La família Pujol i la CUP

Segons les manifestacions de Jordi Pujol Ferrusola (Pujol Jr.), el llegat li va ser lliurat a la Banca Reig en forma de làmines financeres que ascendien a un total d'uns 500 milions de pessetes, que equivalen a tres milions d'euros, tot i que aquests tres milions van passar a convertir-se en vuit [milions d'euros]…". Aquest text, summament descriptiu, figura en la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, que va acordar l'obertura d'un procés penal contra Jordi Pujol Soley, Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Pere i Mireia, després de la declaració autoinculpatòria de l'expresident el 25 de juliol del 2014. Com es pot comprovar, expressa el resultat d'un llarg procés d'enriquiment il·lícit del conjunt familiar que arrenca el 1980, quan Jordi Pujol va assumir la presidència de la Generalitat.

Prèviament a aquesta declaració, els ja esmentats havien abonat a Hisenda, com a regularització fiscal, la suma de 3.144.381 d'euros. En aquesta interlocutòria, la jutgessa s'inhibeix d'aquesta causa a favor de l'Audiència Nacional, especialitzada en la delinqüència econòmica organitzada amb notable transcendència econòmica. Amb aquesta decisió, la justícia suma aquesta causa, per delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals, a la que es tramita al jutjat central número 5 des del 2012 contra Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona Mercè Gironès per delictes econòmics de similar naturalesa, una vegada acreditada la connexió entre els investigats i els fets delictius que motiven la investigació. Paral·lelament, el jutjat central número 1 instrueix una altra causa per delictes semblants contra Oleguer Pujol. Totes aquestes actuacions penals tenen el seu fonament en la creació per part de Jordi Pujol Soley i els seus fills d'un entramat familiar amb relacions empresarials encaminat a l'enriquiment del partit dirigent, Convergència Democràtica, de tota la família i del conjunt dels poders econòmics. Els mitjans per fer-ho eren molt diversos: concursos d'adjudicacions públiques amb comissions il·legals, retribucions desorbitades, etcètera, com va quedar acreditat davant la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas Pujol.

Segons la justícia, “l'ocultació i gestió d'un patrimoni a l'estranger durant més de trenta anys, bona part dels quals van transcórrer durant la vida política activa del Sr. Pujol Soley, fan pensar que obeïa al propòsit d'encobrir l'origen delictiu dels diners”. Quan Pujol, després de reconèixer els fets, pretén atribuir el seu patrimoni ocult a Andorra –entre altres possibles ubicacions– a un suposat llegat del seu pare, Florenci Pujol, es troba amb aquesta contundent resposta de la justícia: “Fins i tot admetent la improbable realitat d'aquest llegat, el seu import ascendiria, segons paraules del Sr. Pujol Soley, a no més de 140 milions de pessetes (uns 841.000 euros) i, no obstant això, els vuit beneficiaris podrien haver arribat a percebre diversos anys després, almenys, un milió d'euros cadascun”. La font del constant i massiu enriquiment il·lícit de tot el clan familiar té l'origen en la manera en què, segons aquesta interlocutòria, li va ser lliurat aquest suposat llegat: “Des de l'any 1992 tots els germans Pujol Ferrusola són o han estat titulars de comptes bancaris en aquest país [Andorra] i així mateix, ho són o ho han estat els seus pares, i crida l'atenció que un dels comptes era propietat a l'ombra de Jordi Pujol Soley, com es desprèn d'una carta manuscrita per ell mateix que així ho reconeix".

“Caldria dir”, afirma la jutgessa d'instrucció, “que més que l'herència del seu avi, el que en realitat haurien rebut són els beneficis de les dubtoses activitats econòmiques realitzades pel germà gran”. Sobretot, quan fins avui “cap dels altres imputats ha facilitat dades concretes, objectives i inequívoques sobre els imports percebuts, dates dels corresponents ingressos i conceptes, i en general, qualsevol altra informació rellevant”.

És més que raonable i està plenament justificat que sigui l'Audiència Nacional, com a òrgan especialitzat en la gran delinqüència, la que assumeixi la competència d'aprofundir i concloure una investigació penal ja massa llarga que cal que es conclogui urgentment. Les conductes penals descrites anteriorment van ser iniciades i induïdes per qui en algun moment va afirmar que tenia “un acusat sentit de l'honor”. Seria bo que aquest partit anomenat CUP conegués millor els orígens i el recorregut dels seus futurs aliats.

Carlos Jiménez Villarejo va ser fiscal anticorrupció i és membre de Federalistes d'Esquerres.