_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Debat sense límits

Tot es pot discutir en democràcia, però no tot es pot fer en democràcia. I el que menys, vulnerar la legalitat

Lluís Bassets

Dues vegades el Tribunal Constitucional (TC) ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se de forma directa sobre els límits del debat polític respecte a la independència de Catalunya. La primera, el març del 2014 amb motiu del recurs presentat pel Govern espanyol contra la declaració sobiranista; la segona, la setmana passada, en relació amb la petició de suspensió del debat previst per dilluns sobre la declaració d'independència presentada per Ciutadans i el PP. En totes dues, el TC ha decidit per unanimitat que la Cambra té reconegut el dret a debatre sense cap límit sobre les propostes encaminades a convertir Catalunya en un Estat independent.

El tòpic de l'argumentari independentista desqualifica el TC com un instrument polític en mans dels partits majoritaris espanyols i més específicament del PP, però no hi ha res que permeti deduir de les dues decisions, ni de la sentència sobre la declaració sobiranista, ni de les provisions que rebutgen la suspensió del primer ple del nou Parlament programat per aquest dilluns, perfectament imaginables en un tribunal que no respongués a les característiques i vicis que se li atribueixen des del moviment sobiranista.

El xoc de legitimitats serà entre els 72 diputats de la majoria independentista i el TC amb els poders constitucionals a la mà per frenar-la

Cal recordar que la sentència contra la declaració sobiranista declara "inconstitucional i nul" el principi que atribueix al "poble de Catalunya [...] caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà", però com a contrapartida considera acceptables dins de la Constitució les referències "al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya", considerat com una aspiració política a la qual es pot arribar seguint els principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat. En la mateixa línia, les dues providències de la setmana passada consideren "com un dels fonaments del sistema democràtic que el Parlament és la seu natural del debat polític" i que en conseqüència "l'eventual resultat del debat parlamentari és una qüestió que no ha de condicionar anticipadament la viabilitat mateixa del debat". Per simplificar, en els òrgans de representació democràtica cal debatre propostes que desborden el marc legal i fins i tot mocions que proposen la seva superació o anul·lació. Però que tot es pugui discutir no vol dir que tot el que es discuteixi i decideixi en un parlament sigui democràticament i constitucionalment acceptable.

Ciutadans i el PP defensaven en el seu recurs que ni tan sols es poden admetre a tràmit propostes de debat que desborden o pretenguin anul·lar la Constitució. El PSC, que considera inconstitucional la declaració i per això va presentar un recurs d'empara, no va demanar la suspensió del debat. La resta de forces, inclosa almenys una part de Catalunya Sí que es Pot, pensa que el Parlament té legitimitat per discutir i també aprovar totes les mocions i propostes que consideri, en la mesura que té l'aval de les urnes.

Per la consellera i portaveu del Govern català, Neus Munté, és una qüestió de respecte a la llibertat d'expressió i al mandat democràtic, encara que tots dos arguments han estat rebatuts pel TC. Respecte a la primera, el tribunal la resol en acceptar el debat de dilluns i també en la sentència sobre la declaració de sobirania en considerar que el text "pot produir efectes jurídics" i no és una simple declaració fruit de la llibertat d'expressió. Respecte a la segona, el mandat democràtic, el TC no entra, com és natural, a valorar els resultats electorals que, certament, han proporcionat una majoria de diputats independentistes, però sense l'aval plebiscitari d'una majoria de vots que van demanar a la campanya; però sí que col·loca certs límits a aquest mandat a l'hora de prendre certes resolucions.

Les providències del TC que autoritzen el debat parlamentari d'avui recorden "el deure de fidelitat a la Constitució per part dels poders públics", de manera que és "a la mateixa Cambra autonòmica a qui correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució", tot i que afegeix que això es produirà "sense prejudici que l'última paraula, quan així se li demani, li correspondrà a aquest TC". En aquests paràgrafs, reforçats per unanimitat, els magistrats reivindiquen la seva autoritat última i inclouen una advertència implícita a la presidència del Parlament, de manera que, al capdavall, el xoc de legitimitats serà entre els 72 diputats de la majoria independentista, encapçalats per Carme Forcadell, i el TC amb els poders constitucionals a la mà per frenar-la.

Tot es pot discutir en democràcia, però no tot es pot fer en democràcia. I el que menys, vulnerar la legalitat per majoria simple, com en una assemblea de facultat, sense seguir les regles legals establertes per modificar les lleis.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_