Pachá conquista la nit asiàtica

Urgell, que en alguna ocasió s'ha definit com “el discotequer més antic del món”, va anar col·locant esglaons en ser capaç d'estar allà on més s'omplia la pista de ball. Va obrir a Sitges als seixanta, quan la costa catalana estava de moda; als setanta a Eivissa, convertida en el paradís de la cultura hippy, i als vuitanta es va unir a la movida en adquirir el teatre Barceló de Madrid. “La història del grup ha anat en paral·lel a la d'Espanya”, exposa Marco Frisina, directiu de Pachá.

Però l'epicentre de Pachá sempre va ser Eivissa. “L'origen de l'èxit és haver obert a l'illa. Que en l'Espanya de Franco hi hagués un fenomen com el hippy  a Eivissa va ser formidable. Allà vivia, i fins i tot s'amagava, gent estrangera, cosmopolita, educada a les millors universitats i que es podia permetre no treballar”, explica Carlos Martorell, un dels més coneguts relacions públiques, que es va encarregar de la inauguració de la discoteca el 1973 i que avui segueix organitzant-hi festes.

Els inicis a Eivissa també van ser els d'una discoteca en una casa de pagès amb jardí. Però en les dues dècades següents va canviar tot. L'illa es va rendir al turisme de masses i els petits locals van deixar pas a les macrodiscoteques. Els discjòqueis es van convertir en autèntiques estrelles de rock, que s'anunciaven en grans cartells. L'illa, en definitiva, es convertia en el temple mundial de la música electrònica. “Ja no importava la discoteca, sinó el DJ”, lamenta Martorell.

Pachá es va adaptar a aquest nou gir de la nit. I ho va fer gràcies a la seva marca. “El logo, les dues cireres amb aquest vermell tan intens, té un impacte visual enorme”, diu. “És una de les marques més estimades i amb més valor del mercat, la qual cosa li ha permès ser precursora en el camp del màrqueting”, coincideix Javier de las Muelas, empresari i amo de Dry Martini. El mateix Urgell explicava en una entrevista al Diario de Ibiza que havia rebut ofertes de grups xinesos, indis o nord-americans per aquest logo. “Volen comprar les cireres i la marca per vendre altres productes”, explicava.

Conscient que a les seves mans tenia una mena de poma d'Apple, el grup va començar als noranta l'expansió del negoci. La nit de moltes ciutats volia la seva Pachá. Però la història no sempre acabava bé. Fonts del sector expliquen que amb aquest creixement la companyia va descurar la qualitat d'alguns dels establiments franquiciats. A finals de la dècada passada, el grup va haver de retirar la franquícia d'algunes discoteques emblemàtiques que considerava que incomplien els estàndards de qualitat. Va ser el cas de Madrid, València i Bucarest. També de Barcelona, on avui hi torna a ser amb uns altres socis.

Avui el grup diu haver resolt aquest perill. Les discoteques tenen un gestor que es preocupa pel disseny, l'arquitectura, el màrqueting o la direcció artística. “L'experiència de marca ha de ser la mateixa en qualsevol part del món, però adaptada a la cultura local”, assenyalen al grup. Però volen anar més enllà. Avui el 44% dels seus ingressos —65,5 milions d'euros, segons el Registre Mercantil— procedeix de les vendes en discoteques, però el 21,5% ja prové dels cafès i restaurants i un altre 10%, del negoci hoteler.

El pla d'expansió fixat per al període 2015-2025 mira cap aquí. La companyia es proposa obrir 25 hotels, 50 restaurants i deu discoteques. A més d'Àsia, també mira cap a Europa (Regne Unit, França o Itàlia), l'Amèrica Llatina (Colòmbia o Mèxic), Sud-àfrica o els Estats Units, on aviat tancarà la seva discoteca de Nova York. De moment, compensarà aquesta baixa amb la pista de ball de més de 90 metres quadrats a Macau.