Holanda conclou que un míssil de fabricació russa va fer caure l’MH17

Un míssil Buk de fabricació russa, disparat des de l'est d'Ucraïna, va causar el 17 de juliol del 2014 el desastre del vol MH17, on van morir 298 persones. Segons el Consell per a la Seguretat holandès, “el projectil va tocar l'aparell pel costat esquerre i va ser llançat des d'algun punt al sud-est de la localitat de Hràbove, amb una superfície de 320 quilòmetres quadrats”. Els investigadors només se centren en aspectes tècnics i per això no assenyalen culpables.

No obstant això, després de presentar l'informe davant el Parlament, Tijbbe Joustra, president del Consell, ha dit al rotatiu De Volkskrant “que si bé les línies de demarcació fluctuen, el lloc estava en aquell moment en mans de separatistes prorussos”. Moscou nega qualsevol relació amb la tragèdia i ha qualificat l'informe de fals. La Fiscalia General holandesa de l'Estat considera ara els fets un atemptat, i la seva instrucció estarà a punt el 2016.

El Consell va criticar les autoritats ucraïneses per no haver tancat el seu espai aeri per precaució. “El dia del desastre, 61 companyies aèries de 32 països van sobrevolar el cel de l'est d'Ucraïna. Fins que va ser clausurat, el van creuar 160 avions. L'MH17 va passar a uns 10 quilòmetres d'altura i ningú va considerar que hi hagués riscos”, va assenyalar Joustra.

Ni el Govern holandès ni els seus serveis d'espionatge disposaven d'informació sobre amenaces contra avions civils, “però només es va pensar en termes bèl·lics, no d'aviació comercial”, afegeix l'informe. Els seus autors provenen de Malàisia, Ucraïna, els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, Austràlia i la mateixa Holanda, que va perdre 196 dels seus compatriotes.

El Buk és en realitat una llançadora rodant proveïda d'un radar per detectar els avions enemics amb un projectil que supera tres vegades la velocitat del so. Dos mil·lisegons abans que el Boeing 777 de Malaysia Airlines, que cobria la ruta entre Amsterdam i Kuala Lumpur, fos abatut, els micròfons de bord van registrar una xiulet. “L'enregistrament de la cabina de comandaments es va interrompre de forma abrupta i només se sent una onada de so procedent de l'exterior, corresponent al moment de l'esclat”.

Explosió

Els investigadors han descartat un incendi o l'impacte d'un meteorit. Tampoc va haver-hi problemes tècnics ni van aparèixer restes d'alcohol o drogues en els cadàvers dels pilots. Com que el míssil va destruir el seu objectiu amb una explosió de proximitat –no per impacte directe– “milers de petits objectes metàl·lics van xocar contra l'aeronau sense desintegrar-la del tot en l'aire”. Els trossos de fuselatge, i les restes de les víctimes, van acabar escampats en un radi de 50 quilòmetres quadrats.

Abans de publicar-se l'informe, l'empresa russa Almaz Antey, fabricant dels míssils Buk, va assegurar a Moscou que el Consell holandès estava equivocat. Joustra va contestar de seguida que li resultava “peculiar veure com hi ha gent que rebutja un document sense conèixer-ho”. Per als 600 familiars de les víctimes (en total de 10 nacionalitats), la jornada va ser molt dura.

A la base militar de Gilze Rijen, al sud d'Holanda, s'ha reconstruït el cap de l'avió, i molts han preferit no veure-ho en persona. Per a ells, el més important és saber si els seus éssers estimats es van adonar del que passava. Els experts asseguren que els pilots van morir a l'instant. “Una part dels passatgers va morir en el moment de l'impacte. La pèrdua de pressió de l'aparell va deixar inconscient la resta i cap va poder sobreviure a la caiguda”. El Consell va lamentar així mateix “la mala coordinació de les instàncies oficials holandeses que van afrontar la crisi” i van retardar fins a quatre dies l'aparició de la primera llista de morts.