Puig: “Si PSOE i Podem sumessin, voldria un pacte com a València”

Tot i que va votar a favor d'impedir que el seu partit s’assegués a negociar amb Podem per formar govern perquè defensa l'autodeterminació, Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana i un dels barons del PSOE, resta importància a aquesta decisió i assegura que el problema és que Pedro Sánchez no té majoria sòlida per governar amb ningú excepte amb el PP. També justifica la contradicció que ell estigui governant amb Compromís, un partit que defensa el referèndum a Catalunya. Puig és president gràcies al suport parlamentari de Podem.

Pregunta. Per què la renúncia al referèndum és una condició indispensable perquè el PSOE iniciï un diàleg amb la resta de formacions polítiques?

Resposta. Va ser Pablo Iglesias el que va obrir aquesta qüestió quan va dir que una línia vermella per negociar era convocar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Per a nosaltres no és possible. Tu pots plantejar una reforma constitucional, i ja veurem què passa. Però si ell posa aquesta condició fa inviable la negociació. L'acord pretén que s'aparti de la negociació aquesta qüestió que impossibilita un acord.

P. Però fa dos mesos vostè va proposar recuperar el que es va anul·lar en la sentència de l’Estatut, que reconeix Catalunya com a nació.

R. És diferent. Jo plantejo una reforma de la Constitució i, d'alguna manera, tornar a l’Estatut. En qualsevol cas, jo sóc una part petita del partit. I aquí tenim una sensibilitat diferent.

P. A què es refereix?

R. No es té la mateixa perspectiva des d'aquí que des de Castella i Lleó o Castella-la Manxa, en qüestions d'aquesta classe. El que és clar és que una negociació no es pot plantejar en termes d'autodeterminació.

P. En què quedem?

R. Doncs que el tema de fons, el problema, més enllà del referèndum, és que no hi ha suficients vots per a una alternativa d'esquerra. Però aquí [Comunitat Valenciana] sí que n’hi havia.

P. Llavors, per què s’estableix aquesta condició, per què es fa una resolució que impedeix que el seu líder negociï?

“El congrés del PSOE ha de fer-se quan toca, a la primavera”

R. El comitè federal no només es reuneix per parlar de Podem. El primer que es va decidir per unanimitat, i això és el més important, és que Mariano Rajoy no tindrà ni per acció ni per omissió cap suport perquè formi govern. De totes maneres, les sortides són escasses.

P. I el que vostè i la vicepresidenta Mònica Oltra han dit sobre exportar el model de govern del tripartit valencià a la resta d'Espanya?

R. Ja, però és que no sumen. Si sumessin jo seria un ferm partidari que hi hagués un acord com aquí. Perquè crec que és positiu i està donant bons resultats. El problema és que les xifres no surten.

P. És a dir, que si hi hagués una majoria d'esquerra seria partidari de negociar malgrat el referèndum?

R. Aquest element hi seria i caldria treballar perquè Podem hi renunciés. Però el plantejament és que no hi ha els números. La suma no surt.

P. Insisteixo. Llavors, per què es posen les traves inicials per negociar?

R. A veure, no es posen tantes traves. El comitè federal del PSOE planteja un acord global que no conté gaires diferències amb el document inicial que va presentar Pedro Sánchez. De totes maneres, crec que s'estan cremant etapes molt ràpid.

P. Com veu vostè el futur immediat? Caldrà tornar a convocar eleccions?

R. Sí. N’estic convençut. No veig la suma possible ni d'una banda ni de l’altra. En el nostre cas caldria tenir el suport d’Esquerra Republicana i això és impossible per la dinàmica catalana que hi ha en aquests moments.

“Estic convençut que caldrà tornar a convocar eleccions”

P. I respecte a la data del congrés, vostè de quina part està?

R. El congrés ha de fer-se a la primavera, quan toca. I fer-lo entre tots i no uns contra els altres. I jo no dic qui serà el secretari general. Això ho han de dir els militants. I, a més, cal donar la veu a les bases en els continguts. És evident que tenim un problema d'adequació del projecte. Hem de veure com frenem la sagnia a les grans ciutats, el vot jove i moltes qüestions de fons que cal replantejar-se.

[La coalició de Mònica Oltra i Pablo Iglesias va aconseguir, després de les eleccions generals, convertir-se en segona força de la Comunitat Valenciana, i relegar el PSPV-PSOE a la tercera posició, amb set escons. Compromís-Podem va obtenir nou diputats, amb el 25% dels vots. A més, a la ciutat de València va trencar l'hegemonia del Partit Popular, ja que aconseguir-hi els mateixos diputats, cinc. El PSOE es va quedar amb tres, un menys que el 2011].