La tendència Neymar

Tot i que el Rayo li va discutir la possessió al Barça i el va arribar a superar, l'equip blaugrana tenia clar que Neymar havia de participar més que mai en el joc perquè sense Messi el desequilibri i fins i tot el punt final, generós com és Luis Suárez, és cosa del brasiler. “Està molt connectat”, sosté un dels jugadors del planter; “i genera perill amb una facilitat sorprenent”. El mateix va entendre Luis Enrique: “Està elèctric i quan es fica a l'àrea amb aquesta velocitat, o el paren amb penal o marca gols”. Neymar és ara la tendència del Barça i respon amb gols: pitxitxi de la Lliga amb sis, més dos que comptabilitza a la Champions.

Per Luis Enrique l'exigència dels seus davanters no varia per més que el 10 es trobi ara a la infermeria. “És impossible que un entrenador li demani a un jugador que faci un pas endavant. Neymar ha de seguir sent Neymar”, va resumir. Però l'equip no juga al mateix perquè Messi és el ressort que acciona el futbol ofensiu del Barça. Així, sense Leo sobre la gespa, l'equip combina menys a la zona ampla i es defineix una mica més vertical amb Luis Suárez com a referència –que valida les segones jugades– o directament cap a Neymar, que dinamita amb la seva velocitat. Una inclinació accentuada cap a l'esquerra perquè Sandro no va sortir gaire ben parat, dels seus envits per la dreta, i Munir, quan juga, dóna gols però no és un focus de creació. Per aquest motiu contra el Rayo va ser Neymar qui més va participar en les accions de l'equip (80), seguit per Piqué (74) i Mathieu (64). Però la connexió dels dos davanters, que es van regalar un gol per cap, es va fer palesa en Luis Suárez, que li va donar nou pilotes a l'11 i només dos a Jordi Alba, el següent en l'estadística de passades rebudes per l'uruguaià. També Sergi Roberto va buscar el brasiler més que a cap altre (10).

“Marcar només es pot fer amb l’ajuda i el treball de tots”, diu el brasiler

Vestit amb un barret negre, roba ampla i una cadena que recordava més un raper que no pas un futbolista –potser per això del ball a la banda després de fer el hat-trick–, Neymar va comparèixer davant els mitjans amb la pilota signada pels seus companys. Però el davanter s'expressa en aquest perfil baix o modest que va assumir quan va arribar al Camp Nou, supeditat al rol de Messi, també a la importància de l'equip abans de res. “Ha estat un dels meus millors partits des que vaig arribar”, va assenyalar, “però marcar només es pot fer amb l'ajuda i el treball de tots”.

L'eficàcia de Neymar al Barça, en qualsevol cas, supera la que va aconseguir amb el Santos. A l'equip brasiler va signar 70 gols en 134 partits (0,5 per duel), mentre que de blaugrana en comptabilitza 62 en 101 (0,6). El davanter suma 44 rematades en el que va de curs (es comptabilitza la Lliga i Europa), tot i que només 18 han anat a porteria. Però si va entre els pals, la meitat són gol. “És determinant”, el defineix Luis Enrique. Sobretot si fa quatre gols com contra el Rayo, xifra que ja havia aconseguit en quatre partits més: amb el Santos contra l'Atlético Paranaense i a l'União Barberense; a més del Brasil al sub-20 contra el Paraguai i en un amistós contra el Japó. El seu millor registre va ser contra el Guaraní (Copa de Brasil), amb cinc gols. “Messi és insubstituïble”, va puntualitzar Luis Enrique. Però la tendència Neymar també respon.