L’‘11’, sense cap catxa

Hi ha defenses de la Lliga que coincideixen a reconèixer que Neymar és una cosa així com una gota malaia al camp, un empipament del principi fins al final, desesperant per incisiu i participatiu. “No s'amaga mai”, expliquen. N'hi ha un, en concret, que un dia va arribar a demanar-li que li concedís una treva. Un defensa espanyol explica que li va dir una tarda durant un partit, fart de perseguir-lo: “Escolta, i si paressis una estona?”. No se sap res del que li va dir Nacho ahir durant la primera part, quan el va sofrir de valent. En el descans, Paco Jémez el va reemplaçar per Dorado i va enviar Llorente a vigilar l'11. No li va servir de gaire. El brasiler va lligar dos comodins a la primera mà del joc, dos penals, i dos asos en el descart, fins a completar un pòquer, el primer que aconsegueix en el Barça. Ha fet 64 gols a Espanya, i amb els quatre d'ahir, és el pitxitxi de la Lliga. “Ha estat un dels meus millors partits des que vaig arribar, sens dubte és al top 10”, va reconèixer després del partit. “Està elèctric”, va afegir Luis Enrique; “ha estat pràcticament imparable. Quan es fica a l'àrea amb aquesta velocitat, o el paren amb penal o aconsegueix gols. És determinant”.

Diuen els que s'han assegut en una taula de pòquer amb el brasiler que juga malament, perquè li és igual guanyar o perdre i que aposta amb catxa a la primera, perquè el que de debò li agrada és envoltar-se d'amics, prendre's uns sucs i riure una estona. Aquesta és la seva fama al vestidor. Al camp, per molt que sovint tregui de polleguera els rivals amb regatejos que ofenen i per molt que els seus companys hagin tractat d'explicar-li que de vegades hi ha coses no toquen (ahir va fer un ball després de marcar el seu tercer gol), quan ha d'anar per feina ho fa. I sempre s'ho passa bé, quan hi ha pilota pel mig. En absència de Messi se li va reclamar un pas endavant. Ahir en va donar quatre. “Hem fet bé la nostra feina i hem guanyat el partit. No ha estat fàcil. Felicito el Rayo perquè ha jugat molt bé”, va resumir sense voler penjar-se medalles el davanter paulista.

Va practicar els penals

Jémez va arribar al Camp Nou amb el seu Rayo i com de costum, no es va tallar. El tècnic havia jugat sis partits jugats contra el Barça i sis derrotes, 26 gols en contra, i dos a favor. Neymar, amb la inestimable col·laboració d'un encertadíssim Sergi Roberto, que va tornar a jugar de volant, i les mans salvadores de Bravo, especialment a l'inici de la segona part, es van encarregar que fossin set de set. Va tornar a emportar-se un sac, bàsicament per inspiració de Neymar que va dir sóc aquí i va començar tirant les faltes directes, va assumir els llançaments en els serveis de banda, va transformar els dos penals –“els vaig practicar amb Bravo, Massip i Ter Stegen”, va reconèixer davant les càmeres en finalitzar el partit– i va acabar a l'estil Messi: emportant-se la pilota a casa. “Impressionant”, va resumir Luis Enrique.

Contra el Rayo, Neymar no va apostar amb catxa. Li tocava guanyar la mà i ho va fer. Pot ser que les cartes del seu fitxatge generin dubtes i que per a alguns estiguin marcades des que Sandro Rosell se'n va anar al Brasil a buscar-lo. Això pensen també els propietaris nous del Santos que aquesta mateixa setmana han denunciat davant la FIFA irregularitats en el procés del traspàs del jugador al FC Barcelona. Volen més diners per al seu club. El brasiler no sembla que s'immuti. Amb fitxes o sense, ell juga. Ahir va demanar cartes i va lligar un pòquer. I el Barça va guanyar la partida.