El dilema de Luis Enrique

Javier Mascherano no para, ho juga tot i Luis Enrique no troba la manera de donar-li descans. Acabat d'arribar de les eliminatòries amb l'Argentina, 180 minuts sense treva després d'haver-ne disputat 1.018 més des que va començar el curs –només el supera Luis Suárez en 180 segons–, l'entrenador dubta si tornar a donar-li entrada davant el Rayo Vallecano aquest dissabte a la nit al Camp Nou (20.30 Canal+ Partidazo) o fer-lo seure a la banqueta. Tot un dilema.

“Hi ha diversos jugadors en la seva situació. És dels que més utilitzem. És clau dins del nostre joc i sistema. Intento buscar moments perquè descansi però per diferents circumstàncies no n'he trobat. Intento que la temporada, que dura 10 mesos, ens deixi utilitzar-lo en els moments importants. No tinc gaire marge d'error. M'hauria agradat que arribés superdescansat, però és impossible”, va raonar aquest divendres Luis Enrique, que va comparar la seva situació amb la de Busquets.

És clau dins del nostre joc i sistema. M’hauria agradat que arribés superdescansat, però és impossible” Luis Enrique, tècnic del Barça

Jugador molt del gust de cert tipus d'aficionats del Barça, per esforçat, el Jefecito és dels que, sabent que la pilota es perd segur per la línia de banda, ell es tira a terra. És d'aquells que al Camp Nou es compara des dels anys setanta amb Johan Neeskens. Vendehumos, els diuen a l'Argentina de manera despectiva, perquè juguen sabent el que li agrada a l'aficionat. Però va caure bé a Can Barça des del minut zero, tan bon punt es va saber que per jugar de blaugrana havia renunciat a part de la seva fitxa. I, des de llavors, cada vegada que ha obert la boca ha guanyat un seguidor incondicional; i cada vegada que ha sortit al camp, només ha fet que incrementar l'admiració d'un públic que l'admira com a pocs. El mateix li passa a l'Argentina, especialment després de la disputa del Mundial del Brasil, on la seva aportació a l'equip va portar l'imaginari popular a formular frases com la que no creu en Déu, sinó que Déu creu en Mascherano.

Més enllà de la seva capacitat per enlluernar la graderia, en el seu futbol hi ha veritat i deu ser per això que els entrenadors sempre compten amb ell. Amb Guardiola va ser el novè jugador amb més minuts acumulats de l'equip en la seva estrena, el tercer per darrere de Messi i Valdés en la seva segona temporada. I amb Tito Vilanova (curs 2012-2013), va formar part dels 11 jugadors amb més presència sobre el terreny. També amb Tito va ser qui més minuts va acumular. I l'any passat, ja amb Luis Enrique, va disputar 3.874 minuts, superat només per Messi i Neymar.

És el jugador de la plantilla que més minuts  de joc acumula des que va començar el curs

Els entrenadors en saben el motiu. “Dóna més del que li demanes”, va justificar en el seu moment Rafa Benítez, avui tècnic del Madrid, quan va fitxar el llavors migcampista pel Liverpool. “Ha estat un regal, no el canvio per ningú”, va exposar Guardiola quan el va tenir a les seves ordres al Barça. “És un clar exemple del que pot ser un capità”, va defensar en el seu moment Luis Enrique.

Així ho va entendre la plantilla, que el va escollir per formar part del grup de capitans, per sufragi. “Per a nosaltres és un referent dins i fora del camp”, reconeix Sergi Roberto. A Piqué li recorda a Puyol. “T'obliga a estar en permanent tensió. Amb ell mai et pots relaxar”, explica el català.

Malgrat que sempre s'ha considerat un migcampista defensiu, entén que si Pep Guardiola no l'arriba a resituar com a central, difícilment hauria sobreviscut al Barça cinc temporades, perquè no hauria aconseguit fer-li ombra a Busquets. “És molt millor que jo”, insisteix el de Rosario encara a dia d'avui, quan assumeix que encara té problemes per perfilar-se com a central.

“És un perfeccionista, humil, malalt del futbol, sempre corregeix; de vegades s'autoexigeix massa. Parlàvem molt i no sempre estàvem d'acord. Però li encanta el futbol”, assenyala Xavi Hernández. Messi, que el coneix com a pocs, acaba de prologar el llibre escrit per Nicolás Miguélez, titulat Los 15 escalones del liderazgo, mis valores en el fútbol y en la vida (Planeta). Leo escriu sobre el seu company: “Té dies. Hi ha vegades que ve amb ganes d'explicar acudits i parlar, però d'altres arriba boig. Llavors, val més no dir-li res. El veiem arribar i ningú s'anima a dir-li res. Sap com comportar-se en cada situació. És un líder molt positiu”.

Si fos per ell, Mascherano jugaria contra el Rayo, sense treva. Però falta veure què decideix Luis Enrique, si li dóna descans o torna a apostar perquè la seva mà dreta lideri l'equip sobre el camp. Els minuts acumulats aconsellen a l'asturià donar-li descans; la necessitat diu el contrari. Tot un dilema.