Aquesta estatueta correspon a un tipus específic de figures que sovint eren dipositades pels fidels als temples com a objectes votius.Dins la teologia heliopolitana, Neftis és muller i germana de Set. En realitat, però, aquesta deessa va estar més relacionada amb Isis i Osiris, també germans. Així, Isis va rebre l’ajut de Neftis a l’hora de recuperar els fragments del cos del seu difunt marit per fer-lo ressuscitar. Aquesta deïtat femenina té un fort caràcter funerari: ploranera divina, proveïdora de les benes per a la momificació, i encarregada de la protecció de les vísceres del difunt (en concret, se l’associa al geni funerari Hapy i als pulmons).El toro Apis era l’encarnació terrestre d’una antiga divinitat relacionada amb la fertilitat de la terra i el poder germinador. En morir, l’Apis vivent es fusionava amb Osiris, convertint-se en Osiris-Apis, el qual era objecte d’un culte funerari localitzat sobretot a la zona de Memfis. Amb l’arribada dels ptolomeus, una nova divinitat va ser proposada per Ptolomeu I per propiciar l’acostament entre la població local i els dominadors d’Egipte, acabats d'estrenar. Es tracta de Serapis, una entitat inspirada en el déu tradicional egipci, representada com un home barbut amb els cabells rinxolat i coronats amb un modius (símbol de fertilitat) o una corona atef (característica del déu Osiris).Les esteles funeràries (localitzades en tombes), votives (dipositades en temples), o d’àmbit domèstic fan palès, com probablement cap altra producció de l’antic Egipte, la necessitat de comunicació entre el món dels vius i la dimensió habitada pels déus i els difunts ja divinitzats; la incertesa dels mortals davant la tan volguda vida eterna és la causa que Osiris sigui el protagonista habitual en moltes de les esteles. En aquest cas, Sebekemheb i la Dama Seniseneb adoren Osiris i Anubis, tot presentant-los ofrenes. Osiris és esmentat com a “Sobirà”, “Gran Déu”, “Senyor d’Abidos”, “el Cap dels occidentals” o “Qui apaivaga les Dues Terres”. A més dels productes necessaris per a la subsistència al més enllà, cal esperar que Osiris proporcioni als difunts “Esplendor al cel, poder a la terra i justificació (possibilitat de vida) a la necròpolis”.Malgrat que Osiris sigui una deïtat eminentment de caràcter funerari, als documents més antics el trobem associat a la fertilitat, sobretot a l’aigua i la vegetació. Cada any, al darrer mes de l’estació de la inundació (Khoiak), la retirada de les aigües nilòtiques deixava les terres al descobert, fenomen que fou relacionat amb la resurrecció d’Osiris. Per celebrar aquest esdeveniment, als temples d’Egipte es confeccionaven unes figures amb forma del déu Osiris; es feien a partir d’una mescla de terra, pedres semiprecioses, olíban i grans de cereal, emulant la recomposició del cos de la deïtat que havia dut a terme Isis. Transcorreguts uns dies, la germinació del cereal anunciava el retorn d’Osiris a la vida. Amb els materials d’aquest “Osiris germinant” es modelava una altra figura molt més ornamentada, que devia romandre durant un any en un santuari especial, on substituïa l’Osiris de l’any anterior. Aquest darrer es dipositava finalment en un espai sagrat juntament amb les figures dels anys precedents. Alguns d’aquests dipòsits, anomenats 'osireion', han estat localitzats en diferents jaciments faraònics.Pseudomòmia itifàl·lica a l’interior d’un taüt. Fusta, or, argila i benes. Període ptolemaic, regnat de Ptolomeu VIII, Evergetes II (170-163, 145-116 a. C.)Per als egipcis que aspiraven gaudir de la vida al més enllà, Osiris assenyalava el camí que calia seguir, atès que ell era qui havia pogut accedir a una nova existència. Convertir-se en un Osiris, posseir una part de l’essència divina del déu dels morts, eren elements que garantien la perduració eterna. La manera amb què els egipcis van poder expressar aquesta idea d’una manera més clara i rotunda va ser utilitzant l’apel·latiu Osiris per als difunts que suposadament havien d’assolir aquest estatus; d’aquí que apareguin d’aquesta manera en tot tipus d’objectes funeraris. En el cas de l’uixebti del rei Senkamanisken, a més de comptar amb dos dels ceptres osiríacs, es va optar també per emprar la fórmula “Que sigui il·luminat l’Osiris Senyor de les Dues Terres Sekheperra” (prenom del rei).A la part inferior, s’observen Isis i Neftis a tots dos costats d’un Osiris format a partir d’una composició que integra en un djed els trets antropomorfs (braços i cap), i els atributs (gaiata, flagell i corona atef) del déu. Al plafó lateral, els tres registres inferiors contenen una repetició modular dels símbols tyet (nus d’Isis) i djed (columna vertebral d’Osiris), tot evocant la presència d’aquestes dues divinitats.Ceptre format per la combinació dels signes ankh (vida), djed (estabilitat) i uas (poder).
