L’Argentina completa el pitjor inici de la seva història a les eliminatòries

“S'havia de canviar la cara del que vam fer davant l'Equador”, va dir Gerardo Tata Martino. “Ens hem cansat de parlar-ne amb els jugadors i si la resposta és aquesta, benvinguda sigui”.

La selecció argentina del pesat Gerardo Martino va millorar el seu nivell de joc en el clàssic amb el Brasil disputat a Buenos Aires aquest divendres. Però va resultar insuficient per endur-se un triomf que hauria merescut. Va acabar 1-1. Van marcar Ezequiel Lavezzi en el primer temps i Lucas Lima en el segon. L'Argentina ha sumat només dos punts en els primers tres partits de la classificació al Mundial, cosa que suposa el pitjor inici en la seva història d'eliminatòries per les Copes del Món. En els tres partits ha estat absent Lionel Messi, lesionat, i en el tercer també van quedar en repòs Sergio Agüero, Carlos Tévez i Javier Pastore. El dimarts espera Colòmbia a Barranquilla i és probable que tampoc hi vagi Mascherano, que pateix una contractura.

El Brasil de Dunga tampoc està gaire millor. Té quatre punts i va cinquè, en posició de repesca, entre els 10 d'una regió en la qual es classifiquen directament quatre. L'Argentina és vuitena, però encara falten 15 partits més. El que a la Canarinha l'ha de preocupar és que segueix sense rumb, com en el seu Mundial del 2014 i a la Copa Amèrica de Xile 2015. Se suposava que l'equip de Neymar havia de vèncer una Argentina delmada, però va estar lluny de dominar el partit. L'estrella del Barça tampoc va brillar, tot i que inquietava cada vegada que agafava la pilota i provava sort des de fora de l'àrea.

És clar que el futur de Dunga està més assegurat que el de Martino. L'Albiceleste haurà de jugar dimarts que ve a Colòmbia un partit decisiu per al futur del Tata. Ell ja ha dit que caldrà sortir a guanyar fora. “Necessitem guanyar”, va advertir, com si revelés una cosa inaudita. Si perd, la seva continuïtat com a seleccionador quedarà compromesa. Si l'Argentina segueix batent marques històriques de pitjors inicis en eliminatòries i s'acomiada amb una derrota aquest any davant de Colòmbia –la cinquena jornada de la classificació serà el 2016– s'encendrà un debat llarg i dolorós. Sobretot perquè el proper desembre el president de l'Associació del Futbol Argentí (AFA), Luis Segura, buscarà la reelecció en uns comicis contra el presentador més famós de la televisió del seu país i vicepresident del San Lorenzo, Marcelo Tinelli. El resultat electoral dependrà, en part, de l'esportiu.

Aquest divendres Martino es va demostrar a si mateix que sense Messi podia jugar un gran primer temps, amb la conducció d'Ángel Di María, tocant amb Lavezzi i Gonzalo Higuaín, que tornava a la selecció després de la seva mala actuació a la final de la Copa Amèrica el juliol passat. Martino també va descobrir que la defensa i el mig camp podien avançar-se més contra equips com aquest Brasil replegat i rígid. Funes Mori, Marcos Rojo i Lucas Biglia van jugar bé en aquest sentit. Però poc després d'iniciar-se el segon temps el plantejament va naufragar, com la il·lusió de vèncer el Brasil.

Sense Maradona ni Messi

La realitat és que l'Argentina ha pogut jugar bé sense Diego Maradona ni Messi. Després del subcampionat mundial del 1990, Maradona va deixar un temps la selecció, però la selecció va ser campiona d'Amèrica el 1991 i el 1993. Maradona va tornar per guanyar la repesca que va permetre accedir a EUA 1994, el seu últim Mundial. Després l'Argentina sense ell va aconseguir arribar a quarts de final de França 1998; es va classificar invicta per al Mundial del 2002 abans de caure en la primera ronda; i va perdre a quarts del Mundial d'Alemanya contra l'amfitrió. Només el lideratge de Messi va tornar a col·locar l'Argentina a les finals.

La premsa del Brasil va bromejar amb el fet que l'Argentina tenia por. Por de jugar sense Messi, Agüero ni Tévez, d'un Brasil amb un Neymar en un gran moment al Barça. Però així com els culers s'han acostumat setmana a setmana a jugar bé sense Leo, la selecció de Martino es va demostrar que podia competir bé amb altres baluards. Actors secundaris com Ángel Di María, el més desequilibrant contra el Brasil.