“La dona penjada del segon pis em va fer pensar en l’11-S”

Daniel Psenny, un periodista del diari Le Monde que viu darrere de la sala d'espectacles Bataclan ha resultat ferit després d'intentar auxiliar alguns dels ferits que escapaven de la sala, atacada per terroristes juntament amb altres llocs d'oci de París aquest divendres. Segons el relat que fa el diari, Psenny va rebre una canonada de bala en el seu braç esquerre disparat des d'una de les finestres de la sala de concerts. A les tres de la matinada va ser traslladat a urgències de l'hospital Georges-Pompidou, on va ser operat. 

Entorn de les deu de la nit, Psenny havia filmat amb el seu mòbil la fugida de desenes de persones per la sortida posterior del teatre. Així ha relatat a Le Monde l'escena: “Estava treballant a casa. La tele estava encesa i emetia una pel·lícula en la qual Jean-Hugues Anglada fa de poli. Vaig sentir un soroll, com de petards, i estava convençut que era alguna cosa de la pel·lícula. Però el soroll era molt fort i em vaig apropar a la finestra. Visc en un segon pis i el meu apartament dóna a les sortides d'emergència del Bataclan. De vegades es produeixen algunes evacuacions [de la sala] una mica mogudes, però aquesta vegada, tothom corria per tots costats, he vist gent estirada a terra, sang… Vaig comprendre que es tractava d'una cosa seriosa”.

En aquell moment Psenny va preguntar des de la seva finestra què passava: “Tothom es dirigia al carrer Amelot o el bulevard Voltaire. Una dona estava aferrada a una finestra del Bataclan, a la segona planta. Vaig pensar en les imatges de l'11 de setembre. En aquell moment em vaig dir de baixar i obrir la porta [de casa] perquè la gent pogués venir a refugiar-se. Vaig obrir el portal. Hi havia un home estirat la vorera amb un altre home que després no he tornat a veure; algú el va estirar per ficar-lo fora de perill al portal. En aquest moment deu ser quan vaig rebre la bala i vaig veure que sortia sang. Crec que el tirador era a la finestra del Bataclan. L'home que han guardat a cobert tenia un tret en una cama. És un americà. Vomitava, tenia fred, semblava que anés a morir. Van trucar als bombers, però no ens podien evacuar. Vaig trucar a una amiga metge que em va explicar com fer-me un torniquet amb la meva camisa. I ens vam quedar a un costat fins que va tenir lloc l'assalt i el RAID [la unitat d'assalt de la Policia francesa] va venir a buscar-nos”.