Messi i Benzema defineixen l’equació

La transcendència de Messi sobre la gespa s'explica per si sola perquè no hi ha cap jugador més pragmàtic al futbol que ell, que amb la pilota als peus sempre té la porteria rival a l'entrecella, no li sobren els regatejos i troba la rampa cap al gol com ningú. La seva presència d'inici o no al clàssic, a més, pot canviar l'equació del Madrid, ja que la fórmula de Luis Enrique, per més que variï les seves peces, sembla immutable. El mateix passa amb Benzema, que si ocupa la zona de rematada alterarà la posició de Cristiano Ronaldo i, de passada, reconfigurarà el seu equip.

Amb el 10 blaugrana al Bernabéu, el Barça podrà recuperar la idea d'instal·lar la sala de màquines al flanc dret i en camp contrari, des d'on surt Messi cap a dins per executar la passada i acabar a la banda oposada o per finalitzar la jugada. La persistència d'enllaçar amb Messi repercutiria en Marcelo (la clau del Madrid els últims partits per les seves carreres i arribades sorprenents), que suposadament s'hauria de mantenir al seu cau per frenar-lo —amb ajuda del central més proper— i lluitar contra la seva ànima de carriler al més pur estil brasiler, feliç a casa aliena tot i que una miqueta incòmode a la seva. És per això que es pressuposa que si no compareix Messi, serà Sergi Roberto qui ocuparà la plaça d'extrem dret, jugador més acostumat a la brega i a l'exercici defensiu —ja ha jugat de lateral dret en diverses ocasions aquest curs—, la millor de les coles per a una banda que pot ser tot un maldecap per a Alves. I aquí entra la figura de Benzema.

Si el davanter francès surt d'inici, Ronaldo tornaria al costat esquerre. Aquí se les veuria amb un Alves que en els últims clàssics ha funcionat més bé passada la medul·lar que acollint la seva porteria; i aquí s'expressa amb més rotunditat que en el front d'atac perquè té metres i camp per córrer, també espai i un segon de més per controlar i girar-se. En qualsevol cas, aquestes estretors —probables si el Madrid juga retardat i amb Keylor Navas— no contraurien Luis Suárez a l'àrea rival, futbolista que no atén a les tàctiques ni als efectes dominós, sinó que persegueix cada pilota com si fos l'última; tot un general de la pilota que conquereix parcel·les i gols que al Bernabéu, com a tot arreu, podrien ser definitius.