Les denúncies per assetjament laboral es disparen un 60% el 2015

Les denúncies per assetjament laboral s'han disparat un 60% des de principis d'any, segons dades de la Inspecció de Treball de Catalunya. L'entitat va registrar l'any passat 275 casos d'empleats que consideraven que s'havia vulnerat el seu dret a la intimitat i a la dignitat. Aquest 2015, els denunciants ja ascendeixen a 439, sis vegades més que fa dos anys.

La crisi econòmica ha enrarit l'ambient en molts centres de treball, afirmen sindicats i associacions. La tensió creixent davant un possible acomiadament va treure el pitjor d'alguns i va empènyer d'altres a aguantar i callar. Però des de 2013, la xifra d'empleats que es treuen la mordassa creix. Com Ernesto Tejeda, un repartidor d'una franquícia d'una multinacional de paqueteria que ha denunciat l'empresa per intentar “asfixiar-lo” treient-li feina perquè renunciï.

Tejeda condueix la seva furgoneta de dilluns a divendres fins a la seva feina i es queda assegut fora de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00, hores en les quals hauria de començar i acabar la seva jornada laboral. Ho fa des del mes d'abril, quan va reclamar que li paguessin el que li devien i que deixessin de reduir-li les comandes, ja que guanya d'acord amb els repartiments que fa. Assegura que des de llavors, els seus companys tenen prohibit parlar-li i a la companyia no li obren la porta ni per deixar-li utilitzar el lavabo. Ell exigeix als seus ocupadors que l'acomiadin per “poder respirar”. Ells, que dimiteixi.

El president de l'Associació de Víctimes d'Assetjament Laboral de Catalunya (Avalc), Joaquim Vilar, afirma que la situació més comuna dels qui truquen a la seva porta és aquella en la qual es busca la renúncia del treballador. “L'assetjador sempre té una finalitat: la baixa o sotmetre algú. I amb la crisi, hi ha molts casos que de vegades no constitueixen assetjament tal com ho entén la jurisdicció, que és injusta. Però sí, situacions de fustigació”, assegura.

Menys repartiment

Tejeda va treballar cinc anys en negre per a l'empresa nouvingut de Cuba perquè no tenia permís de treball. Quan per fi va regularitzar la seva situació, li van fer un contracte, “tot i que em van fer signar una baixa voluntària sense data que no sé per què no han utilitzat”. Però va continuar cobrant en b la major part del sou. Fins que van començar a reduir-li les comandes. “Vaig passar de guanyar 3.000 euros a 859. M'han tallat la llum i l'aigua diverses vegades i volen desnonar-me juntament amb la meva dona i la meva filla de quatre anys”, lamenta. A això s'hi sumen una denúncia a l'amo de la franquícia per agredir-lo i una altra per robatori en la seva furgoneta, que l'endemà d'una discussió va aparèixer amb els vidres trencats, sense GPS i amb un ram de flors al costat de la porta.

La secretària de Salut Laboral del sindicat CC OO, Loly Fernández, considera que l'augment de les denúncies a Treball es deu en part al fet que el repunt de l'ocupació dels últims dos anys ha fet que la gent comenci a perdre la por de l'acomiadament. “Durant la crisis molts treballadors ni tan sols demanaven la baixa quan estaven malalts. Si no s'atrevien a això, menys encara a protestar davant d'un assetjament”, assegura Loly Fernández, de CC OO.

Eva Gajardo, d'UGT, apunta com a motiu per al repunt de les denúncies per assetjament “la major sensibilització” sobre el problema. Les dues sindicalistes coincideixen en una cosa: la gent sol denunciar quan ja està fora de l'empresa o quan la situació ja és insostenible.

La majoria de situacions d'assetjament acaba amb la sortida del treballador de l'empresa. Aconseguir proves és molt difícil i testimonis, més. De les 439 denúncies rebudes pels inspectors aquest any, només s'ha pogut actuar en 44.

Zara té 23 anys i prefereix no revelar el seu veritable nom per por de les amenaces que encara rep. Va treballar per als amos d'un restaurant de tapes durant més d'un any, suportant l'assetjament sexual del director. “Al principi eren insinuacions, mirades i comentaris obscens que ens feia a totes”, recorda. Després va passar a peticions explícites i tocaments. “Deia que jo no era ningú i que havia d'agrair-li per ascendir-me a encarregada”, afirma.

Quan el seu superior per fi va fer cas a les seves queixes, la va allunyar de l'assetjador, però la va col·locar en un ambient en el qual els nous companys la insultaven i maltractaven. Un mes després, la van acomiadar i només li van pagar després de les protestes que va organitzar CGT per denunciar el seu cas.