Guardiola: “Cruyff ens donava els perquès”

Apesarat perquè ha perdut el seu pare futbolístic, Pep Guardiola s'ha saltat una de les seves normes bàsiques en atendre els micròfons de Rac1 per parlar de la figura de Johan Cruyff. “Ja no el tindrem a prop ni podrem anar a veure'l com fèiem quan volíem”, s'ha arrencat el que va ser el seu millor 4 sobre la gespa i també el seu deixeble més avantatjat a la banqueta. “Però l'hem gaudit i a tots ens ha deixat un alguna cosa, que va néixer perquè ens va fer pensar que podíem controlar el joc, que és tan indesxifrable”.

Fa un parell de nits el fill de Pep li preguntava per què sempre citava Cruyff, personatge al qual no va veure ni jugar ni a una banqueta. “És com si anessis a aquesta classe a la qual vols anar sempre… perquè ell t'ajudava a estimar el joc”, va replicar. “Era com Merlí?”, li va preguntar el nen. “Doncs això. Vam tenir el Merlí”, va respondre. I es va esplaiar davant dels micros. “Quan havíem jugat fatal en la primera part, esperàvem que ens tirés la brega perquè no corríem prou, que és el que ens havien ensenyat en el futbol. Però ell deia: ‘Jugueu malament perquè correu massa'. Vist ara, no hi ha millor deixeble del cruyffisme que Messi, que no corre i guanya els partits”. I va explicar una altra anècdota: “Un dia davant del València de Hiddink, que tenia Leonardo, Penev… ens va dir que jugaríem amb tres enrere i de laterals Eusebio i Witchge, que eren migcampistes. Ens miràvem estranyats preguntant-nos si s'havia tornat boig… Doncs vam guanyar 3-0 jugant de meravella”. I abunda: “És que Johan ens donava el perquè. Per què jugàvem bé i guanyàvem, per què perdíem… Tots pensaven d'una altra forma i ell ens obria els ulls. Va ser una gran sort poder-lo gaudir i va ser generós fins al final donant coneixement. No només informació, també gramàtica. Si fins a parlar com ell, ens va ensenyar!”.

Guardiola el va tenir d'entrenador i d'amic, però sobretot de mestre. Ell ho té clar. “El Barça té molta història, però fins que no va arribar ell no hi havia mètode. No hi havia res i Johan ens va ensenyar com fer-ho. Diuen que tenia molts defectes. Doncs esclar! Com no havia de tenir-ne un que instal·la una forma de pensar que és contracultural? Però ell ho va fer. He conegut gent amb el seu coneixement. Però no val amb això. Cal fer-ho, dir ‘seguiu-me’ i quan les coses van malament, persistir que aquest és el camí”.

Va reconèixer Pep que moltes vegades es pregunta què faria Johan en la seva situació, en un partit determinat o davant tal acció. “És que jo no sabia jugar ni interpretar. No sabia res de res. Per què el migcampista pot jugar de central i donar una bona sortida a la pilota? Per què l'extrem de lateral? Amb Johan estaves en una pel·lícula, un joc constant, i sempre era emocionant. I ens donava els perquès. El meu agraïment és infinit”. I ha volgut tancar: “El llegat de Johan no són els títols. Ajuden, però és que ell ha canviat dos clubs com l'Ajax i el Barça. És tan gran… El futbol dels últims 25 anys li pertany al Barça, a ell. I això és una cosa indestructible. Però oblideu els títols. El seu llegat és imparable. El que ha fet aquest senyor és únic. Ens ha fet estimar aquest joc”.