El Front Nacional triomfa entre els joves francesos
El 35% d’electors de 18 a 24 anys va votar l’extrema dreta en les eleccions regionals
L'aclaparadora victòria de la ultradreta en la primera volta de les eleccions regionals obliga França a reflexionar sobre el terratrèmol polític que està vivint. En un país amenaçat per l'islamisme radical i el terrorisme, preocupat per les recents onades migratòries, el Front Nacional ha progressat fins a aconseguir gairebé un de cada tres vots. La raó de l'èxit és, no obstant això, més complexa. Ara no només troba les seves arrels en la difícil conjuntura econòmica acaparant els vots d'obrers i classes populars. Avui és també el partit preferit dels joves.
La victòria del Front Nacional estava cantada abans dels atemptats del 13 de novembre, que van costar 130 vides. El drama ha mobilitzat els simpatitzants de la ultradreta i ha ampliat el nivell de l'èxit. El perfil del votant és cada vegada més nítid; i sorprenent. El 43% dels obrers vota la ultradreta, però el 35% dels que tenen entre 18 i 24 anys prefereixen també aquest partit davant d'opcions d'esquerra (27%) i dreta (27%) i fins i tot els empleats (36%) han optat majoritàriament pel partit de Marine Le Pen en la primera volta d'aquestes eleccions. “La novetat és l'ampliació de la base electoral del FN”, explica Federico Vacas, director adjunt de departament polític d'Ipsos, l'institut d'opinió que va elaborar aquesta anàlisi electoral entre el 29 de novembre i el 2 de desembre. “La tendència a acaparar el vot dels joves s'apunta des del 2012”, afegeix Gilles Ivaldi, especialista de l'extrema dreta i investigador del Centre Nacional d'Investigació Científica.
Una segona oportunitat per minimitzar l’èxit de Le Pen
El Front Nacional és, amb el 27,27% dels vots en la primera volta d'aquestes eleccions, el primer partit de França. Acudeix en solitari a les urnes, cosa que dóna més valor a aquesta dada. Però és també el seu taló d'Aquil·les. No disposa d'aliats, cosa que pot desembocar en la segona volta en què la ultradreta hagi de conformar-se a quedar a l'oposició en la majoria de les regions, malgrat haver estat la llista més votada en sis. De fet, el FN no sol millorar els resultats de la primera volta en la segona.
Per a la dreta i l'esquerra és difícil descavalcar Marine Le Pen i Marion Maréchal-Pen a les dues regions on han obtingut victòries tan sonores. Però no és impossible. El Partit Socialista, a la desesperada, ha retirat les seves llistes en totes dues per intentar que el vot es concentri en el centredreta dels Republicans. És un sacrifici, perquè això el priva de molts consellers regionals durant sis anys.
Amb aquesta estratègia tot està en mans diumenge que ve dels votants, que sempre podrien rebel·lar-se contra el partit de Sarkozy, inflexible en la seva tàctica d'evitar qualsevol pacte amb els socialistes per frenar el FN i permetre la victòria de la ultradreta amb l'objectiu de no beneficiar el centredreta. No és previsible. De fet, Marine Le Pen ha criticat la retirada de llistes que li deien “suïcidi col·lectiu” dels socialistes.
Serà més fàcil per a l'anomenat front republicà (dreta, centre i esquerra) descavalcar el FN a les altres quatre regions on ha estat el més votat, però amb menys diferència. L'avantatge dels Republicans a la majoria li reportarà, previsiblement, al partit de Sarkozy un benefici important. Però els socialistes també tenen l'ocasió de venjar-se del centredreta. El PS pot fusionar les seves llistes amb ecologistes i l'esquerra radical. Ja ho ha fet per Illa de França. Solucions similars es poden obrir camí a País del Loira i a Migdia-Pirineus-Llenguadoc.
El factor clau de l'èxit del FN continua sent, no obstant això, el diploma, opina la politòloga Nonna Mayer, directora d'investigació del Centre d'Investigacions Polítiques de Ciències Po (Cevipof). “No obtenir el batxillerat és disposar de menys oportunitats de cara al futur, menys obertura al món i quedar fora de la mundialització", afegeix.
Amb una taxa d'atur a l'alça (del 10,6%), el FN ha demostrat en les eleccions regionals de diumenge que ha sabut capitalitzar el descontentament de les classes populars, preocupades pel seu futur. En aquesta ampliació de la base electoral de la qual parla Vacas, l'anàlisi d'Ipsos / Sopra apunta una possible novetat en el futur proper: entre els autònoms i els agricultors s'imposa encara la dreta (36%), però el FN el segueix de prop, amb el 35% dels vots. “Els dos sectors que més resisteixen són les classes mitjanes superiors i els jubilats”, assenyala Ivaldi.
La conjuntura econòmica pesa. Les dues regions on ha arrasat el Front Nacional amb el 40% dels vots en la primera volta tenen una taxa d'atur superior a la mitjana nacional. “La joventut poc preparada és la que es topa amb l'atur, la precarietat laboral i les dificultats econòmiques”, ha declarat la sociòloga Anne Muxel, especialista en els problemes intergeneracionals a France Info. “Ni els socialistes ni els Republicans ofereixen propostes per als joves”.
“El pensament del votant FN és que s'ha intentat tot i tot ha fracassat”, explica el politòleg Pierre-André Taguieff, del Centre d'Investigacions Polítiques de Ciències Po. “El FN es presenta com el salvador i funciona”, assenyala. “L'antiga classe política ha esgotat la seva capacitat de seducció, la retòrica del canvi se l'ha apropiat la ultradreta i a través dels vots al FN la gent s'oposa a les elits, a la immigració irregular, mostra certa reprovació de la construcció europea i qüestiona el lloc de l'islam a França”.
Per Taguieff és un error dels polítics assenyalar el FN com el principal enemic, quan el que es percep com l'enemic està en un altre costat, com l'islamisme radical. L'analista presagia per això el fracàs de les elits. La presidenta del partit, Marine Le Pen, ho té clar: “La classe política buscarà excuses” sobre la seva derrota, va dir aquest diumenge, “perquè és incapaç de reconèixer els seus errors”. Abundant en la raó del seu èxit, ha promès suprimir tota cooperació internacional de Nord-Pas de Calais perquè “cada euro sigui un euro útil per a la regió i els seus habitants”. És part del que ella anomena el patriotisme econòmic.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
