El Rei, a Catalunya: “Que ningú aixequi murs amb els sentiments”

El rei Felip VI ha llançat aquest divendres a Oviedo una veu d'alarma davant els "murs emocionals" que s'estan aixecant a Espanya, amb referència implícita però inequívoca al repte sobiranista català liderat pel president de la Generalitat, Artur Mas. El Monarca ha dedicat la part final del seu discurs de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries a demanar als espanyols que s'“allunyin” del que els "separa" i "afebleix". "Apartem-nos, especialment, de tothom qui pretengui assenyalar, diferenciar i rebutjar l'altre", ha dit.

El discurs d'aquest divendres –una de les dues al·locucions, juntament amb la de la nit de Nadal, que cada any redacta ell amb el seu equip, i no el Govern– ha ignorat les crides d'altres ocasions a lluitar contra el desencantament fruit de la crisi i la corrupció. En lloc d'això, Felip ha mostrat la seva inquietud per les “fractures socials” que poden derivar-se de la carrera independentista catalana.

"Quan s'aixequen murs emocionals –o es promouen divisions– alguna cosa molt profunda es crea en nosaltres mateixos, en el nostre propi ésser, als nostres cors. Que ningú construeixi murs amb els sentiments", ha clamat el Rei. "Les divisions mai fan gran un poble; només l'empobreixen i l'aïllen. Evitem les fractures socials que tant mal fan a les consciències de les persones, als afectes, a l'amistat i a les famílies, a les relacions entre els ciutadans".

Felip ha fet una crida als espanyols a "reflexionar" i "valorar amb sinceritat i honestedat" el que els espanyols han "construït junts", i ha recordat que "la defensa de la legalitat i dels principis constitucionals és la garantia dels drets i les llibertats de tots els ciutadans". Malgrat la preocupació que envolta la part final –la més esperada– del seu discurs, el Rei ha animat a seguir "construint Espanya", a la qual ha qualificat de "nació europea amb arrels mil·lenàries i vocació universal".

El Rei ha demanat als espanyols que estiguin "convençuts" i que siguin "molt conscients" que Espanya "seguirà unida en el seu camí cap a un futur de més concòrdia i progressos, amb la dignitat, el respecte i l'orgull que mereix la seva història i la seva memòria".

Espanya seguirà unida en el seu camí cap a un futur de més concòrdia i progressos El rei Felip VI

El discurs de Felip VI ha tingut altres eixos, a part del català. El Monarca, a l'hora de glossar els mèrits del filòsof Emilio Lledó, premi de Comunicació i Humanitats, ha parlat de l'"obligació" de "perfeccionar i protegir l'educació", cosa "essencial", ha dit, "per consolidar una societat lliure, segura de si mateixa, justa, confiada i, en definitiva, feliç".

Amb l'educació i la instrucció pública, el Monarca ha compartit els desitjos de les genetistes Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna –premis d'Investigació Científica i Tècnica– de "més suport a la ciència i, sobretot, més ajuda per als joves científics". "És necessari millorar sempre els mecanismes de suport i finançament a la ciència".

En la primera part de la seva intervenció, Felip ha tingut paraules d'agraïment i homenatge per a Astúries, terra que "mai ha fallat al conjunt de la nació espanyola". Aquest esment, acollit amb un aplaudiment dempeus de l'auditori, va més enllà del protocol·lari. Aquest any, el govern municipal d'Oviedo, format per un tripartit de PSOE, Podem i IU, s'ha dividit sobre els Premis Princesa d'Astúries, que aquest any compleixen 35 edicions, el primer amb aquesta denominació.

Protestes

Els regidors de Podem i IU han plantejat la retirada de la subvenció de 300.000 euros que la capital asturiana atorga a la Fundació Princesa d'Astúries. A la plaça de l'Escandalera, al costat del teatre Campoamor, on es lliuren els guardons, unes 700 persones protestaven contra la presència dels Reis a la ciutat. Diversos milers han victorejat els premiats i Felip i Letícia quan han arribat al teatre.

Pel que fa als premis, Felip ha afirmat que tenen vocació de "ser futur" i els ha posat com a "model que exemplifica com volem que s'enforteixi Espanya, amb quins ideals, amb quins anhels, amb quins valors".