La presumpta cúpula d’Anonymous a Espanya seu al banc dels acusats

La presumpta “cúpula” d’Anonymous a Espanya, en paraules de la policia, seurà demà al banc dels acusats del Jutjat Penal número 3 de Gijón. Tres homes —Rodrigo T., Yuri L. i José María Z.— hauran de respondre per un atac que va provocar disfuncions al web de la Junta Electoral Central (JEC) i el seu servei de correu electrònic dos dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig del 2011. L’organisme va xifrar els danys en 700 euros. La Fiscalia demana per als tres acusats més de cinc anys de presó.

A les set del matí, i amb cara de son, un dels acusats, dos advocats més de la causa i diversos pèrits marxaven de Barcelona cap a Gijón, on s’ha instruït el cas perquè és on viu un dels implicats. Tots tres hauran de demostrar que no van formar part de l’operació batejada com a Spanish Revolution, nascuda a l’empara del moviment del 15-M, que diumenge va fer cinc anys. Les protestes i les acampades al carrer van estar acompanyades d’accions a la xarxa, amb atacs contra la Llei Sinde, i declaracions d’intencions contra els principals partits, el Congrés dels Diputats o els Mossos d’Esquadra.

Anonymous es va convertir llavors en un dels objectius prioritaris de la policia, que va anunciar en una roda de premsa, amb els comandaments del cos mostrant la mítica màscara d’aire venecià de Guy Fawkes, que n’havien detingut la cúpula a Espanya. Darrere d’aquesta idea de cúpula s’amaguen en realitat dos informàtics i un marí mercant. En l’escrit d’acusació, la Fiscalia afirma que José María Z. i Yuri L. eren els administradors del xat Annonet, des del qual suposadament es va gestar i orquestrar l’atac a la Junta Electoral Central. Rodrigo T. és qui en teoria els va proporcionar la infraestructura per fer-ho.

Segons aquesta tesi, José María Z. i Yuri L. van donar l’ordre perquè es dugués a terme un atac DDos, de denegació de servei, contra el web de la Junta Electoral, que es va valer dels servidors de Rodrigo T. “L’atac va afectar de manera important el funcionament normal dels serveis de correu electrònic i la pàgina web de la JEC, i va obstaculitzar els tràmits previs al procés electoral”, afirma el ministeri públic. També detalla que les bústies del secretari general i del director de la Secretària Tècnica de la Junta van rebre 130.841 missatges el 19 de maig, i 214.103 l’endemà. En menys d’un minut, afegeix, van arribar dos milions de paquets de comunicació des d’una mateixa IP, fet que va causar el “bloqueig” del web de manera intermitent durant dos dies.

En aquest cas, els agents de la Brigada d’Investigació Tecnològica de la policia es van infiltrar a la xarxa i van fer creure a un dels imputats que un dels seus policies era un ciberactivista. L’agent va establir una relació personal amb José María Z., amb qui va quedar a la Puerta del Sol, on una patrulla va fingir una identificació casual del jove per saber-ne la identitat real. Així van posar nom a una de les persones que participava en els xats, en què es debatien les mateixes coses que es discutien a les places durant el 15-M.

Poc després, ja a Barcelona, José María Z. es va tornar a trobar amb qui creia que era un company nascut a la xarxa. En aquesta ocasió va ser davant d’El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal de Barcelona, on el jove va acabar directament detingut, per sorpresa. Paral·lelament, a Almeria arrestaven Rodrigo T. i a Alacant, Yuri L.

El judici està previst que quedi vist per sentència en un sol dia. Una sentència que marcarà per primera vegada la imatge i les conseqüències per a aquells que suposadament actuen en nom d’Anonymous, un moviment que també ha canviat la imatge a ulls de la policia des que han declarat la guerra al terrorisme islàmic. Després dels atemptats contra el setmanari francès Charlie Hebdo, el grup va fer pública una llista de 9.200 perfils suposadament de simpatitzants gihadistes.