Milers de refugiats es queden encallats a les fronteres balcàniques

Sota la pluja i el fred, a la intempèrie i sense gairebé abric, milers de migrants esperen a les fronteres de Sèrbia i Croàcia, i la d'aquest últim país amb Eslovènia, per seguir la seva travessia cap a Occident. Els últims tancaments fronterers i les restriccions de pas engegades per aquests Estats balcànics i per Hongria han provocat que els refugiats, molts d'ells exiliats a causa dels conflictes de Síria o l'Afganistan, quedin encallats allà, en terra de ningú. Una situació que s'agreuja per les baixes temperatures i la pluja.

Al voltant de 10.000 persones han estat paralitzades durant hores a la frontera entre Sèrbia i Croàcia, fins que, a primera hora de la tarda d'aquest dilluns, les autoritats croates han decidit obrir temporalment el pas, segons ha assegurat Melita Sujic, portaveu de l'Acnur, que està sobre el terreny. Sunjic assegura que la situació dels sol·licitants d'asil a la zona és paupèrrima. "Són milers de persones, molts dels quals nens, glaçats, humits per la pluja i nerviosos, perquè no se sap durant quant temps estarà obert el pas fronterer", apunta Sujic per telèfon.

A Trnovec, al pas entre Croàcia i Eslovènia, el coll d'ampolla continua, a causa de les restriccions de pas imposades per Eslovènia. Allà esperen per creuar centenars de persones, segons Iva Marčetić, portaveu de la xarxa d'organitzacions humanitàries Welcome Initiative. El Govern de Miro Cerar ha limitat el nombre d'entrades al seu territori a unes 2.500 diàries. Argumenta que només rebrà la quantitat de persones que pugui anar derivant a Àustria.

El Ministeri de l'Interior eslovè ha assegurat aquest dilluns que unes 5.000 persones han creuat avui al seu país des de Croàcia i que 1.200 més estan de camí amb tren. El ministre, Bostjan Sefic, ha acusat Croàcia d'ignorar els seus esforços per contenir el flux i ha assegurat que Alemanya ha reduït el nombre d'acolliments mentre que, afirma, Àustria ha demanat a les autoritats eslovenes que redueixin les emissions.

Les restriccions han obligat unes 500 persones a passar la nit al ras a la localitat de Trnovec, d'uns 4.000 habitants. A més, entre 1.800 i 2.000 sol·licitants d'asil s'han vist bloquejats en un tren a la part croata de la frontera. Allà, diu Marčetić, el problema és que no hi ha prou voluntaris per organitzar el flux d'arribades. "També falta personal mèdic", diu.

Després dels bloquejos fronterers ordenats pel Govern hongarès, que després de tancar els passos amb Sèrbia als migrants al setembre va decidir repetir la mateixa operació aquest cap de setmana a les fronteres amb Croàcia i amb Eslovènia, els sol·licitants d'asil han anat variant les seves rutes pels Balcans, des d'on aspiren a arribar a Àustria i Alemanya, la destinació preferida per als refugiats. Aquests tenen cada vegada més barreres per prosseguir la seva ruta: hi ha restriccions greus de pas a les fronteres de Croàcia i Sèrbia; també entre Croàcia i Eslovènia.

Els milers de refugiats que han arribat als Balcans després d'una llarga travessia que els ha conduït, majoritàriament, des de Síria a Turquia, després amb barca a Grècia i d'allà als Balcans occidentals, s'enfronten ara, a més, a l'arribada del fred hivern.

5.000 persones travessen la frontera cada dia

Fins a 5.000 persones estan creuant, a través dels Balcans cada dia, des de Grècia, on arriben amb vaixell i en llanxes des de Turquia, a Macedònia i Sèrbia, les dues repúbliques pobres de l'antiga Iugoslàvia amb poca capacitat d'absorbir el flux. Un reporter de Reuters a la part Sèrbia de la frontera amb Croàcia afirma que no hi ha presència visible de policia per mantenir l'ordre. Amb fred i cansats, els immigrants demanaven: "Obriu la porta, obriu la porta!".

L'arribada d'uns 700.000 immigrants a les costes europees aquest any, fugint de la guerra i la pobresa al Pròxim Orient, l'Àfrica i l'Àsia a través del Mediterrani ha deixat al descobert les profundes divisions a la Unió Europea.

El Govern hongarès, de dreta, assegura que els immigrants principalment musulmans suposen una amenaça a la prosperitat d'Europa, a la seguretat i als "valors cristians", i ha segellat les seves fronteres amb Sèrbia i Croàcia amb un reixat de ferro i noves lleis que grups de drets humans diuen que neguen el seu dret a buscar protecció.