“El PSC va confondre el seu electorat quan va donar suport al dret a decidir”

Carme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) es presenta per tercera vegada com a cap de cartell del PSC en unes generals.

Pregunta. Què pensa quan se la critica perquè ha estat un any fora d'Espanya i ara torna a Catalunya a fer política?

Resposta. Ja vaig dir que no deixava la política, sinó un escó, perquè em vaig adonar que estava sent incòmoda per al meu projecte polític després que Alfredo Pérez Rubalcaba es posés al capdavant del PSOE. No he deixat mai de venir als comitès federals del PSOE i als consells nacionals del PSC. Els meus companys em van demanar que tornés i em vaig sentir molt honrada.

P. Mentre vostè era a Miami el PSC es va dessagnar pel procés sobiranista.

R. CiU ja està trencada, CDC ha canviat dues vegades de nom, Iniciativa ha hagut de ficar-se en coalicions amb el nom d'altres, i aquí seguim els socialistes, que hem estat els que hem fet possible l'Estat del benestar a Espanya. El socialisme pot ser que no hagi fet bé algunes coses, però tots els avanços que s'han fet en aquest país porten el nom del socialisme.

P. Si algun dirigent del PSC s'ha cremat amb el procés sobiranista aquest ha estat Pere Navarro. Li feia molta il·lusió anar de número dos al Congrés i vostè no el va acceptar. Per què?

Porto amb tristesa que Pere Navarro no acceptés anar de número u al Senat, com li va proposar el comitè electoral 

R. Això no és cert. El comitè electoral no va proposar mai Pere Navarro com a número dos. Jo l'únic nom que vaig proposar va ser el d'Eulàlia Lluch, a qui vaig trucar personalment perquè tanqués la llista.

P. La llista de Barcelona està feta a la seva mida, amb persones de la seva total confiança. Per què va deixar tirat Navarro?

R. El comitè electoral el va proposar com a número u al Senat perquè havia estat un actor significatiu en la declaració de Granada. I el que no esperàvem, i jo porto amb tristesa, és que no ho acceptés.

P. El PSC ofereix la reforma constitucional com a alternativa a l'independentisme que van secundar a les autonòmiques dos milions de persones. Creu que amb això n'hi haurà prou?

R. La proposta és de tot el PSOE, no només del socialisme català. Jo no tinc un projecte polític per als independentistes que creuen que la sortida és un Estat propi. Tinc un projecte polític que vull que sigui atractiu per a la majoria de catalans que vol una sortida dialogada. La ruptura ens portaria més empobriment social i fractura emocional.

P. Catalunya és una nació?

Espanya és una nació amb diverses nacions a dins, i una és la catalana

R. Fa un temps ho vaig dir en un article que vaig escriure a EL PAÍS amb Felipe González: Espanya és un Estat plurinacional.

P. Això vol dir una nació de nacions?

R. Vol dir una nació amb diverses nacions a dins, i una és la catalana. Quan obrim la reforma constitucional haurem de definir-ho i crec que la definició més clara és la de Nacions Unides, que parla de 194 Estats al món i fins a 3.000 comunitats nacionals. Fins ara només Rajoy no s'ha adonat que la Constitució necessita una posada a punt. El que no s'adapta als temps, es mor, i jo no vull una Constitució morta.

P. Vostè parla als mítings de famílies desfavorides però sent ministra d'Habitatge va voler engegar jutjats per agilitar els desnonaments.

R. El 2007 hi havia a Madrid un problema de morosos professionals. S'aprofitaven dels propietaris que havien invertit els seus estalvis i posaven el pis en lloguer, es ficaven en aquestes cases i els propietaris estaven un o dos anys sense cobrar renda ni recuperar la casa. El Ministeri de Justícia va intentar descolapsar aquests jutjats de Madrid. El que jo sí que vaig fer va ser engegar la renda bàsica d'emancipació de 210 euros mensuals, que va beneficiar 300.000 joves a tot Espanya, 56.000 a Catalunya. Ni vaig tocar la llei hipotecària, ni res a veure amb els bancs, ni vaig aplicar mesures que perjudiquessin la gent que tenia hipoteca. Ara, amb les eleccions alguns pretenen difamar-me amb falsedats. A Catalunya tenim els mateixos problemes que a la resta d'Espanya, tot i que se'n parla poc i alguns només volen que parlem de nacions, de banderes i d'himnes.

P. Pedro Sánchez hauria de dimitir com a líder del PSOE si el supera Ciutadans com a segona força?

Ni vaig tocar la llei hipotecària, ni res a veure amb els bancs, ni vaig aplicar mesures que perjudiquessin la gent

R. Pedro Sánchez fa un any i mig que és líder del PSOE i jo hi he treballat molt a gust. Jo li tinc una gratitud especial i el PSC també, perquè s'ha preocupat per Catalunya i va venir en la campanya del 27 de setembre, i per com ha portat el PSOE a una reforma federal de la Constitució que en èpoques anteriors el partit no s'havia plantejat. Jo espero que estigui en primera línia política durant molt de temps, perquè el vull veure de president del Govern.

P. Què han fet malament el PSOE i el PSC perquè Ciutadans els estigui disputant ser el segon partit més votat el 20-D o que en les eleccions catalanes aquest partit fos el més votat en ciutats de l'àrea metropolitana on sempre guanyaven els socialistes?

R. En algun moment hem pogut confondre l'electorat quan vam formar part del dret a decidir. Però ens vam adonar ràpid que allò era només una estratagema per a la ruptura, i amb Miquel Iceta al capdavant el PSC va prendre un altre rumb. El PP ha utilitzat la catalanofòbia per treure vots fora de Catalunya durant moltes eleccions i Ciutadans va aparèixer per combatre la immersió lingüística, que ha estat un dels millors instruments de cohesió social que hem tingut. Volem que Catalunya voti acord perquè sap que no pot decidir unilateralment les fronteres d'Espanya.