Varufakis: “Ada Colau és una aberració. I d’aquí ve l’esperança”

Aquests dies s'han donat a conèixer més detalls del moviment polític i social paneuropeu que Iannis Varufakis (Atenes, 1961), l'exministre grec de Finances, presentarà en societat el 9 de febrer a Berlín i del qual ja va parlar a mitjans de desembre amb ICON, quan la revista masculina d'EL PAÍS va acudir a Atenes per entrevistar-lo i retratar-lo a casa seva per a la portada de l'edició de gener (ara mateix als quioscs). En aquells dies, el moviment encara no tenia nom. Ara ja sabem que es dirà Democràcia en el Moviment Europeu 2025 (DiEM 2025). El personatge més controvertit de la política europea el 2015 prepara així la seva tornada el 2016.

També ha transcendit que un dels principals socis del grec en aquesta aventura és l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Per Varufakis, la catalana és exemple d'esperança en la política europea actual. Així s'hi referia en l'entrevista: “Ada Colau és una aberració. I d'aquí ve l'esperança. De les bases, dels municipis, de quan una ciutat tria un governant que diu la veritat. A veure, l'economia és un depredador, i la política, una presa. Si els taurons es mengen tot el peix, es queden sense aliment. Han de començar a adonar-se que la presa necessita estar viva, encara que sigui només per alimentar-los. Ada Colau és exemple d'aquesta part de la política que no es va deixar devorar pel depredador”.

“Ella [Ada Colau] és important, un exemple per a Europa. Ha demostrat que es pot fer política enfrontant-se de forma assenyada al poder econòmic”

Com era d'esperar, i ja en conversa telefònica després de les eleccions del 20 de desembre, l'exministre de Finances grec es congratulava de l'èxit assolit per la coalició En Comú Podem, liderada per l'alcaldessa i en la qual van confluir forces com Podem o Iniciativa per Catalunya. A molts els va sorprendre que fos primera força política a Catalunya, més després del seriós revés que la coalició –sense la presència de Barcelona en Comú, la marca d'Ada Colau– va patir després de les eleccions autonòmiques del mes de setembre passat.

S'esperava que l'arribada d'En Comú a la coalició i la implicació de Colau en la campanya reactivés la formació, però l'èxit va superar les expectatives més optimistes: va ser primera força a Catalunya amb 12 diputats. Les de tots menys les de Varufakis, és clar. “Sabia que arrasaria”, comentava en l'entrevista. “Ella és important, un exemple per a Europa. Ha demostrat que es pot fer política enfrontant-se de forma assenyada al poder econòmic. I també plantant cara als qui ofereixen només solucions legals al problema català”.

A més de la data i lloc de la posada de llarg del moviment i del seu nom, poc més ha transcendit sobre la naturalesa d'aquest. En la xerrada amb la revista, Varufakis explicava que la idea original havia estat presentar-ho en públic el mes de novembre passat, però que els atemptats de París ho havien retardat. No volia competir en atenció amb una cosa tan seriosa i tampoc volia que tot el soroll provocat per la matança sepultés la posada de llarg del seu projecte. Ara sembla que, per fi, se sabrà més sobre aquest DiEM 2025 que promet dinamitzar l'esquerra europea amb un projecte social comú i una política ferma i de confrontació enfront dels dogmes de la troica.

“Soritrà bé? No ho sé. Però és l'única cosa que em motiva ara a aixecar-me al matí”, afegia. “He acceptat que el procés polític basat en les nacions està liquidat. Vam tenir una oportunitat de canviar les coses a Europa, però ens rendim. És molt difícil donar energia de nou a la gent després d'haver-los traït. L'alternativa és crear un moviment que vagi més enllà de les fronteres. Començar amb una conversa, conceptualitzar i veure com podem afrontar-ho junts. L'estadi següent és crear expressió de forma local. Aquí és on som ara. En comptes d'anar de baix a dalt, dels partits nacionals a l'aliança europea, per què no ho fem a l'inrevés? Començar en l'àmbit europeu i després baixar al carrer”. Això últim encaixa perfectament amb el paper representat fins avui per Ada Colau, activista social que va aconseguir la primavera passada l'alcaldia de Barcelona i que aquests dies s'ha dedicat a desmentir els rumors que la col·loquen al capdavant d'una coalició d'esquerres en les possibles eleccions catalanes del proper mes de març.