La gihad que amenaça l’Àfrica

El passat mes de maig un dels homes més buscats a l'Àfrica, l'algerià Mokhtar Belmokhtar, aclaria que el grup terrorista que liderava, Al-Morabitun, no havia fet el seu bay'ah (jurament de lleialtat) a l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). Sí que sembla que l'havia fet un altre dels homes forts de l'organització, Abu Walid al-Sahrawi, que va ser responsable de MUGAO, grup de gihadistes saharians amb un paper destacat en l'aixecament al nord de Mali el 2012 –encara amb presència prop de Gao–. Un detall en l'immens mar gihadista que amenaça el nord i el centre de l'Àfrica, però que va fer saltar les alarmes davant la possibilitat que els gihadistes més perillosos del Sahel s'unissin al grup àrab més violent del moment.

Aquesta és l'amenaça a les fronteres entre el Sàhara i el Sahel a la qual es pot haver d'enfrontar qualsevol contingent militar a la zona: grups gihadistes nascuts i escindits de l'antiga Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) –com el mateix Belmokhtar–. L'AQMI és encara una de les branques del grup finançat abans per Ossama bin Laden que sobreviu al nord d'Àfrica amb uns dos-cents homes encara a les seves files.

Però la intervenció francesa el 2012 per contenir el front tuareg-gihadista va aconseguir almenys dues coses en el camp terrorista: empènyer molts milicians islamistes radicals al sud de Líbia, camp fèrtil avui perquè segueixin creixent –encara que se les han de veure amb tribus locals–, i donar un cop dur a l'AQMI. D'aquí l'escissió de Jund al-Khilafa (Soldats del Califat), principal grup gihadista vinculat a l'ISIS a Algèria.

El desgavell de Mali, malgrat que té com a principals amenaces la mateixa AQMI i la salafista Ansar Dine –poc amigues de l'acord entre tuaregs i el Govern del juny passat–, també respon a l'envestida de grups armats d'aparent nou encuny, com el Front per a l'Alliberament de Macina, que ja va assumir l'assalt en un hotel de Sévaré a l'agost. Aquest front, segons explicava recentment el setmanari Jeune Afrique (en l'article titulat El nou Boko Haram), estaria liderat per Amadu Kufa, un predicador conegut d'Iyad Ag-Ghali, líder d'Ansar Dine, un dels homes més odiats a Mali.

L'operació Serval, amb la qual França va entrar a Mali per frenar la rebel·lió tuareg, va ser reemplaçada per la Barkhane l'agost del 2014, amb la qual París pretén frenar l'amenaça gihadista en col·laboració amb Mali, Níger, Burkina Faso, Mauritània i el Txad. L'operació pretén contenir al nord i, sobretot, frenar des del sud. Níger i el Txad comparteixen frontera amb Nigèria, el cor avui del gihadisme més salvatge de la mà de Boko Haram, secta islamista fonamentalista, amb forta presència al nord-est del país i al sud del llac Txad, que el passat mes de març va jurar lleialtat a l'ISIS. Segons el Global Terrorism Index, Boko Haram, que reclama una mena d'emirat, va ser el grup més letal el 2014, amb 6.644 víctimes mortals –moltes d'elles dones i nens–, per sobre dels 6.073 de l'ISIS.

A la franja oriental africana, finalment, els joves terroristes somalis també estrangers d'Al-Xabab mantenen, tot i que afeblits, la lluita contra les tropes de l'AMISOM. Una petita facció d'integrants d'aquest grup encapçalada per Abdul Qadir Mumin, lleial fins ara a Al-Qaida Central, es va adherir el mes passat a l'ISIS, un nou detall que fa pensar que la batalla per la gihad global passa per controlar els grans grups terroristes africans.