“Aquest Barça és una meravella”

Al Monumental de Núñez encara es parla de cinc nois, Muñoz, Moreno, Pedernera, Labruna i Loustau, que el món de la pilota va immortalitzar com La Máquina de River. Per Old Trafford van passar jugadors com Cristiano Ronaldo, Giggs o Cantona, però el trio Best, Charlton i Law va quedar tatuat als carrers de Manchester, ciutat futbolera per excel·lència. El Brasil té cinc estrelles al pit, tot i que per als aficionats de La Canarinha la que van firmar Jairzinho, Gerson, Tostão, Pelé i Rivelino a Mèxic 1970 brilla amb més força. Al voltant de Di Stéfano, el Madrid es va convertir en el rei d’Europa. També es va recordar l’Hongria dels cinquanta, l’Holanda dels setanta, el dream team de Cruyff o la Quinta del Buitre. I des de diumenge es recordarà l’exhibició de Messi, Neymar i Luis Suárez al Camp Nou.

“És una veritable meravella; no puc recordar un equip amb davanters tan forts, tots tres mereixedors de la Pilota d’Or. Potser va passar una cosa similar en el nostre Milan amb Van Basten, Gullit i Rijkaard a finals dels vuitanta, però el futbol italià és menys espectacular i aquest Barça ofereix espectacle sempre”, opina Demetrio Albertini, exjugador de l’equip rossonero i del Barça. “És realment increïble, juguen a una velocitat i amb una precisió impossible. M’agrada molt”, intervé Johnny Rep, company de Cruyff a l’Ajax. “Aquest Barça és una màquina”, comenta Patrick Kluivert. I Carlos Bilardo, campió del món amb l’Argentina el 1986, remata: “La veritat és que jo m’ho passo increïblement bé veient jugar aquest Barcelona“.

El Barça va patir diumenge a la primera part: 1-1. Però en el segon temps Messi i els seus companys es van encendre, i el Celta es va emportar un set de gols a Vigo. En la primera part els blaugrana van completar 245 passades davant les 292 del segon acte (un 20% més). Van posar a prova Sergio Álvarez en tres oportunitats en el primer temps, davant les vuit vegades que van tirar a porteria després del descans. Estadístiques que queden a l’ombra davant els números del trident: des que Suárez va arribar al Barça l’estiu passat i es va afegir a Neymar i Messi, el trio va firmar 208 dels 289 gols de l’equip de Luis Enrique.

“L’explicació de per què aquests tres jugadors congenien tan bé és molt simple: són molt, molt bons. Un jugador mediocre es converteix en un de bo quan juga al costat d’un d’excel·lent; imagineu-vos en el cas d’aquests tres. Es potencien”, subratlla Zico. “Messi accepta i abraça Suárez i Neymar. El Leo és un noi molt intel·ligent, ell pot guanyar però sap que el futbol és un joc d’equip i necessita els companys. Quan està una mica baix, els altres dos marquen la diferència”, afirma Albertini. “Va ser l’època de Pelé, la de Cruyff, la de Maradona i ara és la de Messi”, completa Bilardo.

Amb el partit 3-1 i davant la possibilitat de marcar el gol 300 a la Lliga, Messi va menystenir els rècords i li va fer una passada a Suárez en comptes de llançar el penal a porteria (en realitat l’assistència era per a Neymar, però segons l’11: “El gordo se m’ha avançat”). Una jugada que va quedar a l’ull de la tempesta. Mentre que molts aficionats es rendeixen davant l’enginy del 10, d’altres l’acusen d’anar de sobrat. “Què diu el reglament?”, qüestiona Bilardo; “que es pot fer, aleshores perfecte. És un golàs”. I entre la inspiració de La Pulga, capaç també de fer servir la figura d’àrbitre com a pal per desfer-se de Planas, van aparèixer les filigranes de Neymar. “Jo si hagués estat al camp li hauria donat una puntada de peu, he de ser honest. Però el túnel, el toc d’esperó o les bicicletes són part del joc i la gent s’ho passa bé”, intervé Albertini. Luis Enrique ho té clar: “En aquest país està molt més acceptada una coça que una filigrana”. Mentre el Barça de Luis Enrique trenca marques (30 partits invicte), Messi, Neymar i Suárez escriuen els llibres d’història.