Europa, unida contra el desafiament terrorista

L'autoanomenat Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) va tornar a perpetrar ahir un cop duríssim al cor d'Europa. El doble atemptat gihadista de Brussel·les, que ha causat almenys 30 morts i desenes de ferits, no suposa un atemptat més en una de les capitals europees (com els de París, Londres o Madrid), sinó un autèntic desafiament a les institucions de la Unió Europea i, per tant, a tots els seus ciutadans, que poden ser víctimes de la violència en qualsevol moment.

Aquest repte exigeix una resposta comuna de tots els Estats membres, que inclogui mesures de caràcter polític, militar, policial i d'intel·ligència. Si el Vell Continent vol guanyar la guerra al terrorisme gihadista ha de superar les actuacions nacionals i engegar un autèntic pla europeu que abordi el desafiament més important —a més del de la immigració— que ha d'encarar. No cal oblidar, a més, que els refugiats que arriben a Europa fugen dels mateixos terroristes que ataquen les nostres ciutats.

El novembre passat, després de la matança de París, el Govern francès va renunciar a sol·licitar l'activació de la clàusula de solidaritat prevista a l'article 222 del Tractat de la UE, que hauria implicat una resposta col·lectiva i coordinada per part de la Unió. Per contra, va preferir actuar en solitari, emparant-se en l'article 42, que situava la resposta en l'àmbit intergovernamental i fora de les institucions europees.

Quatre mesos després aquesta decisió s'ha demostrat errònia, tenint en compte que és probable que els terroristes que van actuar a Brussel·les formessin part dels mateixos comandos que van assassinar a París. Ni un atemptat ni l'altre buscaven atacar una ciutat o un país, sinó un grup d'Estats que han creat un model de civilització lliure, pròsper, solidari i tolerant amb totes les cultures.

No estem parlant de llops solitaris ni de grups marginals, sinó de joves europeus radicalitzats que odien aquest model i estan disposats a matar i morir en una guerra sense caserna. Són comandos ben organitzats, amb suports locals i formació en la guerra a Síria o en alguns països d'Àfrica.

La inseguretat, la crisi d’asil i refugi i l’auge populista poden destruir l’esperit europeu

Europa s'enfronta a un desafiament immens i molt delicat, que els Estats membres no poden afrontar de forma individual. Cal abordar-lo en comú per evitar que els errors clars en la intel·ligència de determinats països permetin més atemptats d'aquest tipus.

La resposta exigeix, en primer lloc, un gran acord polític de les institucions i de tots els països per actuar de forma coordinada. Fa temps que la UE no té fronteres internes (encara que en els últims mesos s'hagin tancat per la crisi dels refugiats) i és imprescindible buscar respostes europees, perquè la inseguretat terrorista, combinada amb la crisi d'asil i refugi —i l'auge dels populismes—, pot carregar-se l'esperit que va fer gran Europa.

El desafiament requereix també mesures comunes en el terreny militar, policial i d'intel·ligència. Cal actuar militarment contra l'ISIS, quan i com es pugui (i amb el suport de les altres potències mundials i dels països àrabs afectats), i policialment contra els comandos que esperen el seu moment per matar. Però, sobretot, cal perfeccionar els sistemes d'intel·ligència i definir les regles del joc a la UE per investigar els milers de ciutadans potencialment perillosos: sense violar el principi de presumpció d'innocència, però sense pecar d'innocents i lligar-nos les mans a l'esquena quan tot Europa s'enfronta a una amenaça clara i rotunda.

Gràcies al projecte europeu d'integració, diverses generacions de ciutadans no han conegut la guerra. Però sí que han conegut i patit el terrorisme, i hauran de viure sota la seva terrible amenaça durant molt de temps. És el signe de la nostra era. No es tracta d'obrir un debat nominalista sobre si estem en guerra o no: l'important és tenir clar que davant d'un nou model de terrorisme, salvatge i i indiscriminat, no són suficients les velles respostes militars ni policials.

A Espanya, la pràctica totalitat dels partits ha sabut respondre amb unitat, deixant de banda les lluites ideològiques o preelectorals, en línia amb els acords contra el terrorisme gihadista signats en els últims mesos. Podem està al marge d'aquest gran pacte i hauria d'adonar-se que no serveixen de res els missatges de solidaritat quan es manté com a simple observador en una lluita en la qual cal comprometre's.