Juncker demana a Espanya un Govern “estable i al més aviat possible”

Només quatre dels 34 membres del club dels rics —l'OCDE, amb seu a París— tenien el 2012 un govern amb majoria absoluta al Parlament. Espanya n'era un. Però les majories absolutes estan minvant a tot el món: l'art de governar avui depèn de l'habilitat de formar i mantenir una coalició. Espanya gairebé no en té tradició i això pot allargar la formació de govern, fins i tot provocar noves eleccions i agreujar la creixent preocupació a Brussel·les per la inestabilitat en la quarta economia de l'euro, més encara amb les incògnites que deixa el procés independentista a Catalunya. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha tornat a moure's amb peus de plom sobre aquesta situació i ha apuntat aquest divendres que vol "un Govern estable".

El president de la Comissió Europea ha afegit que espera la formació de govern a Espanya "al més aviat possible", però ha reiterat que no vol interferir en "la composició concreta" d'aquest Govern. I en una llarga compareixença davant la premsa, en la qual ha parlat de la crisi econòmica, de refugiats, de terrorisme i els conflictes que s'albiren amb Polònia i el Regne Unit, ha refusat fer comentaris sobre "moviments a certes regions", en referència inequívoca a Catalunya.

Juncker ha deixat per al final de la seva intervenció una frase estranya, difícil d'interpretar: la rapidesa en la formació d'aquest govern estable obeeix al fet que Espanya "forma part de l'eurozona", la qual cosa suggereix que Juncker pot estar preocupat per les interferències entre la inestabilitat política a Espanya i la fràgil, lenta i desigual recuperació de la zona euro. "Vull que Espanya estigui a l'altura", ha dit el cap del braç executiu de la UE, quan encara no ha passat un mes des de les eleccions.

No ha quedat clar a l'altura de què: Bèlgica, un altre dels membres fundadors de l'eurozona, va superar Cambodja el 2011 en arribar a la marca mundial de temps en què un país ha estat sense Govern: 541 dies de paràlisis, un any i mig sense Executiu. "Malgrat aquesta absurda i teòricament devastadora crisi de govern, la societat i l'economia van seguir avançant i van tenir un comportament equiparable al dels seus veïns europeus", recorda Moisés Naím a El fin del poder. Bèlgica va créixer fins i tot més que Espanya en aquest període, en el qual s'estava gestant el rescat bancari espanyol.