Els 15 de la CUP que decidiran el futur de Mas

Universitaris, amb una mitjana de 35 anys, vinculats als moviments independentistes i antirepressió a les seves ciutats. Aquest és el perfil dels 15 representants de la Candidatura d'Unitat Popular, que decidiran sobre qui ocuparà la presidència de la Generalitat. La CUP té a les seves mans el futur del president en funcions Artur Mas. La principal incògnita és si li cedirà a Junts pel Sí els dos vots que necessita el líder de Convergència des que es van conèixer els resultats de les eleccions del 27-S. Als mítings van reiterar que volien ser “decisius”. I ho han aconseguit.

Aquesta formació de tradició assembleària ha crescut en l'àmbit del municipalisme i es va presentar per primera vegada a les eleccions del Parlament el 2012, en què va aconseguir tres diputats: David Fernàndez, Isabel Vallet i Quim Arrufat. Ara que són 10 els representants de l'esquerra independentista a la Cambra, les decisions a la CUP segueixen prenent-se de manera col·lectiva.

Els 15 membres del secretariat nacional tindran l'última paraula sobre la investidura de Mas. Aquest òrgan executiu acatarà les conclusions a què arribi el Consell polític aquest dissabte, en el qual s'informarà la militància de com avancen les negociacions amb Junts pel Sí i es debatrà sobre els límits que s'autoimposa la CUP per tancar acords. Serà la primera ocasió que la investidura figura com a tal a l'ordre del dia. Abans n'han parlat, però de manera informal.

13 assemblees territorials

La presa de decisions és assembleària però també piramidal. L'assemblea nacional del partit es reuneix una vegada a l'any com a mínim. Hi poden participar tots els militants. Entre cadascun d'aquests conclaves l'òrgan que decideix és el Consell polític, que està format per representants de les 13 assemblees territorials.

El secretariat nacional rep el mandat d'executar els postulats que han tractat en les trobades mensuals del Consell. Si necessiten prendre decisions urgents, encara que la CUP es caracteritza per respectar els seus temps i no deixar-se sotmetre a les exigències del ritme polític, el secretariat està autoritzat a emetre quina és la postura de l'esquerra anticapitalista. Amb tot, sempre busquen una ratificació posterior del Consell polític o mecanismes perquè la militància es pugui manifestar sobre aquest tema. Procuren evitar que els seus dictàmens recaiguin en uns quants per sotmetre's a la decisió de la majoria.

Cap dels membres del secretariat ha estudiat Ciències Polítiques. Ni tan sols tenien aspiracions polítiques. Tots provenen de moviments socials. Els seus membres no són alliberats del partit; de fet, no poden percebre un sou de la CUP. Els estatuts recullen que no és factible ser diputat al Parlament i membre d'aquest òrgan però sí que es pot compaginar amb càrrecs municipals. Per norma, es reuneixen una vegada a la setmana. Però el ritme vertiginós d'aquestes setmanes ha fet que s'hagin vist bastant més sovint.

Negociació en equip

Davant un moment excepcional com l'actual ha creat un “equip de converses”, que és el que participa en les negociacions amb Junts pel Sí i la resta de partits i entitats per dissenyar un full de ruta conjunt sobre el que anomenen “procés constituent”. El grup avalua diàriament com evolucionen els pactes i decideix qui va a cada reunió en funció del tema que s'hi tracti, cosa que ha generat unes quantes tensions amb l'altra part. El formen els 10 actuals diputats, els tres de l'últim mandat, mitja dotzena de membres del secretariat actual i dos de l'anterior equip, que s'encarregaven de les relacions polítiques.

Dins del secretariat estan dividits en quatre àrees: comunicació, organització i economia, estratègica i de moviments populars (relacions polítiques) i relacions institucionals i assessorament. Aquesta última és la que es reuneix al Parlament amb els diputats i coordina el grup parlamentari.

A diferència del que passa en els partits polítics convencionals, els anticapitalistes impedeixen que una mateixa persona acumuli diversos càrrecs. Per això, separen els òrgans decisoris de les cares visibles del nou equip, Antonio Baños i Anna Gabriel, president i portaveu del grup parlamentari, respectivament. Els qui formen el secretariat són gairebé anònims, a vegades actuen de portaveus del partit però opten per mantenir-se al marge dels focus per perpetuar l'esperit assembleari de la CUP. No obstant això, són ells els qui tenen l'última paraula.

Laia Altarriba (Barcelona, 1975)

És periodista i forma part del consell de redacció de L'Accent. És de la CUP de Vilafranca. Viu a Viloví del Penedès i milita a Endavant. Fa més de 15 anys que està vinculada a l'independentisme.

Neus Montaner (Martorell, 1987)

És tècnica en Educació Infantil i treballa en una guarderia. Està vinculada al centre social Vila de Martorell. Va ocupar el lloc 21 a la llista liderada per David Fernàndez a la Generalitat el 2012.

Tomàs Sayes (la Pobla de Lillet, 1985)

Enginyer informàtic. Està afiliat a la COS (Coordinadora Obrera Sindical). Va fer una vaga de fam durant un mes en contra del pla Bolonya a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Xevi Generó (Manlleu, 1985)

Ha estudiat Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i té un postgrau en Gestió Municipal. És guàrdia d'un refugi de muntanya a la serra d'Ensija (Berguedà). Fa 13 anys que milita a l'esquerra independentista.

Laura Rafecas (Subirats, 1976)

És llicenciada en Sociologia i diplomada en Ciències Empresarials. Treballa en assumptes relacionats amb la inserció sociolaboral de persones que estan en risc d'exclusió.

Llorenç Casanova (Vilafranca, 1980)

Regidor a l'Ajuntament de la seva localitat en l'anterior legislatura. És llicenciat en Sociologia i té un postgrau en Govern Local i Demografia. Prové dels moviments antirepressius.

Xavier Monge (Barcelona, 1985)

Va encapçalar la llista de la CUP per Barcelona en les municipals del 2011 però no va sortir triat. És llicenciat en Dret i ha participat activament en el moviment estudiantil contra el pla Bolonya.

Nora Miralles (Barcelona, 1986)

Periodista, actualment col·labora a La Directa. Té un màster en Gènere, Conflictes i Drets Humans a la Universitat d'Ulster (Irlanda). Participa de moviments internacionalistes com Ítaca.

Isabel Chacón (Ibias, 1973)

Asturiana resident a Barcelona, és activista per la sanitat pública i milita a la CGT. Va integrar la comissió del moviment 15-M i va participar en les manifestacions universitàries contra Bolonya.

Ester Rocabayera (la Garriga, 1968)

Milita en l'esquerra secessionista des dels anys vuitanta. Va integrar una candidatura independentista per Girona als anys noranta. Participa en moviments de solidaritat internacionalista i antipatriarcals.

Joel Jové (Alfés, 1980)

És regidor de la CUP a la seva localitat i ocupa un escó com a diputat provincial per Lleida. Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i diplomat en Fisioteràpia. És membre de Poble Lliure.

Roger Castellanos (Tagamanent, 1987)

És el primer tinent d'alcalde de la seva localitat. Ha publicat el llibre El fenomen nacional amb el seu oncle Carles Castellanos, un històric militant del Moviment de Defensa de la Terra.

Guim Pros (Sant Cugat del Vallès, 1976)

Va cursar estudis d'Humanitats encara que va abandonar les classes quan li faltaven sis assignatures. Ha estat regidor i portaveu de la CUP a Sant Cugat en l'última legislatura. És pare de dos fills.

Omar Diatta (Djembering, 1978)

Aquest senegalès resident a Mataró està vinculat als moviments que reinvindiquen la identitat de Casamance, la seva regió natal. Gestiona un projecte d'agricultura ecològica a l'Àfrica.

Hugo Alvira (Olot, 1976)

Llicenciat en Història. Va estar quatre mesos en l'ocupació de la Universitat de Barcelona contra la reforma de Bolonya. És membre de l'Assemblea Llibertària de la Garrotxa i d'Attac Catalunya.