El Govern central confia que no haurà d’actuar a Catalunya fins al 20-D

L'Executiu espanyol espera que fins passades les generals Catalunya no desobeeixi la previsible suspensió del text independentista per part del Constitucional. És a dir, entén que pot ser que no calgui prendre mesures de força o de sanció a Catalunya fins després de les eleccions, fins i tot, quan estiguin constituïdes les noves Corts al gener i, probablement, fins que no hi hagi nou Govern central.

El Govern espanyol ho té tot preparat i estudiat per actuar si es preciten iniciatives independentistes a Catalunya. No obstant això, entén que la resolució que s'aprovarà aquest dilluns al Parlament de Catalunya no té en si mateixa força executiva, encara que considera que l'ha de recórrer perquè obre la porta a una situació que desborda la Constitució i incita a violar l'Estat de dret incomplint lleis i sentències.

Alguns possibles actes que se'n derivin de la resolució serien, per exemple, passos concrets com la creació d'institucions pròpies esmentades en la resolució. Aquests supòsits requereixen projectes de llei i tramitació parlamentària que difícilment poden completar-se abans que hi hagi un Govern central que hagi sortit de les generals del 20 de desembre, sempre segons l'Executiu espanyol.

La resolució parla concretament de tramitar en 30 dies lleis com les de seguretat social i d'hisenda pública. Però, malgrat aquests terminis que estableix, el Govern de Mariano Rajoy preveu que no es puguin prendre aquestes decisions fins després de les generals. D'una banda perquè necessiten fer feina i tràmits previs abans d'arribar al Parlament de Catalunya, com per exemple l'informe del Consell Consultiu català. I, sobretot, perquè aquests tràmits estarien condicionats també al fet que hagi estat triat el nou president de la Generalitat, cosa que podria demorar-se encara per falta d'acord entre els partits independentistes sobre qui serà el seu candidat. Encara que la previsió del Govern central és que qualsevol actuació d'enfrontament correspondrà ja al futur Executiu, sí que ha estudiat totes les possibilitats com una aplicació remota i limitada de l'article 155 de la Constitució. Per exemple, per assumir competències de seguretat a Catalunya. Aquesta mesura l'adoptaria la Diputació Permanent del Senat.

Precedent d'Atutxa

La altra via, molt més senzilla, és la de l'aplicació de la recent reforma del Tribunal Constitucional per sancionar incompliments de les seves decisions. El final d'aquest procés podria ser la suspensió de les seves funcions de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, però, en tot cas, el procediment establert retardaria aquesta suspensió fins després del 20 de desembre. El que sí farà el Govern espanyol és demanar que el Constitucional notifiqui personalment a Carme Forcadell la suspensió del que en el seu moment decreti, una vegada que admeti a tràmit el recurs contra la resolució. Això passarà no abans del final de la setmana vinent i suposarà que Forcadell assumeixi la responsabilitat de qualsevol incompliment legal.

No seria la primera vegada que s'actua contra un president d'un Parlament autònom per no complir una resolució judicial. Encara que amb moltes diferències, la justícia va actuar contra Juan María Atutxa, president del Parlament basc, per negar-se a executar una resolució de la justícia que li obligava a dissoldre el grup parlamentari de l'esquerra abertzale. La diferència amb aquest cas és que llavors va ser una actuació penal. Atutxa, després de diversos avatars judicials i absolucions, va ser condemnat pel Tribunal Suprem quan ja havia abandonat a un any i mig d'inhabilitació per a tot càrrec públic, i 18.000 euros de multa. Malgrat les diferències, el precedent, avalat llavors pel Constitucional, serveix per reafirmar la responsabilitat dels presidents de Parlaments en el compliment de resolucions judicials.