El règim chavista descarta la consulta contra Maduro

Per a Jesús Chuo Torrealba, secretari general de la MUD, la declaració de l'estat d'excepció persegueix aturar l'avanç del procés de referèndum revocatori que impulsa l'oposició per deposar aquest mateix any a Maduro i celebrar noves eleccions: “L'estratègia és endarrerir el referèndum per sabotejar l'oposició, però també l'oficialisme que l'adversa i que desitja perpetuar-se en el Govern”.

La tesi opositora és que les files del chavisme s'han fracturat entre aliats de Maduro i adversaris que, suposadament, forgen una estrepitosa sortida del successor d'Hugo Chávez per prendre la presidència. “Maduro, ara, intenta una fugida cap endavant. No busca una consulta, sinó una implosió al país”, va dir Torrealba dissabte en una manifestació opositora per exigir al Consell Nacional Electoral (CNE), controlat pel chavisme, que no demori més el procés de la consulta.

El referèndum ha desencadenat pugnes als carrers. Els opositors han recorregut a les manifestacions per exigir al CNE rapidesa per poder celebrar-lo. Dissabte va haver-hi una segona concentració a Caracas que només va obtenir un resultat: convocar una altra marxa per a dimecres que exigeixi novament agilitar els tràmits. Els camins de l'oposició són pedregosos. La MUD ha concentrat forces en la recerca d'una ràpida sortida democràtica de Maduro. Des del mes de març ha posat l'accent en la consulta per demanar que es revoqui el seu mandat —una opció que figura a la Constitució de Veneçuela—, però aquest procés consta de diverses etapes que, en la seva majoria, depenen de la diligència del CNE.

Reforçat el poder militar

L'últim moviment de Maduro en la crisi que pateix el país ha estat decretar un estat d'excepció i perllongar l'emergència econòmica —declarada el 14 de gener passat— per suposadament defensar al país sud-americà de possibles intervencions militars i atendre el desastre financer.

L'argument del mandatari veneçolà s'ha sustentat en una suposada proposta de l'expresident colombià Álvaro Uribe d'impulsar una intervenció militar a Veneçuela per derrocar Maduro. Així, el decret d'emergència estarà acompanyat d'exercicis militars, segons el cap d'Estat de Veneçuela, per demostrar el poder de les forces armades del país davant d'una possible ingerència estrangera. Per a l'oposició es tracta d'una extravagant excusa que, suposadament, intenta restringir les vies de sortida de Maduro. El diputat Tomás Guanipa, dirigent del partit opositor Primero Justícia, creu que Uribe fa el joc a Maduro amb les seves declaracions.

El decret d'emergència, del qual es comencen a conèixer més detalls, confereix més poder a l'alt comandament militar per intervenir en l'economia del país. Maduro demostra així que se sustenta, una vegada més, en l'Exèrcit.

El chavisme ha minvat amb la gestió de Maduro. La crisi econòmica, la màxima expressió de la qual són l'accentuada escassetat d'aliments i medicines, l'empresonament d'opositors i les fractures polítiques, han propiciat un debilitament del projecte del desaparegut Hugo Chávez. Segons una recent enquesta publicada per la firma Datanálisis, la popularitat de Maduro ha caigut a un nivell històric durant els seus tres anys de mandat, ja que només compta amb un 26,8% de suport de la població.