Urdangarin admet els llocs de treball falsos d’Aizoon

"De cap manera no es tractava d'un peatge, d'una comissió; no he estat mai un comissionista, no m'he encarregat mai d'això en absolut". Amb aquesta frase, pronunciada amb cert èmfasi, ha trencat Iñaki Urdangarin el volum baix i l'actitud de certa dispersió amb què s'ha enfrontat aquest divendres a l'interrogatori del fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach. El principal acusat en la causa sobre la presumpta desviació de 6,2 milions d'euros de fons públics ha negat que fos un aconseguidor; s'ha desvinculat de la gestió diària de l'Institut Nóos i el seu entramat empresarial; i, amb l'ajuda del fiscal, ha apartat la germana de Felip VI de les gestions de la societat Aizoon, que compartia al 50% amb ell.

L'única concessió d'Urdangarin a l'inici d'un qüestionari que es preveu llarg ha estat sobre els llocs de treball ficticis d'Aizoon, mercantil a la qual suposadament es van carregar despeses domèstiques dels exducs de Palma. Urdangarin ha reconegut els llocs de treball falsos, però ha assegurat que se'n va assabentar quan es va iniciar la investigació judicial el 2010. L'exjugador d'handbol ha coincidit amb el seu antic soci a Nóos, Diego Torres, a descarregar tota la responsabilitat a Miguel Tejeiro, assessor fiscal i secretari de l'Institut.

Urdangarin ha pres el relleu a Diego Torres a la cadira dels interrogats a les 13.06. Les primeres preguntes del fiscal Horrach no han estat per apuntalar l'acusació contra l'exduc de Palma, per a qui demana 19 anys i mig de presó. L'acusador s’ha centrat d'inici a provar d'exculpar la infanta Cristina del delicte de cooperadora en els delictes fiscals del seu marit, pels quals el sindicat Manos Limpias li demana vuit anys de presó.

Horrach ha continuat mostrant correus aportats per Manos Limpias perquè Urdangarin els qüestionés. “Aquest correu té alguna cosa a veure amb Aizoon?”, ha preguntat el fiscal a l'exduc. “En absolut”, ha respost aquest. En aquest moment, la presidenta del tribunal, Samantha Romero, ha interromput l'interrogatori per mostrar la seva sorpresa perquè era "la primera vegada que una acusació qüestiona la prova d'una altra acusació". Horrach no ha respost immediatament a aquesta observació de la magistrada. Ha esperat a acabar el bloc de preguntes dedicades a exculpar la Infanta: "La missió del Ministeri Fiscal no és només acusar, sinó oposar-se a les acusacions que considera infundades".

Sobre els presumptes llocs de treball falsos a Aizoon, Urdangarin ha parlat de tres classes de treballadors. El primer grup era el dels empleats "que tenien a veure amb l'objecte social de l'entitat". El segon el componien els treballadors de "manteniment i serveis". El tercer grup era el més sorprenent: "I sí que n'hi havia d'altres, ho he descobert en aquest procediment, que no sabia qui eren". "Però l'empresa era seva", li ha respost el fiscal. "Jo em dedicava al que em dedicava", se n’ha desentès Urdangarin.

En aquesta nòmina d'empleats qüestionats figuren els seus nebots Jean i Lucía Gui Urdangarin. "M'eren molt útils, em proveïen d'informació sobre els projectes que jo desenvolupava; aquesta informació la utilitzava per pensar, aconsellar, assessorar en definitiva." Aquests familiars " treballaven cada un a casa seva, un a Madrid i l’altre a Barcelona, i em posava en contacte amb ells a través del senyor Gui [el seu pare]".

En correspondència amb la declaració del seu exsoci Torres, que dijous va treure la Infanta dels negocis de Nóos, fins i tot a risc de comprometre la seva pròpia línia de defensa, Urdangarin també ha desvinculat la dona del seu soci, Ana María Tejeiro. "Hi era com a empleada?", li ha preguntat el fiscal. "No. Era la dona de Diego Torres i suposo que devia fer gestions personals; no l'he vista ni en el comitè de direcció ni en projectes".

El fiscal s’ha introduït llavors en un de les primeres actuacions de l'Institut Nóos: el patrocini de l'equip ciclista Banesto-Illes Balears, pel qual Nóos va percebre 300.000 euros. En la seva declaració de fa dues setmanes, l'expresident balear Jaume Matas va descriure Urdangarin com un "aconseguidor" i un "facilitador" de contractes, en definitiva, un comissionista a qui es pagava un "peatge". En aquest punt Urdangarin ha sortit de la seva aparent indiferència: "En ma vida no he estat un comissionista de res, en absolut."

Urdangarin ha explicat que la seva tasca es va limitar a posar en contacte el seu amic José Luis Pepote Ballester, aleshores director general d'Esports amb Matas, i Juan Pablo Molinero, expert en dret esportiu i patrocinis, que portava l'exclusiva del màrqueting de l'equip Banesto. A partir d'aquell moment, la seva manca d'entesa va ser tal que va arribar a afirmar que la primera vegada que va veure el text de l'acord ha estat durant el judici: "Miri com vinc, me’n vaig anar de Nóos sense ni un paper, no recordo tota la meva vida professional".

Urdangarin ha rebutjat qualsevol responsabilitat en la gestió diària de l'Institut: ni factures, ni pressupostos, ni contractacions. "Jo principalment em dedicava a la supervisió, dirigir, dirigir...", ha afirmat. La desvinculació ha arribat fins al punt de negar que fos seva la firma que apareixia sobre el seu nom en un pressupost d'Aizoon amb Sofres per mesurar l'impacte promocional de l'equip ciclista. "No és la meva firma, és una anomalia".

El fiscal ha preguntat també sobre el cànon de 900.000 euros que va pagar el Govern valencià a Nóos per l'organització del València Summit 2004. D'aquesta quantitat, uns 400.000 euros van acabar a les arques de les empreses instrumentals de l'entramat. "Com és possible que aquests diners acabin a l'empresa de la qual vostè és propietari?", ha preguntat Horrach: "No sóc coneixedor d'aquesta matèria perquè no m'he dedicat a aquest tema".