_
_
_
_

Brussel·les adverteix que el “risc polític” a Espanya crea desconfiança

La Comissió Europea reclamarà un dolorós ajust fiscal addicional al proper Govern central

Claudi Pérez
Jean-Claude Junker amb el president Mariano Rajoy, a Madrid l'octubre del 2015.
Jean-Claude Junker amb el president Mariano Rajoy, a Madrid l'octubre del 2015.Uly Martín

Brussel·les reclama “estabilitat” a Espanya des del 20-D. La Comissió Europea ha mantingut una exquisida distància des de les eleccions amb el complicat panorama polític. El braç executiu de la UE ha deixat clar que reclamarà un dolorós ajust fiscal addicional al proper Govern central, però l'informe Espanya 2016, que es farà públic al febrer i analitza els greus desequilibris que encara arrossega l'economia, resulta molt més explícit i adverteix de “riscos polítics” al país. “Les dificultats per formar Govern podrien desaccelerar l'agenda de reformes i provocar una pèrdua de confiança i una deterioració del sentiment del mercat”, diu amb contundència inusual l'esborrany del text, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

Más información
Juncker demana a Espanya un Govern “estable i al més aviat possible”

“Vulnerabilitat” és la paraula clau de l'informe Espanya 2016, que la Comissió Europea farà públic d’aquí unes setmanes. Brussel·les constata que l'economia es recupera, torna a crear ocupació i els seus nombrosos punts febles milloren gradualment. Però subratlla els “enormes desequilibris” que persisteixen, en particular els alts nivells de deute –públic, privat i exterior– i atur. “El país és vulnerable a la volatilitat als mercats”, resumeix el document, el missatge principal del qual és que l'economia espanyola comença a cicatritzar les ferides després del rescat de mitjan 2012, però que pot quedar exposada davant una nova andanada de crisi. Aquest nou despertar de la crisi pot arribar pels emergents i per la perifèria de l'euro, amb la banca italiana moribunda i Portugal i Grècia en dificultats. I més encara en un entorn d'incertesa política a Espanya.

El braç executiu de la UE es fica per primera vegada en la política espanyola després del 20-D. Brussel·les fa un mes que emet un missatge monòtom: “Espanya necessita estabilitat política. Espero que estigui a l'altura”, va dir fa uns dies el cap de la Comissió, Jean-Claude Juncker. L'informe va més enllà i analitza els “riscos a la baixa” per al creixement a curt termini: si remeten els vents de cua que empenyen el PIB espanyol (les mesures del BCE, la caiguda del petroli), Espanya seria “vulnerable” a un nou episodi de turbulències.

Dubtes a Europa

La primera font de vulnerabilitat és el llegat de la crisi econòmica, amb un empatx de deute que encara no s'ha digerit i cal refinançar. Però la debilitat procedeix també dels “riscos polítics”: l'informe exposa que les dificultats per establir una coalició estable “poden provocar pèrdua de confiança i una deterioració del sentiment del mercat”.

La pugna que s'entreveu

C.P.

Avançament electoral. El Govern del PP va avançar la presentació dels Pressupostos pel calendari electoral i va rebre a l'octubre una esbroncada a Brussel·les: la Comissió veu "riscos seriosos" d'incomplir el dèficit el 2016 i reclama "una actualització" del projecte de comptes públics, que ha de presentar el proper Executiu.

Quin ajust? La desviació del dèficit del 2015 és de mig punt del PIB (una mica més de 5.000 milions), segons Brussel·les, o amb prou feines de tres dècimes, en opinió de Madrid. La discrepància bàsica se centra en aquest exercici: Brussel·les creu que el forat serà gairebé de 9.000 milions i podria demanar ajustos de mig punt del PIB.

Sainet de Moscovici. El comissari Pierre Moscovici va avançar a l'octubre l'opinió negativa de Brussel·les abans que fos aprovada i es va guanyar un toc d'atenció del president Juncker i les crítiques de Berlín.

Les al·lusions als mercats feia mesos que havien desaparegut a Brussel·les, des que el BCE va activar el seu programa multimilionari de compres d'actius, que va escombrar els últims dubtes dels inversors fa just un any. Però Espanya no està fora de perill si torna l'enrenou: el Tresor ha d'emetre 400.000 milions d'euros (gairebé el 40% del PIB) al llarg del 2016.

Els riscos polítics que emanen de les dificultats per formar un nou Executiu “poden desaccelerar l'agenda de reformes”, afegeix l'estudi, amb la Comissió preocupada per la possibilitat que els partits d'esquerra reverteixin la reforma laboral quan l'atur segueix per sobre del 20% i la dualitat del mercat de treball presenta xifres preocupants. Aquest missatge coincideix a grans traços amb el que ha estat dient en els últims dies el Govern en funcions, especialment el ministre Luis de Guindos.

Madrid argumenta que Brussel·les té altres preocupacions molt més importants que Espanya. Des dels comicis, Guindos ha entaulat diversos contactes amb el comissari Pierre Moscovici, amb el vicepresident Valdis Dombrovskis i amb el cap del BCE, Mario Draghi. Juncker va parlar també amb Rajoy immediatament després de les eleccions. La Comissió –una mena de coalició de centredreta i centreesquerra amb més pes del PP europeu– ha preferit mantenir les distàncies des de llavors: l'informe, no obstant això, diu per escrit el que era un secret de domini públic. En l’àmbit fiscal, Espanya necessita un ajust del dèficit que suposarà un desafiament per al Govern que arribi, sigui del color polític que sigui. Igualment, Brussel·les tem que s'anul·li la reforma laboral i es paralitzi l'agenda reformista, en punt mort després dels dos primers anys de Rajoy. La Comissió “vol unir, no vol excitar” la classe política espanyola, segons una alta font europea preguntada per les referències de l'informe a l'efecte de la inestabilitat política. “Però és clar que el nou Executiu no pot venir amb un Pressupost que vagi contra el semestre europeu, que revertir les reformes és perillós i que la dificultat per formar Govern no és una bona notícia”, segons la mateixa font, que no veu clares les possibles coalicions.

L'esborrany de l'informe –90 pàgines sobre l'evolució recent de l'economia espanyola– “està subjecte a canvis d'última hora i a la inclusió de les últimes dades”, segons les fonts consultades. “S'està revisant amb lupa”, afegeixen. L'estudi inclou una revisió a fons dels desequilibris econòmics identificats en el mecanisme d'alerta, i una avaluació de les recomanacions de la Comissió. Però Brussel·les, més enllà de l'economia, fa un advertiment explícit: la inestabilitat política és un mal senyal per a la confiança dels mercats. Pot descarrilar l'agenda de reformes. Retarda l’ajust fiscal necessari que haurà de fer el nou Govern espanyol. I s'emmarca dins del nou episodi de possible agitació que s'està cuinant a l'eurozona, ja sigui per l'impacte dels problemes a la Xina i els països emergents, o per una reedició dels problemes a Grècia, que ha de negociar una reforma de pensions; Portugal, que acaba de presentar un pressupost que ha de ser analitzat per Brussel·les, i no ha solucionat els seus problemes bancaris, i, sobretot, Itàlia, que mostra els primers símptomes de nerviosisme per l'alta morositat del seu sistema financer –un 17%– i un ajust potencial a la banca que podria tenir efectes sobre els mercats de deute.

“Draghi ho fa tot molt més fàcil”, resumeix una font europea, amb mesures extraordinàries que han fet fora les referències a les primes de risc. “Però en un moment en què torna la incertesa, el problema és que els països més vulnerables no tenen instruments per aturar una altra crisi”, segons la mateixa font. Grècia està sota el paraigua del fons de rescat europeu, però Itàlia, Portugal i Espanya tenen menys coixí de seguretat.

Portugal i el seu Govern com a indicador avançat

C.P.

A Brussel·les es veu Portugal com una espècie d'indicador avançat del que pot passar a Espanya. El centredreta va guanyar les eleccions, però el socialdemòcrata António Costa va acabar formant un Executiu en què figuren els comunistes. Costa acaba d'enviar el Pressupost a Brussel·les, amb algunes retallades més del que semblava inicialment. Però Brussel·les pot exigir ajustos addicionals.

El que faci la Comissió amb aquest Pressupost suposarà un avís per a navegants per a l'obligada actualització dels comptes espanyols. Espanya no va complir amb el dèficit en tota la passada legislatura, i el 2016 té tota la pinta de reincidir: la Comissió preveu un dèficit del 3,6% del PIB, en contrast amb una meta del 2,8%, cosa que obligarà a retallar entorn de 9.000 milions. Pot ser que aquesta xifra sigui una mica inferior, però d'entrada la Comissió no vol renegociar el dèficit, i menys encara si es retira la reforma laboral.

Portugal té greus problemes als bancs i una economia que amb prou feines creix malgrat la sobredosi de reformes. Espanya està millor, excepte per dos detalls: l'atur i el dèficit seran els més elevats d'Europa aquest any. El deute privat es redueix, però voreja el 180% del PIB. El deute públic n'ha pres el relleu i ascendeix al 100% del PIB. Espanya ha millorat la seva balança comercial, però necessita superàvits exteriors elevats i sostinguts (una cosa poc probable) per agafar múscul, amb un deute exterior encara molt elevat, "que deixa Espanya vulnerable a xocs externs" i un deute públic que és també "una font de vulnerabilitat, malgrat la rebaixa dels costos de finançament". Vulnerabilitat, en fi, és la paraula clau del 2016: figura fins a 12 vegades en l'informe citat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_