Neymar i Suárez animen Messi

El Barça viu dies de vi i roses, la seva obra passa pel moment de nivell més alt i juga tan bé a futbol que els seus reptes ja no consisteixen a guanyar els partits, ni tan sols per golejada, sinó que ara s'obstina en assumptes familiars com el de procurar que no falti mai el gol de cadascun dels seus davanters, i menys el de Messi. La productivitat de Neymar i Luis Suárez és tan escandalosa que avui no han parat fins que el 10 ha marcat. Ha passat en l'última jugada d'una deliciosa tarda de tardor amenitzada pels laterals Alves i Mathieu, i per Iniesta. Hi ha hagut un moment en què el gol de Messi s'ha convertit en un assumpte d'Estat.

La victòria es donava per descomptada a l'estadi, i també que Neymar i Suárez anotarien, autors de 14 i 12 dianes a la Lliga. Al complet partit blaugrana, no obstant això, li seguia faltant el gol de Messi, igual que va passar en el clàssic, quan el gol més comentat va ser el no gol de Piqué. Així d'endogàmic és el Barça. Els davanters han format una societat tan harmònica que semblen ser tres en un, igual d'importants i decisius, encara que respectuosos amb una jerarquia que concedeix el número 1 a Messi. I la millor manera de rendir homenatge al 10 és regalar-li un gol.

El Barça està de moda i la seva marca s'expandeix pel món i per la Lliga. Els clubs busquen entrenadors que coneguin la fórmula blaugrana, com si fos la de la Coca-Cola, i l'apliquen en els seus equips, com la Reial, que ha substituït un escocès capritxós de nom Moyes pel fi Eusebio, exjugador de Cruyff, ajudant de Rijkaard, exresponsable del Mini, un tècnic que sempre va esperar poder asseure's un dia a la banqueta del Camp Nou. El FC Barcelona el va acomiadar a deshora per ser massa bona persona en un filial ple d'escolars indisciplinats i Eusebio ha recalat a Sant Sebastià.

Encara que només han fet dos partits des del canvi, la Reial ja és un equip més endreçat, acadèmic i creatiu, respectuós amb el talent de jugadors de la talla de Granero, Xabi Prieto, Rubén Pardo i Canales. Fins i tot Vela sembla haver-se oblidat del soccer i la NBA. Els donostiarres s'han aplicat en la pressió i la possessió i no han deixat que el Barça sortís del seu camp fins als 2m i 15s de partit, quan Rulli ha tret una rematada de gol a Luis Suárez. L'estil barcelonista s'actualitza i ara mateix passa en el quart tom, el de Luis Enrique, evolucionat respecte al de Guardiola, Rijkaard, Cruyff.

La fusió funciona momentàniament de meravella, i el Barça domina la majoria de registres futbolístics, especialment el de les transicions que es recolzen en el vertigen, la millor fórmula per respondre al joc de control de la Reial. Els blaugrana han actuat amb velocitat, profunditat i precisió, de manera que cadascuna de les seves arribades ha estat tan selectiva com definitiva, impossibles de defensar per la Reial. Rulli, un porter esplèndid en el mà a mà i en l'empetitiment d'espais, ha reduït els xuts a boca de canó de Suárez i Neymar. Però res ha pogut aturar una rematada de cap d'Iniesta —al pal— i els centres d'Alves.

Joc per les bandes

Les assistències fantàstiques del lateral dret han merescut una resposta extraordinària de Neymar i Suárez. El brasiler s'ha anticipat a Elustondo i ha atacat la pilota amb l'esquerra fins a col·locar-la al vèrtex de la porteria de la Reial i l'uruguaià ha creuat la pilota amb una volea tan plàstica com la de dimarts contra el Roma, senyal de l'estat de gràcia que viu el 9, golejador en els últims set partis, ovacionat per l'afició del Camp Nou. El xut de Suárez ha resultat tan bonic com la corda d'Alves i la passada prèvia per obrir el joc d'Iniesta.

La Reial no ha pogut recuperar forces ni amb el descans pel mig, de manera que s'ha exposat a la golejada quan li han fallat les forces, baldada pel malbaratament físic que exigia el seu propi pla, basat en la pressió alta, i el futbol del Barça, de vegades directe i vertical, excel·lent en el domini de la fórmula espai-temps i en ocasions exquisit pel toc i les acceleracions de jugadors tècnicament sorprenents com Iniesta i Messi. La seqüència del 3-0 ha estat la mateixa que les de l'1-0 i 2-0 amb la diferència que el centre l'ha posat Mathieu i no Alves, i qui ha rematat ha tornat a ser Neymar després de l'obertura del mateix Iniesta.

El partit ha semblat que s'acabava llavors, per la roda de canvis, per les targetes amb les quals s'ha carregat la Reial i per la calma absoluta del Barça que ha obligat a una excel·lent intervenció de Bravo en un xut de Bruma. Fins que Messi s'ha reenganxat, com si no volgués ser menys que Suárez i Neymar, símbols avui del millor Barça. El 10 ha advertit que volia marcar un gol i ha començat a rematar fins que la pilota ha tocat el travesser de Rulli. I com que ell sol no podia, els seus dos amics davanters han acudit a l'ajuda, especialment Neymar, que li ha posat l'esfèrica a la punta de la bota perquè l'empenyés a gol: 4-0.

L'equip vol fer partícip de la seva felicitat el reaparegut Messi. L'èxit del Barça passa per la bona convivència del trident i d'aquí l'interès de Suárez i Neymar per ratificar la complicitat amb el 10. Els millors equips s'han destruït per una qüestió de gelosia i en pocs clubs s'han donat més fratricidis que al Barça. No es fa estrany per tant l'interès del Camp Nou a mantenir l'idil·li Neymar-Suárez-Messi després que ningú hagi trobat de moment l'antídot antiBarça.