Brussel·les vol tornar a la normalitat

Brussel·les es va proposar ahir recobrar una relativa normalitat i ho va aconseguir. Amb prou feines un dia després que terroristes suïcides banyessin de sang la capital belga, la ciutat va tornar a bategar. Els autobusos van tornar a recórrer els carrers, les escoles i els centres comercials van obrir i els treballadors van intentar concentrar-se en les respectives feines, amb un ull posat a les notícies. Els senyals que enviaven les autoritats belgues deixaven clar que un tancament com el decretat després dels atemptats de París el novembre no es repetiria. Que calia que la gent sortís al carrer per evitar els demolidors efectes que va tenir aquell episodi per a la imatge, l'economia i la moral del país que alberga les institucions europees i la quarter general de l'OTAN.

A primera hora del matí les informacions eren encara molt confuses. Els mitjans parlaven d'un terrorista fugit i les sirenes de la policia sonaven sense treva pel centre de la ciutat. Tot i així, els habitants de Brussel·les van sortir al carrer, els comerciants van aixecar la persiana i els obrers van pujar a les bastides. Cadascun amb les seves pors a sobre, però decidits a no deixar-se acovardir i a aprendre a conviure amb la por.

“És com si sense parlar ens haguéssim posat tots d'acord que no cal cedir, que no ens poden treure [els terroristes] la llibertat de moviment. No poden guanyar”, parlava com convencent-se a si mateix l'Ahmed, de 48 anys, al peu del magatzem de variants, figues i oli situat a prop del centre de la capital. L'Ahmed semblava seguir les instruccions del primer ministre belga, Charles Michel, que dimarts s'havia adreçat als ciutadans per demanar-los “unitat” i “la determinació completa per protegir les llibertats i l'estil de vida".

Seguir endavant, matisa l'Ahmed, també en el terreny econòmic. “El tancament de novembre ens va fer molt de mal. Els botiguers van perdre molts diners”, explica. Els comerciants belgues van emetre al febrer, a través de la seva federació (Comeos), un comunicat en el qual xifraven en almenys 100 milions d'euros les pèrdues sofertes durant la setmana del tancament al novembre.

Les institucions europees també van obrir ahir les portes, tot i que prop d'un terç dels empleats van decidir treballar des de casa. “Hi ha molta feina a fer, però això no vol dir que la vida s'aturi. Viurem, estimarem, treballarem, jugarem i continuarem sent oberts i tolerants”, va anunciar al migdia la vicepresidenta de la Comissió Europea, Kristalina Georgieva.

Max Uebe, cap d'unitat de la Comissió, sí que es va presentar a l'oficina i es va trobar amb un ambient “trist”. Entre els que treballen des de casa i els que estan de vacances de Setmana Santa, l'oficina estava mig buida. A ell també li van anar arribant les notícies a poc a poc. La dona d'un dels companys anava en l'últim vagó del metro que va explotar i es va salvar. Un altre col·lega va rebre una trucada de l'oficina i va baixar una parada abans de Maelbeek perquè no sentia bé el que li deien i també es va salvar.

“Hi ha menys turistes”

Tot i així, prop del centre turístic de la ciutat, la Grand-Place, els comerços de la zona veien amb preocupació l'arribada de menys clients pel tancament parcial del metro, que només ha obert algunes línies, amb la parada de Malbeek, on es va produir un dels atemptats, totalment tancada, igual que l'aeroport, que seguirà sense rebre trànsit aeri fins dissabte. "Vivim dels turistes i del teatre. Els teatres van suspendre ahir les representacions i hi ha menys turistes", lamentava Karina Brigsen, de 52 anys, encarregada del restaurant Caulier des de fa dos anys, entre les taules buides del local. D'altres, com l'indi Mohamed Ahmen, optaven per rebaixar els preus un 20% per vendre'ls abans davant la menor afluència de turistes i vianants.

A Molenbeek, el barri on van créixer alguns dels terroristes que van atemptar a París i que ha estat escenari d'innombrables batudes durant els últims mesos, es respirava aquest dimarts una certa normalitat, amb prou feines entelada pel tràfec de periodistes armats de trípode que buscaven unes imatges, unes declaracions. L'Ali, un jove veí de Molenbeek, estava molt sorprès. “No ho entenc. Al novembre no va passar res i als carrers semblava que havia caigut una bomba nuclear. Ara hi ha hagut un atemptat i la vida segueix. És una mica surrealista”.