_
_
_
_

CaixaBank augmenta un 31% el benefici net, fins a 814 milions

L’increment es deu a la incorporació del negoci minorista de Barclays Bank a Espanya i a la millora de l’activitat bancària

Lluís Pellicer
Isidre Fainé, president de CaixaBank, el 2013 a Barcelona.
Isidre Fainé, president de CaixaBank, el 2013 a Barcelona.Gianluca Battista

CaixaBank va obtenir un benefici net de 814 milions d'euros el 2015, un 31,4% més que l'any anterior, després d'haver incorporat el negoci minorista de Barclays Bank a Espanya i haver destinat 2.516 milions d'euros a dotacions per a sanejaments i insolvències. L'entitat va reduir l'any passat la taxa de morositat fins al 7,9%, respecte al 8,7% de tancament del 2014, segons ha informat el banc català aquest matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El president de CaixaBank, Isidre Fainé, ha assegurat que el 2015 va ser un “bon any comercial” en el qual l'entitat va seguir “reforçant la seva posició al mercat”. Malgrat tot, ha admès que l'entitat va haver de moure's en un “entorn complex”, no només per les exigències regulatòries o la volatilitat dels mercats, sinó també per “una opinió pública que encara és desfavorable” a l'activitat bancària.

El marge d'interessos, que mesura l'activitat purament financera, va pujar un 4,8%, tot i que el rendiment del crèdit va caure a causa de “l'entorn de mercat” i la decisió d'eliminar les clàusules sòl i gràcies, en part, al descens del cost dels dipòsits. També va millorar en l'últim exercici, concretament un 11,3%, el marge brut, mentre que el d'explotació va disminuir 1,5%, fins a 3.120 milions, en computar-se una sèrie de despeses extraordinàries, com els 259 milions de costos associats a Barclays o els 284 milions derivats de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO). Sense aquestes despeses addicionals, el marge d'explotació hauria crescut un 15,7%, i s'hauria situat, doncs, en 3.663 milions. Les dotacions, per la seva banda, no disminueixen significativament respecte a l'any anterior per la decisió de l'entitat d'efectuar provisions davant la possibilitat del Tribunal del Suprem de declarar la retroactivitat de l'eliminació de les clàusules sòl fins al maig del 2013.

El conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, ha assenyalat també l'augment de la nova producció de crèdit, del 27%, impulsat sobretot per l'increment del 57% en la concessió d'hipoteques i del 48% en el crèdit a consum. En conjunt, la cartera global de crèdit de l'entitat es va incrementar l'any passat un 4,7%, tot i que la sana (excloent els préstecs a promotors immobiliaris) ho va fer un 7%.

Durant el 2015, els ingressos de la cartera de participades se situen en els 578 milions d'euros, un 17,7% més, després del registre de provisions comptables extraordinàries atribuïdes a Repsol per les pèrdues registrades en l'últim exercici.

Pel que fa a la morositat, que baixa 181 punts bàsics durant l'any, el banc subratlla que l'evolució anual està marcada per la reducció orgànica dels saldos dubtosos, que compensa la incorporació de Barclays i l'impacte del desendeutament. Aïllant el sector promotor, la ràtio de morositat cau fins al 6,2%, segons CaixaBank, que suma uns saldos dubtosos de 17.100 milions d'euros. Gortázar ha destacat que la cartera d'adjudicats s'està estabilitzant, de manera que l'any passat aquests actius es van situar en 7.259 milions d'euros.

Els crèdits sobre clients en brut ascendeixen a 206.437 milions (un 4,7% més) i la cartera sana sense promotor creix un 7,7%, fins a 13.231 milions. A més, la nova producció de crèdit augmenta un 27% en relació amb el 2014: l'hipotecari creix un 57%; el de consum, un 48%, i el d'empreses, un 23%. Els recursos totals de clients se situen en els 296.599 milions, amb un augment de 24.841 milions (un 9,1% més).

Dins del context d'“incertesa” que viu l'economia mundial, Fainé ha destacat el creixement d'Espanya, que l'entitat preveu que segueixi expandint-se un 2,8% aquest exercici. El president de CaixaBank ha considerat que es tracta d'“un clar exemple dels bons resultats” de l'execució de “reformes estructurals”, tot i que ha matisat que els baixos tipus d'interès, la depreciació de l'euro i el baix preu del petroli han suposat un vent de cua que ha impulsat el producte interior brut espanyol. No obstant això, Fainé ha recordat que Espanya té deures per fer: la reducció del dèficit i el deute públic i de la taxa d'ocupació, els nivells de la qual ha qualificat d'“inacceptables”. Sobre aquest tema, el president de l'entitat ha recordat que només si es creen 400 mil llocs de treball anuals la taxa d'atur estarà per sota del 10% al final de la dècada. “No hem d'aspirar a menys”, ha assenyalat.

Sobre la situació política, Fainé ha insistit que confia "plenament" en la "capacitat de diàleg dels partits". "Fa falta un diàleg sincer amb voluntat de pacte", ha assegurat Fainé, que ha apostat per que aquest acord doni "seguretat jurídica". "Som a Europa i això funciona així", ha conclòs.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_