La contracultura i la ràbia del punk ompliran el Macba

A l'octubre arribava al Macba –després d'un complicat procés de crisi que havia començat amb la retirada d'una escultura de l'exposició La bèstia i el sobirà i que es va tancar amb la substitució de Bartomeu Marí al capdavant del centre i part del seu equip–, un nou director per fer-se càrrec del centre en els propers anys. El mes següent el museu va celebrar els 20 anys de la seva obertura; un moment de balanç que va ajudar a superar el mal tràngol que s'acabava de viure. Ahir, tot just cinc mesos després Ferran Barenblit va donar a conèixer les exposicions i les activitats per a la nova temporada: una sèrie de projectes pensats i engegats abans que esclatés el conflicte per l'escultura sodomita que va fer tremolar els fonaments de l'enorme cub blanc que és el Macba.

Tots els projectes han estat assumits pel nou director. No obstant això, del que Barenblit se sent més orgullós és Punk. Els seus rastres en l'art contemporani, una exposició que ell mateix va avalar durant la seva etapa com a director del Centre d'Art Dos de Mayo (CA2M) de Móstoles, que va ser un èxit de públic i crítica i que, després de romandre oberta fins a finals de gener a l'Artium de Vitòria, viatjarà a Barcelona “ampliada i renovada” per mostrar que aquest moviment no només va ser musical, “sinó tota una actitud feta de ràbia, soroll, inconformisme i provocació enfront del sistema econòmic, polític i cultural”. El moviment que va sorgir a Londres i Nova York a finals dels setanta com a explosió de malestar i descontentament davant d'una situació sense futur va consolidar-se i es va estendre geogràficament i “els seus efectes segueixen presents avui dia en la creació contemporània”, explica el comissari de la mostra, David G. Torres.

Abans, la temporada començarà al març amb l'exposició dedicada al veneçolà José Antonio Hernández-Díez i les seves peces metafísiques plenes d'humor juvenil; Andrea Fraser ens preguntarà què volem de l'art en la seva mostra L'1% c'est moi, que es veurà a partir de l'abril, en la qual tots els agents, artistes, col·leccionistes, galeristes, patrons i directors hi diran la seva, en la que és la primera exposició monogràfica de l'artista nord-americana a l'Estat espanyol.

Després de l'exposició de maig centrada en el punk, arribarà la tradicional presentació anual de la col·lecció Macba, una selecció de les 6.000 obres reunides en els últims anys, capaces de generar lectures i aproximacions diverses. La temporada es tancarà amb una mostra sobre fotografia àrab contemporània que comissaria Bartomeu Marí, una gran exposició sobre els projectes americans d'Antoni Miralda centrats en el menjar i la gastronomia –com Honeymoon project, les noces entre l'Estàtua de la Llibertat i la de Colom– que tindrà com a comissari Vicent Todolí, a més d'una mostra que analitza l'ús polític de la cultura als anys vuitanta, durant la consolidació de la Transició.

Per a exposicions i activitats el Macba disposarà enguany de 10,4 milions d'euros (4,3 de l'Ajuntament, 3 de la Generalitat i un del Ministeri, a més de 2,3 de recursos propis). Amb aquest pressupost és impossible dur a terme l'aposta d'abraçar la plaça dels Àngels, un projecte que està en fase d'estudi per l'Ajuntament i que s'executarà el 2017, segons la direcció del Macba. El futur immediat, exposicions i activitats a banda, passa per convocar un concurs públic per cobrir el càrrec de conservador del museu i el de cap de programes, després que la crisi de l'any passat acabés amb la destitució dels responsables d'aquestes àrees. L'altra és renovar l'acord que va subscriure el Macba amb La Caixa el 2014 i que des de fa més d'un any no s'ha renovat. “Hi estem treballant, ja que és imprescindible per a les dues col·leccions principals d'art contemporani”.