Desenes de milers de bascos demanen l’acostament dels presos d’ETA

"Moure la pedra". Amb aquesta imatge, desenes de milers de persones han reclamat a Bilbao i a Baiona (França), als governs espanyol i francès, la fi de la política de dispersió i l'acostament dels presos de ETA a presons properes a Euskadi. Quatre llargs anys després que ETA anunciés, l'octubre del 2011, el final de les accions armades, la política penitenciària no s'ha mogut gens en mans del Govern de majoria absoluta del PP. L'exconseller de Justícia, Joseba Azkarraga, ha emplaçat els "nous i els vells actors" de la política espanyola a resoldre aquest assumpte "perquè com poden veure els ho està exigint de manera majoritària i democràtica la societat basca".

No va ser l'únic que va fer una crida a "moure la pedra". Gemma Zabaleta, l'exconsellera d'Ocupació i Afers Socials al Govern socialista de Patxi López, obria la manifestació i ha assegurat que el canvi de la política penitenciària és "un assumpte inexcusable" de "la nova agenda política". Segons ella, cal "una de nova política justa i humanitària" que contribueixi a la convivència i a la normalització". Zabaleta creu "inacceptable" l'actual política penitenciària perquè "té dues classes de càstig". "D'una banda, un càstig als presos i, de l'altra, un càstig als seus familiars i amics", ha explicat. En la seva opinió, això és "inacceptable en un Estat democràtic", per la qual cosa ha apostat per "una nova política penitenciària, justa i humanitària", perquè "seria una enorme contribució a la convivència i a la normalització".

Dels 402 presos d'ETA només dos es troben en presons basques, mentre que més de la meitat, 104 estan en presons andaluses i 73 més a València i Múrcia. Si a Espanya els presos estan cada vegada més al sud, l'esquerra abertzale denuncia que a França estan cada vegada més al nord. 45, més de la meitat dels tancats a França ho estan en presons de l'àrea de París. En qualsevol cas, dels 755 presos de la banda que hi havia el 2008, ara només en queden 402. Des del 2011 han estat excarcerats 240 presos.

La marxa, en la qual s'han pogut veure cartells en favor del retorn dels presos i l'amnistia, ha partit, entre aplaudiments i consignes per l'acostament del col·lectiu de presos als seus llocs d'origen, de la plaça de La Casilla, i ha acabat a l'Ajuntament, on la cantant Zuriñe Hidalgo i el bertsolari Xabier Euzkitze han llegit un manifest. L'escenografia ha tornat a ser espectacular. Obrien la manifestació unes furgonetes amb els cartells al sostre de les presons més allunyades, i després els cartells amb els presos malalts pels quals l'organització i les associacions que donaven suport a la marxa demanaven l'excarceració.

Després els seguien els familiars dels presos i finalment, darrere de la pancarta, les personalitats destacades que aquest any s'han unit a la revindicació. Entre aquestes associacions hi havia les centrals sindicals nacionalistes ELA i LAB, a més d'ESK i la CNT. S'hi han sumat també més d'un centenar de personalitats, entre les quals músics com Fermín Muguruza i Kepa Junquera o l'escriptor Kirmen Uribe. Entre els suports individuals, destaquen els de Rosa Rodero, vídua d'un sergent de la ertzaintza; Joseba Goikoetxea, assassinat per ETA; els exdegans del Col·legi d'Advocats de Bizkaia Nazario Oleaga i Juan Mari Bidarte; la magistrada del TSJPV Garbiñe Biurrun; l'exalcalde de Getxo, Iñaki Zarraoa; el professor de la UPV Iñaki Lasagabaster; Idoia Muruaga, vídua del pres d'ETA Igor Angulo, i la mateixa Gemma Zabaleta.