi ha actualment a Grècia, uns 30.000 es concentren a les províncies del nord.

Després de prohibir l'accés a la zona del campament als periodistes, prop de 1.400 agents de la Policia s'han desplegat per dur a terme les evacuacions, que s'han iniciat en els punts més propers a la carretera i continuaran en direcció a la frontera.

El desallotjament, que el Govern havia intentat efectuar, en paral·lel al d'un altre campament informal, el del Pireu, abans de l'1 de maig passat, va ser confirmat per Iorgos Kiritsis, coordinador del Govern per a la crisi migratòria. “Haurà finalitzat en una setmana, com a màxim deu dies”, va anunciar el portaveu; "en aquest moment tenim disponibles 6.000 places en centres d'acollida i hi haurà 8.000 en uns dies". El paper de la policia –el desplegament de la qual ha estat durament criticat per organitzacions humanitàries i d'activistes– “serà evitar que hi hagi enfrontaments i contribuir al trasllat dels refugiats als centres d'acollida”, sis antigues fàbriques rehabilitades com a albergs, segons van informar fonts policials; segons el diari To Vima, els agents han rebut instruccions expresses de no utilitzar la força. Els primers desallotjats seran els 2.000 que bloquegen les vies del tren de mercaderies, en l'encreuament mateix de la frontera. Idomeni va arribar a tenir una població flotant d'uns 15.000 migrants.

Encara que en els últims 15 dies han estat desallotjats uns 2.000 a centres recentment oberts al nord del país, els migrants s'han resistit a ser evacuats des que van començar els primers intents de netejar la zona, a finals de març, víctimes de la desinformació i els rumors sobre una ràpida reobertura de la frontera o simplement reticents a allunyar-se'n. No només han sobreviscut pràcticament a la intempèrie, en tendes de campanya precàries colpejades per la pluja i el vent i enmig d'un mar de fang, també han suportat les freqüents càrregues amb gasos lacrimògens de la policia macedònia per impedir qualsevol intent de creuar per la força la tanca que separa els dos països, l'últim fa tot just uns dies. Diverses ONG, com Metges Sense Fronteres, han denunciat reiteradament el recurs a la violència policial sobre civils vulnerables, la majoria nens (38%) i dones (21%). De fet, l'ONG s'ha retirat temporalment en tres ocasions, per la falta de seguretat a l'hora de prestar els seus serveis.

“Un camp com el d'Idomeni no es pot mantenir. Només serveix als interessos dels traficants de persones”, va subratllar Kiritsis sobre el desallotjament, una opció que no només estava en els plans del Govern grec, sinó que va ser objecte de recomanació expressa per un grup d'europarlamentaris que van visitar el camp la setmana passada; també la Comissió Europea va donar suport dilluns a la decisió d'Atenes. “Treure tots els refugiats de la desgràcia que suposa Idomeni va en el seu propi benefici, cal que visquin en condicions humanes”, va recalcar Kiritsis. 

“A Idomeni han nascut nens, s'ha celebrat un matrimoni [d'una parella de refugiats sirians], hi ha hagut un brot d'hepatitis A en un menor que feliçment no va tenir pitjors conseqüències, ja que va poder ser evacuat a un hospital… Aquí s'han vessat moltes llàgrimes i, el que és pitjor, s'han assecat totes les esperances dels refugiats de continuar el viatge, ja que FYROM mantindrà la frontera tancada i barrada fins a finals d'any”, explica per telèfon el psicòleg Iorgos Kalieris, voluntari de Salònica present al camp des de l'octubre i que s'ocupa dels menors. “No estic d'acord amb moltes de les mesures del Govern, sobretot els últims ajustos, però coincideixo que Idomeni s'ha de desmantellar pel bé de tots… Si no ha passat res ha estat perquè Déu no ha volgut, perquè les condicions infrahumanes propiciaven desgràcies pitjors. De fet, no entenc l'oposició d'alguns activistes: els que viuen allà, sota el sol o la pluja, diàriament, són els refugiats, no ells. I aquesta no és una vida que mereixi dir-se humana”.