La història, amb el Barcelona

Des del 2007 la Lliga no assistia a una final tan atapeïda com la de la temporada actual. En aquella ocasió el Madrid i el Barça van arribar a la penúltima jornada empatats en la primera posició, amb el golaverage a favor dels blancs, i el Sevilla tercer a dos punts. Amb l'emoció de la simultaneïtat, el campionat es va decidir al minut 88, quan Van Nistelrooy va aconseguir l'empat madridista a la Romareda i Tamudo va silenciar el Camp Nou per completar la carambola a favor dels de Capello. Quan faltaven 180 minuts i en joc entre tres equips, per un punt quan en falten sis per disputar, demà podria haver-hi un cant de victòria.

El Barcelona segueix primer després de dilapidar contra pronòstic un avantatge de 12 punts sobre el Madrid i de vuit sobre l'Atlètic en la jornada 28. La majoria de les apostes consideraven que a hores d'ara l'equip de Luis Enrique ja hauria renovat el títol. Res d'això. El conjunt del Cholo és segon amb la mateixa puntuació que el líder i el de Zidane, tercer, a només un punt. El panorama no és nou a la Liga: en 14 campionats es van produir situacions semblants, amb tres equips o més en lliça pel títol a dues jornades del final. Els precedents van del costat blaugrana. En nou d'aquestes 14 ocasions qui va arribar primer a l'última corba va creuar primer la meta.

El Barça podria proclamar-se campió aquest diumenge, encara que per aconseguir-ho hauria de guanyar l'Espanyol, que l'Atlètic perdés amb el Llevant i que el Madrid no passés de l'empat davant del València. En qualsevol cas, si el Barça derrota l'Espanyol i, la setmana vinent el Granada en als Cármenes, serà campió amb independència dels resultats de l'Atlètic i del Madrid. “Està a les nostres mans”, insisteix Piqué. I li dóna la raó Filipe Luis que veu “difícil” que el Barça punxi. “Pensem a guanyar els nostres partits, al Llevant i el Celta. Haurem fet la nostra part. Després caldrà esperar. És complicat. El Barça va tenir el seu moment de davallada però ara està molt bé. El normal és que resisteixi i guanyin ells”. El lateral brasiler guarda un mal record del Ciutat de València, on juga l'Atlètic, amb la ressaca de la Champions a coll, davant d'un Llevant perjudicat. Allà l'equip de Simeone mai ha guanyat.

El campió podria revalidar títol demà si  guanya l'Espanyol, l'Atlètic perd amb el Llevant i el Madrid no passa de l'empat amb el València

Tampoc es juga res el València en la seva visita al Bernabéu on va empatar el 2014 i el 2015. Els de Zidane es troben en un escenari que no esperaven i amb la ment posada a la final de Milà. Sense Keylor Navas, lesionat, jugarà el Madrid amb Kiko Casilla sota els pals i més d'un efectiu vacil·lant, Cristiano sense anar mes lluny, però conscient que qualsevol rebot el pot mantenir viu en una lluita pel títol tan inesperada com agradable. I a això s'ofereix sabedor, esclar, que en el fons, tot depèn del duel Barça-Espanyol.

Reviuen els pericos el record de l'anomenat Tamudazo, aquell empat, el 2007, que va acomiadar del títol al Barcelona de Rijkaard i va donar el títol al Madrid de Capello. L'Espanyol es vesteix avui amb la pell del golejador de Santa Coloma. L'equatorià Caicedo, autor de vuit dels 36 gols del seu equip, és ara qui aspira a amargar la Liga a l'etern rival. “Seria bonic marcar i és la meva feina. Volem donar-li una alegria a la nostra afició, que ha patit molt aquesta temporada”, sosté. L'Espanyol no guanya al Camp Nou des del 2009 (1-2, amb gols de De la Peña).

Des del 2007 la Lliga no assistia a una final tan atapeïda com ara. En aquella ocasió, va guanyar el Madrid

Només en la temporada 1983-1984 es va produir una situació idèntica a l'actual. El títol se'l van jugar l'Athletic, el Madrid i el Barcelona. Tots tres van guanyar els seus partits; els de Clemente van treure la gabarra. En una altra Lliga amb final molt atapeït, la de 1981-82, amb Udo Lattek a la banqueta blaugrana, es va emportar la baralla la Reial Societat. El que passarà aquesta vegada, està per escriure.