Violoncel·listes amb carisma

L’atzar segueix provocant coincidències curioses en l’agenda musical barcelonina. Si l’inici de la temporada ha estat marcat per la visita de tres grans violinistes —el siberià Vadim Repin, el nord-americà Joshua Bell i el grec Leonidas Kavakos—, aquest cap de setmana tornen a Barcelona dos talents del violoncel, la nord-americana Alisa Weilerstein (Nova York, 1982) i el català Pau Codina (Barcelona, 1988) per actuar, respectivament, en les temporades de l’OBC i la Simfònica del Vallès.

Weilerstein torna a L’Auditori per tocar el segon concert per a violoncel de Dimitri Xostakóvitx sota la batuta del jove director veneçolà Diego Matheuz. Filla de músics, Weilerstein, que va donar el seu primer recital com a nena prodigi als sis anys, va saltar a la fama en complir un dels seus somnis: tocar el famós concert de Dvorák amb només 12 anys en el Carnegie Hall al costat de la Filharmònica de Nova York. Des de llavors, la seva carrera és imparable, tant als escenaris —actua cada temporada amb les millors formacions del món— com als estudis d’enregistrament; entre els seus millors discos figura una guardonada versió dels concerts d’Elgar i Elliot Carter sota la direcció de Daniel Baremboin.

També és fill de músics Pau Codina, que va iniciar els seus estudis de violoncel als 5 anys i als 14 es va traslladar a Londres per formar-se en la prestigiosa Guildhall School of Music & Drama. Té un so molt bell i elegant —després de l’etapa anglesa ha perfeccionat el seu estil amb Gary Hoffman a Brussel·les— i ja ha actuat als principals auditoris d’Espanya i el Regne Unit.

En la seva doble cita amb la Simfònica del Vallès, Codina tocarà el concert de Dvorák divendres al Teatre Principal de Sabadell i dissabte al Palau de la Música, sota la batuta del jove director francès d’origen suís Lorenzo Viotti (Lausana, 1990), que el 2013 va guanyar l’onzena edició del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.

De fet, la joventut de les dues batutes que acompanyen Weilerstein i Codina és una altra rara coincidència en aquest cap de setmana melòman. Viotti va aprendre aviat els secrets de l’ofici —és fill del director Marcello Viotti, mort el 2005— i fa gala d’una extraordinària tècnica, que aquest estiu va ser reconeguda en el Festival de Salzburg per la seva actuació amb la Camerata de Salzburg. Al capdavant de l’OSV, tancarà els concerts a Sabadell i Barcelona amb la romàntica Cinquena simfonia de Txaikovski.

Per la seva banda, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) aposta per Diego Matheuz (Barquisimeto, 1984), que va saltar a la fama el 2011 en ser nomenat, amb només 26 anys, director musical del Teatre de la Fenice de Venècia. Segueix els passos del seu paisà Gustavo Dudamel com a nou fenomen del sistema d’orquestres infantils i juvenils de Veneçuela creat per José Antonio Abreu, i després de tancar la seva etapa a la Fenice el passat mes de desembre, compagina la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Melbourne (Austràlia) amb una imparable carrera internacional com a director convidat, que inclou el seu debut al Liceu la passada temporada dirigint Don Pasquale.

Més dosis de joventut, aquest cop en el terreny de la composició, perquè, en el seu debut amb l’OBC, Matheuz dirigirà una obra del jove compositor català Joan Magrané (Reus, 1988), ...secreta desolación..., guanyadora de l’últim Premi Reina Sofia.

També el jove compositor veneçolà acompanyarà Alisa Weilerstein en el vibrant Concert núm. 2 de Xostakóvitx, i tancarà el programa a L’Auditori amb la més famosa de totes les simfonies de Beethoven, la Cinquena.