Pisarello avisa del risc de violència urbana si augmenten les desigualtats

Els estralls d'una política centralista poden desembocar en violència. Aquesta és una de les conclusions que ha plantejat avui el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, en una conferència sobre la construcció d'un estat català des dels ajuntaments. Pisarello ha advertit que és sobretot pel centralisme, que treu competències als municipis, que “podríem tenir un fenomen [de violència] com el de la banlieue parisenca si continuem així”. Pisarello també ha assegurat que el setge del Parlament del 2011 responia a l'acció de joves que protestaven contra les desigualtats i l'antimunicipalisme que causaria la llei Òmnibus de l'anterior govern de CiU.

Pisarello ha compartit escenari en una acte d'Òmnium Cultural a Badalona amb l'alcaldessa d'aquesta ciutat, Dolors Sabater, i amb l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Sabater ha avisat que “l'equipament per càpita de Llefià i La Salut és absolutament deficitari” si es compara amb els equipaments d'un municipi com Granollers, que té 60.000 habitants, la mateixa població que aquests dos barris de Badalona. Sabater ha remarcat que una diferència essencial és que Llefià i la Salut tenen 60.000 habitants en poc més d'1 quilòmetre quadrat. Pisarello i Sabater han coincidit que les millores passen per construir una república i ampliar la base social del sobiranisme per enfortir el procés constituent “sense que haguem de demanar permís a ningú”, segons Pisarello. Sabater ha posat la coalició de govern a Badalona com a exemple de la coincidència d'objectius que poden trobar independentistes i federalistes: “El punt en comú és la construcció de la república catalana des de la base, barri a barri; si és una república catalana independent o amb els altres pobles de l'Estat, això és una altra qüestió”.

Sabater ha acusat el PP de “tenir un missatge polític i econòmic opressor”. L'alcaldessa de Badalona ha afirmat que la victòria electoral de Xavier Garcia Albiol va ser una anomalia que no reconeixia la catalanitat de Badalona; tot i això, Sabater, que s'ha declarat independentista de soca-arrel, ha admès que el seu govern municipal “no és independentista perquè sabem que aquesta no és una ciutat majoritàriament independentista”. Sabater i Pisarello han compartit estratègies per ampliar el sobiranisme en barris on el lligam amb Espanya encara és fort. Pisarello ha demanat que es deixi de parlar “d'eixamplar el sobiranisme. Hem de trobar altres verbs o formes que no siguin eixamplar perquè sembla que vulguem dir ja t'eixamplaré cap a mi”. La mà dreta d'Ada Colau a Barcelona ha explicat que ell també va votar Sí-Sí a la consulta del 9-N i que anteriorment havia votat a partits independentistes.

Sabater ha explicat que va ser un encert no posar les urnes en determinats barris de Badalona per preguntar sobre la independència a les consultes populars del 2010: “Són barris on mai havien sentit a parlar d'aquest tema. La seducció l'havíem de fer parlant i obrint espais”. L'alcaldessa de Badalona ha afegit que la llengua i la cultura són assumptes cabdals des del 1714 però “no podem fer-ne un estendard; primer ho han de ser els drets republicans”. Pisarello ha explicat que el procés constituent no reeixirà pactant “amb les elits estatals i europees” sinó “amb una mobilització social amb valors republicans”.

“El PSC té un problema amb el PSOE”

Núria Parlon s'ha defensat com a federalista i ha estat crítica amb el PSOE. L'alcaldessa de Santa Coloma ha dit que “Catalunya és una nació, i tard o d'hora s'haurà de reconèixer a Espanya però també a Europa”. Parlon ha afirmat que “el PSC té un problema amb el PSOE pel que fa al dret a decidir”. L'alcaldessa s'ha declarat partidària que el PSC tingui una “identitat pròpia” que li permeti tenir un programa propi, diferenciat del PSOE, per incloure el dret a decidir. Parlon ha afegit que la seva posició és minoritària al PSC. Parlon ha dit que ja s'hauria d'haver celebrat un referèndum sobre l'encaix de Catalunya a Espanya i ha reiterat que el futur govern espanyol s'ha d'asseure amb la Generalitat “per parlar cara a cara”.