La purga interminable al Comitè Executiu de la FIFA

Con una busca que compta els segons que desespera els que temen cada matí que el seu nom surti en un dels freds i sumaris comunicats d'una purga que sembla interminable, el Comitè d’Ètica de la FIFA va anunciar ahir la suspensió durant 90 dies de Worawi Makudi, president de la Federació de Futbol de Tailàndia i membre del Comitè Executiu de l'organisme fins a principi d'aquest any.

Tot i que Makudi té problemes jurídics al seu país, on un tribunal de Bangkok el va condemnar a 16 mesos per falsejar les eleccions que el van fer president de la seva federació, el que ha fet que el comitè de la FIFA el suspengués ha estat el seu paper en les votacions que el desembre del 2010 van atorgar a Rússia i a Qatar l'organització dels Mundials del 2018 i del 2022, respectivament. El comunicat del comitè presidit pel jutge de Munic Hans Joachim Eckert precisa que la suspensió els permetrà aprofundir en el presumpte cobrament de suborns a canvi del seu vot pel directiu tailandès.

El novembre passat, The Daily Telegraph va informar que Makudi era un dels quatre membres de l'executiu de la FIFA, les accions en la concessió dels Mundials dels quals investigava un comitè ètic dirigit llavors pel fiscal nord-americà Michael García. Els altres tres eren l'alemany Franz Beckenbauer, el belga Michel D’Hooghe i un dels vicepresidents de Sepp Blatter i president de la federació espanyola, Ángel María Villar. El dirigent espanyol ha mantingut la seva discreció habitual durant la crisi i fins i tot, segons fonts properes, ha renunciat a exigir la presidència de la UEFA, que li correspondria interinament com a vicepresident més veterà en la directiva de Platini. “Villar és una persona que sap portar els seus assumptes amb autoritat, silenciosament i fora dels focus”, assenyalen diverses fonts. “No té cap mena d’interès de sortir a la llum”.

Cap dels tres noms figura en la llista negra de sancionats que en els últims dies ha anat creixent amb regularitat. Tres membres de l'executiu de Blatter han estat suspesos a perpetuïtat (Jack Warner, Chuck Blazer i Muhammad bin-Hamman); un més, el coreà Chung Mong-joon, que havia anunciat que es presentaria a les eleccions presidencials, a sis anys, i dos més, el mateix president Blatter i el seu vicepresident i presumpte hereu Michel Platini, a 90 dies prorrogables 45 dies més.

Tant Blatter com Platini han recorregut contra una sanció que posa en perill les seves aspiracions de lluitar pel poder en els comicis previstos el 26 de febrer, al·legant que el comitè no els havia permès defensar-se. Aquest òrgan els va obrir un expedient després que als dos dirigents els acusés de corrupció la Fiscalia suïssa pel pagament il·legal de dos milions de francs suïssos (1,8 milions d'euros) que Blatter va efectuar a Platini al començament del 2011. En un comunicat, el Comitè d’Ètica va assenyalar ahir que Platini, que no ha pogut justificar amb papers el cobrament, no té raons per queixar-se, ja que el 31 d'octubre va declarar davant seu durant diverses hores fins a omplir 50 folis amb les seves explicacions.

Malgrat la taca de les sancions, ni Platini ni Blatter, que una setmana després de ser elegit per a un cinquè mandat de quatre anys va anunciar una dimissió diferida i va convocar noves eleccions per al 26 de febrer que ve, han renunciat a competir per la presidència d'un organisme que, gràcies als drets televisius dels Mundials produeix uns ingressos de 1.280 milions d'euros anuals, dóna feina a 1.400 persones i organitza 15 competicions mundials. Tot i que ells no hi puguin participar, els comitès executius dels organismes que presidien, convocats amb caràcter d'urgència –dijous que ve, la UEFA, i dimarts, la FIFA, que podria ajornar les eleccions–, definiran l'estratègia dels seus respectius presidents suspesos.

Carrard i Al-Fahad

Mentre que des del COI i altres òrgans que dubten de la capacitat dels seus directius per regenerar un organisme corrupte es reclama que la presidència de la FIFA passi a ocupar-la una personalitat política, esportiva o econòmica aliena al món del futbol, en l'ombra adquireixen cada dia més poder dos membres de la comissió de reforma engegada a l'estiu per Blatter i encarregada de fixar polítiques de bon govern, com la limitació de mandats, i transparència, com la publicació integral de l'informe García sobre els Mundials de Rússia i Qatar. En la comissió, de 13 persones, hi figuren persones lleials a Platini com Gorka Villar, fill del president de la federació espanyola, i Gianni Infantino, secretari general de la UEFA, però els veritables pesos pesants de la comissió són el seu president, el suís François Carrard, un amant del jazz (és l'organitzador del festival de Montreux) que en temps de Samaranch va exercir de director general del COI, i del xeic i polític kuwaitià Ahmad al-Fahad al-Sabbah, un personatge influent, poderós econòmicament i ambiciós. És membre simultàniament de l'executiu de la FIFA i del COI, vicepresident de la internacional d'handbol i presideix la poderosa Associació de Comitès Olímpics Nacionals (ANOC).