El Barça fa un recital contra el Reial Madrid en el clàssic

Un Barça excel·lent i pur ha obert en el Madrid una ferida de proporcions molt inquietants per a l'entitat de Chamartín, tocada esportivament i amb la llotja ja a la diana. Del clàssic tots els madridistes n'han sortit mal parats: l'entrenador, els jugadors i el president, Florentino Pérez, a qui l'afició ha demanat la dimissió a la mitja part i en diverses fases del segon temps. En la traca final, amb el saló principal de l'estadi ja buit, el volum musical ha sufocat la cridòria. Les càrregues prèvies contra l'alt comandament han estat un fet insòlit. L'afició, desconcertada del tot davant el ball blaugrana, ja no sabia cap a on apuntar i ha repartit estopa a tort i a dret. Ningú ha quedat fora de perill i ningú ha rebut més aplaudiments que Iniesta. El madridisme té gust. Com que els seus no sabien a qui aplaudir, els assistents han acabat desfogant-se amb una ovació a Isco, retrat de la pèrdua total de papers amb una segada a Neymar que li ha costat l'expulsió.

El Madrid s'ha alineat com agrada als despatxos, com fins ara no havia predicat el tècnic. En el dia gran, Rafa Benítez ha estat Carlo Ancelotti, ha tirat del nucli de l'italià i ha despatxat Casemiro, la seva principal aposta. Alleujada la infermeria, calia fer un lloc als actors principals, als de la gran passarel·la. Com a resposta, s'ha vist un Madrid momificat, sense pols, descol·locat. Tot davant un Barça que li ha robat la pilota i els ànims. I pitjor encara: amb Messi a la sala d'espera fins al 0-3, complagut per l'enèsim relleu reeixit de Luis Suárez i Neymar, dues màquines. Si a més de l'escarni s'hi suma l'art d'Iniesta, el rellotge de Busquets i la graduació de Sergi Roberto…

Impossible per a aquest Reial destrossat, amb un Cristiano desaparegut, les úniques arribades del qual han estat dos cara a cara frustrats per Bravo, amb el meta xilè en alça i els visitants poc acarnissats davant Keylor, fallant gols cantats. Tampoc hi ha hagut senyals de Bale, una trista imatge de qui va ser. Avui es porten poc els mocadors. Un final estrepitós per al Madrid. Al Bernabéu ja atien la foguera, i ja veurem en què acaba.

A Chamartín només ha aparegut de puntetes un Madrid destenyit, a mercè dels blaugrana, que s'han plantat amb quatre volants i no amb tres puntes, com acostumen a fer. El Barça li ha cantat una cançó de bressol al seu rival, ballant amb la pilota. Els blancs, a la intempèrie, precipitats quan guanyaven algun assalt, més aviat pocs, i sense mandíbula per mossegar el contrari. Amb una gran parsimònia i amb la pilota als morros locals ha arribat la primer fuetada blaugrana. Enmig d'aquest futbol tertúlia que el distingeix ha brillat Sergi Roberto. El noi ha connectat amb ull clínic amb Luis Suárez, que ha armat un xut prodigiós, amb un toc definitiu, amb l'empenya exterior. Un petit toc més i Sergio Ramos l'hauria acorralat.

A la feina inicial de l'uruguaià s'hi ha afegit Neymar, que ha decidit turmentar el seu compatriota Danilo, que ha passat una tarda calamitosa. Pel flanc esquerre de l'atac culer també ha emergit un Iniesta imperial, el que juga amb un termòmetre a les botes: ara ventilo un enemic, ara paro per aquí i ordeno per allà. Seu ha estat l'atac a Modric que ha derivat en una assistència amb precisió de cirurgià per a Neymar, que ha xutat sota l'aixella esquerra de Keylor, que en jornades així no està per miracles. El Madrid defensiu de Benítez quedava subratllat per la inusual tremolor de Varane i el sofriment de Danilo. Mentre hi ha hagut teca, d'aquest Madrid ofensiu que autoproclama l'entrenador davant el mirall públic només han quedat senyals amb dues arrencades de Marcelo i James tot just iniciat la segona part. El Madrid caçava mosques sense fe.

Benítez no ha rectificat res al descans, però el Barça, pilotat per Iniesta i Busquets, ben ancorat per Piqué i amb els dos picadors a la caça ha entès que encara necessitava una marxa més. Ni en els pitjors moments convé fiar-se del Madrid: ho diu la seva llegenda, no el seu present. Així que els nois de Luis Enrique s'hi han posat. Una altra vegada Iniesta al capdavant. Una altra gran jugada, una paret amb Neymar que el brasiler li ha retornat i que el manxec ha tancat amb un míssil a l'escaire esquerre de Navas. Chamartín era una caldera excepte per als seguidors del Barça. Només ells tenien motius per a la celebració, amb el seu equip líder, amb sis punts d'avantatge sobre el gran opositor, amb Messi de retorn i ja jugant amb bon ritme, i Arda i Vidal a punt d'aconseguir el permís esportiu.

Per al Madrid, un gran desengany, marejat pel PSG, fulminat a Sevilla i atropellat pel Barça. No hi ha dubte del desequilibri esportiu i institucional, amb un entrenador que ja no sona tan autèntic després de claudicar en el dia dels fets, un Cristiano extraviat aquests dies i l'alt dirigent qüestionat com mai. El futbol va i ve, però avui el Barça vola i al Madrid se li remouen les entranyes i ja no sap què fer. Jugadors? Es fitxen i fitxen. Entrenadors? Es treuen i es posen. I aleshores?