_
_
_
_
_

Les bases de l’ANC demanen en el congrés d’avui més democratització

Assemblees territorials plantegen l'elecció directa del president

Àngels Piñol
Una estelada a la Diada de Catalunya del 2015.
Una estelada a la Diada de Catalunya del 2015.albert garcia (EL PAÍS)

L'Assemblea Nacional Catalana celebra aquest diumenge a Manresa (Bagès) el congrés anual per aprovar el seu full de ruta i reformar els estatuts i el reglament intern. Les bases han presentat esmenes per aconseguir una major democratització de l'entitat i controlar el secretariat, l'òrgan de direcció format per 75 membres. Les principals esmenes persegueixen que el president sigui escollit de forma directa i no a través del secretariat i que els aspirants a integrar-lo aclareixin la seva militància. L'ANC mesurarà el seu grau d'unitat en un altre aspecte clau: el desig de la direcció que hi hagi una llista única secessionista si es repeteixen les eleccions generals no és precisament unànime.

Más información
La ANC, a la greña pel control dels partits independentistes
La ANC busca mantenir la seva influència en Junts pel Sí y la CUP
L'Audiència actua contra la ANC per promoure les mocions secessionistes

L'organització calcula que al conclave, que se celebra al Pavelló del Nou Congost, a Manresa, hi assisteixin uns 3.000 inscrits dels 30.000 que figuren en el cens de l'ANC. El congrés serà probablement un dels més intensos en la breu vida de l'entitat en debatre's un dels preceptes que més polèmiques suscita: si el president —actualment Jordi Sánchez— ha de ser triat pel vot directe dels associats o bé a través dels 75 membres del secretariat —com es fa actualment segons els Estatuts—. Una de les esmenes presentades en aquest sentit adverteix que el procediment actual no garanteix que el president triat sigui el que volen els membres de l'Assemblea. “L'elecció directa garanteix una major democràcia en el nomenament dels càrrecs”, assenyala el text.

A més d'aquest apartat, les assemblees plantegen que els candidats a membres del secretariat no es limitin només, com estableixen els estatuts, a explicar les seves “motivacions” i “mèrits” que els avalen per accedir al càrrec. Una de les esmenes proposa que s'exigeixi una “descripció detallada” de la vinculació que els aspirants han mantingut amb els partits polítics en els últims quatre anys, inclosa la militància o qualsevol col·laboració i els càrrecs públics que hagin ostentat. Després de les propostes, l'objectiu d'algunes de les assemblees d'aconseguir la màxima independència de l'ANC davant de les eventuals pressions de Convergència i Esquerra per controlar l'entitat. Paral·lelament, altres esmenes demanen establir mecanismes de control del Secretariat perquè informi de forma puntual del contingut de les seves reunions i de les seves votacions nominals.

La ponència del full de ruta ha rebut una trentena d'esmenes, la majoria destinades a qüestionar la decisió de la direcció de no donar l'esquena a la remota possibilitat que l'Estat accepti la celebració d'un referèndum secessionista i promoure una candidatura de la “màxima unitat independentista” en el cas que es repeteixin les eleccions generals. Convergència està a favor d'aquesta última opció, que ja va rebutjar ERC el 20-D.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_