Sandro i Munir volen ser Nolito

El Barça ha estat tan solidari a la graderia com responsable a la pista i ha despatxat amb una golejada el simpàtic Villanovense. Absents Messi, Neymar i Suárez, els seus suplents s'han reivindicat, Munir i Sandro. No són uns davanters qualssevol sinó que podrien jugar perfectament en un bon equip de la Lliga. Tots dos, no obstant això, se senten qüestionats, com si fossin afortunats jugadors de complement que sortiran segurament d'escena amb l'arribada d'Arda Turan i Aleix Vidal, i amb el fitxatge d'un nou atacant si la directiva atén la petició de Luis Enrique. No ha estranyat, per tant, que no hagin celebrat els seus gols sinó que han posat cara de màrtirs davant el sorollós Camp Nou.

Al Villanovense li corresponia el mèrit de ser l'únic equip que no havia perdut amb el Barça des de la derrota blaugrana a Sevilla. La sèrie de 10 partits va quedar tacada per l'empat a zero a Villanueva de la Serena. La condició d'invicte del club extremeny només ha durat tres minuts al Camp Nou. Alves ha espanyat la porteria contrària amb un xut des de fora de l'àrea que ha sorprès Fuentes. La rematada des de la mitja distància no entrava al catàleg de recursos del FC Barcelona. El lateral, no obstant això, viu el seu moment de glòria i es permet qualsevol llicència, a la sala de premsa i a la gespa, i més si en atac falta el trident, avui substituït per tres joves que no desequilibren sinó que rematen, sostinguts per Mascherano.

El FC Barcelona s'ha tapat molt bé amb una defensa seriosa i experta i s'ha estirat amb dos volants oposats, l'un molt versàtil, com Adriano, i l'altre més especialista, representant genuí de l'escola de la Masia, ara mateix molt qüestionada al Mini: Samper. No són bons temps al filial ni al juvenil i als joves els costa trobar el seu lloc al club, sobretot per les expectatives creades al centre de formació Oriol Tort. El Villanovense, de tota manera, els ha posat el partit molt fàcil, massa per fer qualsevol avaluació del planter, suficient en qualsevol cas per contrastar la qualitat golejadora de Sandro. El canari no ha perdonat una cessió fallida del porter Fuentes i després ha coronat una assistència d'Aitor.

Munir i Sandro no han descansat en cap moment, obstinats a demostrar que no cal contractar Nolito

El Villanovense ha donat fe de vida entre els dos punts de Sandro amb un golàs de Juanfran, igual de sorprenent que el d'Alves, producte d'una nova recuperació de la pilota, la constant del partit en tots dos equips, menys dotats per a l'elaboració perquè als futbolistes més fins com Samper els ha costat trobar el seu lloc al Camp Nou. El Barça ha procurat jugar sempre amb un avantatge confortable de dos gols per assegurar l'eliminatòria i el partit ha transcorregut amb tanta tranquil·litat que des del Gol Sud s'ha començat a reclamar la maleïda graderia d'animació promesa per Rosell. El gol de Munir ha tancat els càntics i ha despertat el talent de Samper.

Una cosa mai vista

Munir i Sandro no han descansat en cap moment, obstinats a demostrar que no cal contractar Nolito. No només han repetit com a golejadors sinó que s'han entès com si fossin una còpia del duo Neymar-Suárez. L'afició, més nombrosa que mai en una jornada com la d'avui (67.703), ha agraït l'actuació dels seus joves davanters i s'ha estranyat quan Luis Enrique ha decidit disputar els últims 10 minuts amb 10 jugadors perquè no ha substituït el vacil·lant Mathieu malgrat que li quedaven dos canvis per fer després que Gumbau entrés per Alves. Una cosa mai vista. Sense explicació, ha semblat una falta de respecte o d'educació, coses de Luis Enrique.

Un lleig en una bonica nit per a Sandro i Munir.