Exèrcit català? Preguntes a Santiago Vidal
Pepe Beunza i 10 membres del seminari Estat de Pau adverteixen de no caure en la “trampa del militarisme”
El passat 28 de novembre, al Telenotícies de TV3, Santiago Vidal, portaveu de l’equip que prepara un esborrany de futura Constitució catalana, ens explicava que per defensar-nos de l'amenaça gihadista hauríem de tenir un exèrcit català.
Els Estats Units, amb el millor i més car exèrcit del món, no va poder evitar l’atemptat de les Torres Bessones; Anglaterra, amb un exèrcit poderós, no va poder evitar l’atemptat al metro de Londres; Espanya, amb un exèrcit que ens costa massa, va tenir l’atemptat dels trens d’Atocha; França, amb tot el seu armament nuclear, ha patit a París un atemptat terrible. Tots havien atacat països islàmics. Deduir que necessitem un exèrcit català per estar segurs és, de totes les falses raons que podrien justificar-lo, la més patètica.
El fet que Santiago Vidal, persona reflexiva i sensata, hagi caigut a la trampa del militarisme o del pragmatisme polític, demostra el gran poder que el màrqueting del negoci de la guerra i les vendes d’armes tenen en la nostra societat.
Si volem defensar-nos del terrorisme, cal anar a les seves causes, veure quines són les seves fonts de finançament, seguir el circuit de la vendes d’armes, fer polítiques exteriors pacificadores i no guerreres, etcètera. La publicitat de les samarretes del Barça i del Reial Madrid hauria de fer-nos reflexionar.
Seguirem lluitant pel desarmament i la justícia social, que són els camins per assegurar la nostra supervivència.
Pepe Beunza, objector del 1971, i 10 membres del seminari Estat de Pau www.estatdepau.cat
Núria Breu, Joan Contijoch, Lluís Fenollosa, Santi Martí, Xavier Masllorens, Martí Olivella, Àlvar Roda, Lluís Sobrevia, Antoni Soler i Eduard Vinyamata
