La crisi catalana condiciona la campanya de tots els grups

L'independentisme català afronta la campanya del 20-D en la pitjor situació possible: dividit i sense haver aconseguit investir el president de la Generalitat quan ja han passat més de dos mesos des de les eleccions del 27 de setembre. La crisi catalana condicionarà bona part del discurs dels partits nacionals. Els independentistes busquen fer-se un buit amb discursos diferenciats. Convergència intentarà convèncer que independència i diàleg no estan renyits. ERC buscarà l'electorat de la CUP advocant per la secessió exprés.

Els líders dels partits nacionals no visitaran Catalunya més vegades que en anteriors campanyes, però això no significa que la qüestió catalana no acabi impregnant bona part dels seus discursos. Mariano Rajoy només acudirà un dia a Catalunya, Pedro Sánchez, dos i Pablo Iglesias, tres. Serà Albert Rivera, líder de Ciutadans, qui protagonitzarà més jornades en aquesta comunitat: quatre.

La tensió prèvia als dies de campanya, amb l'anul·lació de la resolució secessionista del Parlament i la intervenció de facto de les finances de la Generalitat, ha activat de nou les bases independentistes. Al mateix temps, ha servit al Govern espanyol per deixar clara la seva fermesa davant qualsevol intent de trencar la sobirania nacional, la qual cosa el PP espera aprofitar per no cedir més terreny a Ciutadans.

A Catalunya les eleccions arriben en un mal moment per als partits independentistes. Convergència Democràtica i Esquerra Republicana no han revalidat la coalició que va vèncer en els comicis del setembre passat, i les tensions entre ells van en augment per la falta d'un acord amb la CUP que permeti la investidura d'Artur Mas. Dos mesos després del 27-S, el Govern català segueix en funcions i la promesa dels independentistes de començar a desenvolupar la “desconnexió” amb Espanya ha quedat en suspens tant pel Tribunal Constitucional com per la falta d'acord amb la CUP.

Ahir, després que l'exdiputat de la CUP David Fernàndez advoqués per facilitar la investidura de Mas, aquest partit va reprendre les negociacions amb Junts pel Sí. De moment, pocs avanços més enllà d'unificar en una sola les comissions negociadores que fins ara treballaven en paral·lel i sense èxits palpables. En qualsevol cas, això permetrà a ERC i a CDC argumentar en campanya que res està perdut i que l'acord per investir Mas encara és possible. Els esforços se centren ara a intentar pactar un pla de xoc social que la CUP pugui assumir a canvi d'investir Mas. El problema és, de nou, que la Generalitat no té fons per sufragar noves polítiques socials.

El president en funcions català va participar ahir en el míting d'inici de campanya de Democràcia i Llibertat, la marca amb la qual CDC concorre a aquestes eleccions en un intent d'enterrar definitivament la marca Convergència Democràtica, destruïda pels casos de corrupció.

El missatge dels convergents se centrarà a intentar recuperar els votants nacionalistes moderats sense perdre els independentistes. La complicada fórmula passa per assegurar que la independència és l'únic camí possible per donar sortida a les aspiracions de més autogovern i a l'ofec econòmic de la Generalitat. Amb tot, el candidat Francesc Homs, assegura que anirà a Madrid a intentar “dialogar” sobre les condicions d'aquesta independència i sobre un eventual referèndum vinculant sobre la independència. Això arriba després que amplis sectors convergents comencin a posar en dubte passos com la declaració secessionista anul·lada pel Tribunal Constitucional i que advocava implícitament per desobeir lleis i organismes de l'Estat. Aquesta dissonància serà la que intentarà aprofitar Josep Antoni Duran Lleida per reflotar el seu partit (Unió Democràtica), que es presentarà com l'únic nacionalista capaç d'articular un diàleg amb el Govern espanyol i una reforma Constitucional.

Esquerra serà més bel·ligerant. La seva intenció és créixer no tant a costa de Convergència com dels 330.000 vots que la CUP, que no es presenta el 20-D, va aconseguir el passat 27 de setembre a Catalunya. Segons l'últim sondeig de la Generalitat, un terç dels votants de la CUP optaran aquesta vegada per ERC, mentre que un 13% ho farà per la candidatura de Podem. Un altre 46% no votarà o no sap per qui ho farà.

Els republicans evitaran el xoc directe amb CDC, encara que no defugiran les diferències en l'argumentari: tots dos partits es disputen el vot sobiranista. Les al·lusions a la negociació fetes per Homs s'han incorporat en el discurs del candidat, Gabriel Rufián, d'ERC: “No hi ha res a negociar amb Madrid”.

ERC intentarà aprofitar-se de la seva posició còmoda en les negociacions, que han desgastat principalment Convergència i la CUP. Amb l'elecció de Rufián, de l'associació d'independentistes castellanoparlants Súmate, els republicans també busquen créixer en aquelles zones que tradicionalment li han estat esquives, concentrades a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Des que Oriol Junqueras va arribar a la presidència, ERC ha apostat per aquesta estratègia, intentant gratar els vots que tradicionalment pertanyien al PSC. A l'habitual resistència del territori per l'independentisme se suma que serà el vot més cobejat aquest 20-D: Podem, Ciutadans i PSC aspiren a assentar els seus resultats electorals en el calador de votants més gran de Catalunya.